Hi ha qui ho anomena "enveja sana", d'altres que ho anomenen "envidia cochina", i hi ha qui senzillament els diu "CABRONS!" ;) Sigui com sigui, aquests meus dos companys de feina sí que s'ho han muntat bé! Aquí en teniu la prova:
Felicitats per tenir-los tan ben posats i per no tenir por davant de res! Endavant, sempre endavant!
PD: Al tercer vídeo hi col·laboro! Em va fer molta il·lusió, de debò! Gràcies per pensar en mi, Cambicio! Us trobarem a faltar. Malgrat allò que digui tothom, us hi trobarem a faltar, a l'ASI.
Per aquells que no vau poder veure "La sala d'estar", del Grup Escènic Navàs, la passada Fira de Primavera, tornem a sobre de l'escenari el proper diumenge 8 de novembre, a les 6 de la tarda, a la mostra de teatre de Canet de Mar.
Quan la recordo... se'm dibuixa un somriure als llavis! No ha estat de velleta que hi he arribat, per primera vegada, tal com recomana el poema de Kavafis. Però tinc el ferm convenciment que algun dia, hi tornaré! I és que quan et recordo, Ítaca, sempre SE'M DIBUIXA UN SOMRIURE ALS LLAVIS! :)
Ítaca
Konstandinos Kavafis
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Els Lestrígons i els Cíclops, l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se't manté alt, si una emoció escollida et toca l'esperit i el cos alhora. Els Lestrígons i els Cíclops, el feroç Posidó, mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu. Has de pregar que el camí sigui llarg. Que siguin moltes les matinades d'estiu que, amb quina delectança, amb quina joia! entraràs en un port que els teus ulls ignoraven; que et puguis aturar en mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen, corals i nacres, mabres i banussos i delicats perfums de tota mena: tanta abundor com puguis de perfums delicats; que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben. Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca. Ítaca t'ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar. I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat. Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
