diumenge, 21 de setembre de 2008

La màgia del 2008

Abans d'entrar al 2008, l'any passat, jo tenia unes ganes immenses de deixar enrere el 2007 i entrar al 2008.
A mi m'agraden els anys que acaben en número parell! Digueu-me supersticiosa, digueu-me com vulgueu, però és així. I si, a banda, acaben en 8, que és el meu número preferit, encara més! Per tant, tenia unes ganes boges d'entrar-hi.
He de confessar-vos que, de petita (no ho expliqueu a ningú, eh! ;) ) pensava que el dia 8 d'agost de 2008 seria el dia que em casaria! Jajajajjajaajajjajaa Ara me'n ric de les meves idees de menuda, perquè el 8 d'agost d'enguany ja ha passat i perquè potser no em casaré mai, vés a saber!, i de moment no en tinc pas cap intenció.
Tanmateix, el cert és que durant aquest any hi han hagut moltes coses que han acabat i que han començat al meu voltant.

I algú l'altre dia em va dir quelcom sobre el 2008 que em va fer, si més no, aturar a reflexionar. El 2008, per aquells que creuen en el significat dels números i tal, es veu que significa un canvi rotund en molts aspectes. És un any de canvis, tant positius com negatius, per a segons qui, un any de tancar cercles i d'obrir-ne de nous.
Si sumem els números que conformen el 2008 (2+0+0+8), tenim que el resultat és 10, i si el 10 també el sumem (1+0), ens dóna un 1. El número 1 és un inici de cicle que, consegüentment, comporta un tancament d'alguna cosa prèvia.

És, doncs, casualitat que enguany (i encara ens queda un quart d'any per acabar-lo) m'hagin passat més coses que normalment en anys anteriors? O senzillament és que, ara que m'han dit això del 2008, m'hi he parat a pensar-ho més detingudament que en anys anteriors i per això em sembla que han estat més, les coses que m'han passat, però en realitat també me'n passaven anys enrere?
No ho sé, però sigui com sigui, durant el 2008 he tancat cercles i n'he obert de nous: ha estat enguany que he decidit independitzar-me i viure sola durant un temps, i canviar de localitat. Probablement serà dins d'aquest any (i si no, no penso capficar-m'hi pas més del compte) que començaré la convivència amb el meu xicot. També he buidat de dintre i les he plasmat en forma de text, històries que necessitaven que veiessin la llum. A la feina, és durant aquest any que el meu cap se'n va perquè l'ascendeixen, i potser ens en posaran un de nou que, espero desitjo i confio, sigui més humà i es preocupi més per les persones que té treballant per sota seu. La meva germana i el meu fins aleshores cunyat s'han separat, després de gairebé 8 anys d'estar junts, i no és pas la única parella que sento que després de tant de temps se separa durant el 2008. Conec gent que ha trobat parella durant el 2008. Un munt de noies (em sembla que no ho havia sentit pas a dir de tantes a la vegada) que conec s'han quedat embarassades durant el 2008. El meu pare, finalment, ha accedit anar al dentista després de molt de temps insistint-li que ho havia de fer. Etc., etc., etc.

Digueu-me, com us heu notat vosaltres, duarant el 2008? Són falòrnies, això dels tancaments i obertures de cercles, o també sentiu que durant el 2008 us han passat (a vosaltres o al vostre entorn) més coses que de normal?

Un petó!

dijous, 18 de setembre de 2008

T'admiro!

N’he conegudes força, de dones, durant els 27 anys i escaig de vida que fa que sóc al món, però cap ha aconseguit atraure la meva admiració com ho ha fet ella.
Ni de les conegudes, ni de les que te n’expliquen coses, ni de les que surten a la televisió, ni de les... Cap no és com ella.

Té defectes, sí, i molts! Alguns que no canvia perquè no pot, però d’altres que no canvia perquè no vol, malgrat se li insisteixi enormement.
Té defectes, sí, i qui no en té cap, oi? Però penso que les virtuts que engloba superen amb escreix i de sobres els defectes que pugui tenir.

Si li foten un clatellot, somriu i mira endavant, i no passa res; si li’n foten un parell, s’aixeca, no s’hi torna i també segueix endavant; si li somriuen, ella torna la rialla; si la vida la fa caminar per mil adversitats, les encaixa com una campiona, malgrat la deixin abatuda com una pilota de beisbol colpejada una i altra vegada, i les encara sense por; si les filles li aporten disgustos, els supera amb paciència i constància; si la critiquen, fa com si sentís ploure, però procura no posar-se al nivell d’aquells que l'han criticada a ella; si li demanen un cop de mà, els allarga els dos braços, febles, però tots dos, per aixoplugar qui sigui; si li deuen diners, no gosa reclamar-los, malgrat ella sempre paga puntualment a tothom; si el món l’ofusca, troba la manera de girar-li l’esquena i seguir endavant, sempre endavant; si ha de plorar, procura no fer-ho davant de qui estima per no preocupar-los, i plora en silenci per buidar la pena que li corre per dins; si se li presenten gent a casa per dinar o per sopar, d’improvís, no tanca mai la porta a ningú i sempre té un plat a taula per a ells; si no sap com es fa un cosa, demana ajuda o ho aprèn a fer per ella mateixa; si bé no és gaire amant d’afalacs o compliments, estima sense límit i té un cor immens; si li demanen ajuda, l’ofereix sense esperar ni demanar res a canvi; si li demanen opinió, la dóna se’ns rancor, però a la vegada deixa que t’equivoquis per tu mateix i aprenguis dels errors,... Si... Hi ha tantes coses bones que us en podria dir!

T’admiro, mama! I t’estimo moltíssim!

dimecres, 10 de setembre de 2008

ICELAND, la terra de gel!

Quin país tan bonic per poder ser present en el present...

En una sola illa hi trobem tantes meravelles de la natura, que gairebé es fa impossible creure que hi ets realment: volcans, camps de lava, llacs immensos, rius, valls i muntanyes de mil colors, cascades de mooooooolts metres d,alcada, glaciars, icebergs, llacunes, etc., etc., etc.

M,encanta ser present en el present en un lloc així...

Gracies a tu, Emilio, per haver-me animat a anar-hi! Aixo és fantastic!

(A Islandia no hi ha el mateix teclat que a Espanya... ;) ).