És curiós com la vida mateixa es va equilibrant sola a mesura que va transcorrent...És curiós com, d'un extrem es passa a l'extrem oposat amb una facilitat que ni te n'adones. Però que, justament aquesta contraposició fa que no acabis de caure, que l'equilibri flueixi i hi sigui present.
És curiós com, d'una gran notícia (una de les més grans i bones notícies que he rebut últimament) rebuda ahir, hagi pogut passar a rebre'n una altra de gens agradable.
És curiós que, sense saber-ho, em senti, ara mateix, en equilibri: d'una banda tinc una eufòria i una alegria extrema per la primera notícia, però alhora em sap greu estar així de contenta, per raó de la segona notícia...
La vida, de vegades, és ben curiosa.
Quines notícies? Quines? jejeje
ResponEliminaUna de cal i una de sorra. Així és la vida per sort o per desgràcia...
ResponEliminaFelicitats per la bona i ànims per la dolenta! ;)
Ada, quedarà en l'anonimat, perquè no és res que m'afecti directament.
ResponEliminaJoanfer, gràcies! I sí, si que tens raó sí, que la vida... és així!