GEN JOVE _ 5è GAG: Atac de vella!

Amb el grup de teatre jove del poble no parem!

Ens plouen propostes per tot arreu, i fins i tot hem de dir que NO a coses que ens agradaria de fer, per manca de temps i d'hores d'assaig. Una llàstima! Però igualment il·lusionats per aquelles que sí que podem dur a terme.

La nostra darrera aparició en públic va ser el passat dissabte 9 de juliol, al Mercat Municipal de Navàs, amb el nostre 5è gag: ATAC de VELLA! Gràcies als companys de Canal N, Televisió de Navàs, vam poder-ho filmar, i aquí en teniu el resultat!

Guió original de Climent Ribera! ;)
Actuació: membres del GEN JOVE NAVÀS!!!

Espero que us agradi!

Il·luminades d'estiu... :)

Segurament que ho fa la calor... gairebé n'estic segura. Una calor insuportable que no para de fer-me suar com un pollastre a l'ast i que, a més a més, em col·lapsa el cervell.

Però, aquí us deixo, un parell de tonteries que m'han passat pel cap aquests dies, mentre barrinàvem la millor manera de dur a terme el nostre proper projecte amb els de teatre i la col·laboració extraordinària d'un gran artista navassenc el nom del qual no us revelaré encara! ;)

- 1a tonteria: m'agradaria que a Navàs hi hagués un museu!!! Sí, sí, un museu d'art contemporani i actual, que comenci de 0 i que recopili tot allò que es mereix passar a la posteritat!!! ;)
Evidentment que em van dir que m'havia il·luminat... però, de debò, jo ho deia en sèrio... :) Fins i tot se'm va acudir la primera peça que hi podria anar i tot... ;P

- 2a tonteria: ser, com sóc, tan coi de pàmfila que, cada vegada que llegeixo de nou el poema següent, em cau una llàgrima. "Oda a la Pàtria", de Bonaventura Carles Aribau. Per a mi, un dels millors poemes que s'han fet mai:

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.

Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

Vinga, a veure si refresca una miqueta el temps, i deixo de delirar d'aquesta manera... ;)

Bon estiu a tothom!!!

Frisso per tronar-la a veure...

I diuen que aviat la tornaran a posar, al 3XL... que TV3 torna a tenir-ne llicència... VISCA!!!
En sóc una fan, boníssima!!!

GEN JOVE _ 3r GAG

La secció jove del grup de teatre del meu poble, Navàs, volem, mitjançant els nostres gags, acostar-nos a tot aquell tipus de públic que, de per si, no tenen costum d'acostar-se al teatre. Ens agradaria arribar tant a jovent com a gent gran, tant a creients com a ateus, tant a gent més sèria com a gent de la broma, tant a navassencs de tota la vida com a nouvinguts, tant a votants d'un partit com d'un altre...
Al GEN JOVE Navàs hi cap tothom! I, per això, aquesta vegada, l'escenari que hem triat per fer el nostre 3r gag de carrer ha estat la plaça de l'Església, un diumenge al migdia, tot just després de missa de 12!

Us deixo, doncs, amb els nostres predicadors i el Tiet Pepet! ;) Versió del Virolai, adaptada per GEN JOVE Navàs! ;)


TIET PEPET (El VIROLAI)

Tiet Pepet, solter de per vida,
de tot Navàs, model.
Omplint amb mam sa gola gens humida,
mans fredes com el gel, mans fredes com el gel.

Quan condueix, fuma i parla pel mòbil, quan condueix...
quatre renecs, el deixen ben tranquil, el deixen ben tranquil!
Rei dels sonats, sempre és el més feliç, rei dels sonats...
Conteu acudits dels que fan tronxar, d’aquells que fan tronxar.

Tiet Pepet, solter de per vida,
de tot Navàs, model.
Omplint amb mam sa gola gens humida,
mans fredes com el gel, mans fredes com el gel.


Adaptació: GEN JOVE Navàs

Les malifetes es paguen...

... em solien dir, de petita, els meus pares. I sempre que jo en feia alguna, d'alguna manera o altra, rebia un càstig perquè m'adonés que allò que havia fet no estava bé, no era correcte.

D'alguna manera o altra, a Navàs, hi ha hagut gent que ha pagat per les seves malifetes durant la passada legislatura. O potser assolien un grau més, que una simple malifeta, i per això encara n'han pagat un preu més car?

Sigui com sigui, no van saber escoltar a temps el plor dels pins valents de l'Alzineta, quan queien vençuts per les excavadores..., ni tampoc van parar prou l'orella per sentir (tant d'escoltar com de sentiment) el plor del cinema antic, sol i abandonat des de feia més de 10 anys i que, quan per fi algú s'havia tornat a recordar d'ell, era per enterrar-lo per sempre més en la memòria d'un poble...

Llàgrimes d'amargor que van intentar ser tapades com van poder... però, que en la memòria de tots els navassencs que ens ho estimàvem, mai no moriran!

I aquestes dues malifetes i capritxets d'un Ajuntament que no escoltava la veu del poble, el qual no volia ni enderrocaments ni tallades de pins SANS, els han passat factura...
Factura, i de quina manera! A l'oposició!!!

I, d'alguna manera, com per art de màgia, les ganes de canviar aquesta manera de fer tan poc estimada per la gent de Navàs, els uns decantant-se per la CUP, el partit que brinda esperança, joventut, ganes de treballar constructivament pel poble i transparència per sobre de tot..., i els altres per ERC, el partit que aporta experiència, saber fer, catalanisme i il·lusió d'un nou Navàs, s'han trobat, s'han unit i han decidit apostar fort pel treball conjunt i pel bé de tots els habitants de Navàs, TOTS!, durant els propers 4 anys i, jo personalment espero, que per molts anys més!

M'alegro moltíssim d'aquesta decisió; m'alegro moltíssim que, tal com m'ensenyaven quan era petita, les malifetes, avui dia, encara s'hagin de pagar; m'alegro moltíssim que s'hagi fet justícia pels pins tallats i pel cinema enderrocat; i m'alegro moltíssim de saber que hi ha una plataforma al poble que lluitarà perquè aviat, sobre la tomba dels pins centenaris de l'Alzineta, s'hi pugui fer créixer un bosc que, com l'au fènix que reneix de la seva cendra, torni a ser el parc frondós i verd que l'Alzineta havia estat i tots els habitants de Navàs en puguin tornar a gaudir!!!

* Fotografia cedida per Valentí Gubianas. Moltes gràcies, Valentí, un gran quadre, aquest!