dilluns, 27 de febrer de 2012

Amateurs, amateurs!

Aquest any, per primera vegada, he tingut l'oportunitat, gràcies al meu amic Climent, de participar a la Fira de l'Aixada de Manresa fent-hi teatre de carrer.

La Fira de l'Aixada se celebra a Manresa cada any, pels volts de la festa local de la Llum, en què es commemora el moment en què el bisbe de la zona va deixar construir per les seves terres, gràcies a la il·luminació divina d'una misteriosa llum, la Sèquia, és a dir, el canal d'aigua que havia de fer arribar l'aigua a la ciutat de Manresa perquè els seus habitants no morissin de set, després d'anys seguits de sequera i de manca de pluges. La Sèquia, encara avui, baixa des de Balsareny, passa pel municipi de Sallent, i arriba a Manresa pel Parc de l'Agulla. La "Transèquia" és una caminada popular que es fa cada any, també, seguint el camí de l'aigua, a tall de record.

El grup de Misèries i de Tullits de l'Aixada, en què s'inclouen els leprosos, personatge que jo he estat interpretant durant tot aquest cap de setmana, és dels més agraïts que hi ha, ja que és una trobada constant amb els milers de visitants que durant aquests dos dies, dissabte i diumenge, visiten la ciutat.

Improvisació, bon humor, caracterització gairebé perfecta, imaginació i "creure'ns el paper" han estat la clau per gaudir d'allò més fent una de les activitats que més m'agrada de fer: TEATRE!

I, la recompensa, a nivell artístic, per a tot el grup de Misèries i Tullits ha vingut de la mà d'un fotògraf que, després de fer-me una fotografia amb la meva mà embenada i només 3 dits, em pregunta:

- Fotògraf: Sou actors professionals a amateurs?
- Jo: (amb cara de sorpresa) Amateurs, amateurs...
-
Fotògraf: (amb una cara encara més de sorpresa que la meva) Doncs sou amateurs molt bons!

Què més es pot demanar, quan fas allò que t'agrada i et diverteixes d'allò més?

dimarts, 21 de febrer de 2012

Teatre clàssic o teatre modern? Aquesta és la qüestió...

En un dels cursos que he estat fent aquest dies des de CC.OO., un d'anomenat "Tècniques de comunicació II", ens han fet fer un parell de pràctiques davant d'una càmera, per veure com ho fem i intentar millorar a partir dels errors que nosaltres mateixos ens puguem detectar.

Per a cada intervenciói teníem només 5 minuts... 5 minuts que, d'entrada, semblaven eterns, però que un cop hi eres, se't feien curtíssims...

Jo, que sempre aprofito per parlar d'allò que m'interessa (el tema era lliure), vaig decidir parlar, en la meva primera intervenció, sobre el teatre "alternatiu" que fem al grup de teatre jove en què pertanyo.

I, perquè no us penseu que parlo vés a saber amb qui, us diré que ens feien pensar qui eren els nostres interlocutors, i també havíem de seguir una estructura molt marcada, per tal d'organitzar-nos la xerrada.

Els meus oïents, vaig imaginar que eren els membres del grup de teatre de veterans del meu poble, a qui costa d'entendre que fer un teatre diferent del de tota la vida pot ser molt positiu a tots els nivells.

I aquest en va ser el resultat: