divendres, 28 de maig de 2010

14 de juny, un dia per apuntar-se a l'agenda!

El 14 i cada dia de l'any... Perquè sempre és necessària, la sang!
Ser-ne donant només pot tenir un resultat: ser feliç amb aquest acte totalment altruista que fas!
Si pots, dóna'n! :) No te'n penediràs!

el barça té sang / el barça tiene sangre / barça is full blooded from Barcelona Té Sang on Vimeo.

dimecres, 26 de maig de 2010

Gràcies Edu! :)

Quan no t'esperes res és quan deixes la ment més lliure perquè hi entri tanta cosa com sigui possible! :) Oi?
En canvi, sovint la decepció és més fàcil de percebre quan esperes molt d'una cosa però llavors no t'acaba de convèncer o no és ben bé allò que t'esperaves...

Això és justament el que ens va passar amb un dels regals que vaig rebre pel meu aniversari: dues entrades per a l'obra de teatre "Tres dones i un llop", al Villarroel. En vam sortir entusiasmats! Ens va encantar! Molt, moltíssim! No n'esperàvem res, hi anàvem una mica adormits... i, en canvi, en vam sortir amb un somriure d'orella a orella i amb ganes que hagués durat una mica més i tot!

Gràcies Edu, pel regal! Ets un crack, un dels millors del món...! ;)

dijous, 20 de maig de 2010

dijous, 13 de maig de 2010

Ja ho sé! :)

Bé, ho sé i no ho sé..., ja que de vegades m'ho crec fermament, però d'altres... no ho tinc tan clar.

"Estàs desaprofitada", m'ha comentat un dels meus caps a la feina on treballo, avui mateix, quan li he proposat una manera diferent i més entenedora de reescriure un paràgraf d'un text que estic traduint per publicar al diari Europeu.

"Ja ho sé", li he respost jo. I és que ara que m'ho ha recordat, sí que ho sé. Però, de vegades, la inèrcia de no fer allò que t'agrada, de ser polivalent en el sentit de chica para todo, però aquest todo acaba sent "poca cosa", la desgana diària i avorrida de les tasques que faig a la feina, que ni m'agraden ni m'interessen, etc., et fa oblidar que tu vals molt més, que vals per allò i per a moltes més coses i que, definitivament, allà on estàs "estàs desaprofitada", laboralment parlant.

M'ha agradat que un dels meus caps m'ho recordés, perquè això m'ha animat i m'ha tornat a fer reflexionar sobre tot allò que estic fent ara mateix, sobre si m'omple o no, sobre què passaria si ho deixés i busqués alguna cosa millor, sobre...

Bé, hi seguiré rumiant! A veure si en trec alguna conclusió clara aviat...

Gràcies per recordar-me, cap, que jo valc molt més d'allò que estic aportant, avui per avui, a la feina i a l'empresa!
Sé que ho digui qui ho digui, ho hauria de creure. Però sempre penso que si m'ho diu qui m'estima, m'ho està dient perquè m'animi i estigui contenta. En canvi, quan t'ho diu algú que ni li va ni li ve res, i a sobre t'ho diu espontàniament, sense més, perquè li surt de dins, doncs m'ho crec una mica més. Per què m'ho hauria de dir, si no fos cert, no? :)

dimarts, 4 de maig de 2010

Tindran els sants collons d'enderrocar-lo?

Una altra vegada... tornaran a tenir els sants collons de fer caure, de destrossar, de destruir, d'enderrocar patrimoni de Navàs? El Cinema Español està en perill de mort imminent! Un edifici que, si bé no és gaire agraciat físicament, porta a la seva esquena el llegat d'un poble, d'una gent, d'un passat i d'una essència que només si continua de peu i tornant a fer servei al poble, de la manera que sigui, però fent servei bo i restaurat, podrem conservar per molts anys més!

Fa tants dies que hi ha tot de col·lectius navassencs que lluiten aferrissadament perquè l'enderrocament no s'acabi duent a terme! Tots ells es mereixen el meu més digne respecte i la meva total admiració i suport!
I jo, mentrestant, m'ho he estat mirant amb expectació, creient sincerament que no caldria arribar fins tant lluny per defensar un edifici que és del tot defensable i que no es troba en estat "ruïnós" ni res de tot això, perquè calgui enderrocar-lo (http://www.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/1272967709DICTAMEN______TCNIC.pdf)!
Però cada vegada tinc més por que el seny no acabi governant els que, en teoria, governen el nostre poble, i que torni a passar el mateix que amb els pins del parc de l'Alzineta, i que...

I no em puc quedar de braços plegats sense dir-hi res! No hi estic d'acord! No vull que s'enderroqui el Cinema Español, no està en estat ruïnós i, restaurant, podria fer molt de servei al poble! Molt més que un solar per fer servir de dipòsit de cotxes, al mig del poble, que és allò que li espera en primera instància si s'acaba enderrocant.

Adjunto un manifest a favor del Cinema Español de Navàs que ha estat presentat per l'historiador local Josep Maria Badia i l'il·lustrador Jaume Gubianas, amb el suport d'altres personalitats del món local i del teixit associatiu de Navàs:

MANIFEST A FAVOR DEL CINEMA ESPANYOL:

Les persones sotasignants, vinculades d´una manera o altra amb el poble de Navàs, manifestem la voluntat que es conservi, es restauri i es protegeixi el patrimoni històric i artístic del poble de Navàs. El patrimoni d´un poble és el que l´identifica, el que explica com són la seva gent. Són les arrels, que el mantenen viu.

Navàs en el primer quart del segle vint va veure néixer i créixer tot un seguit d´entitats de tipus econòmic, polític i cultural. Són les que van configurar el poble que avui tenim.

Dues d´aquestes entitats són el Centre Nacionalista Republicà i la Cooperativa Obrera La Fraternitat, que van tenir una estreta vinculació. Ambdues van aixecar diversos edificis amb l´esforç de molts navassencs.

Fins al dia d´avui, el mateix Ajuntament ha conservat la botiga de la Cooperativa -ara convertida en CAP- i el Cafè del Centre Republicà -ara convertit en Escola de Música-. Encara ens queda, però, un element per a recuperar, que és el Teatre-Cinema del mateix Centre Republicà. Així completaríem la recuperació de tot el patrimoni de dues de les entitats més significatives de la nostra història.

No deixa de ser curiós, que quan més parlem de la nostra memòria històrica en el país, i fins i tot, quan en tenim una llei expressa per a protegir-la, veiem perillar una part d´aquesta memòria al nostre poble. Per això, fem una crida urgent al mateix consistori de Navàs per tal que s´estudiï de nou i es valori la importància històrica i artística de l’antic cinema.

Quin valor té dit cinema ?. Té un evident valor històric, ja que expressa una part de la nostra memòria històrica; i aquesta, fràgil com és, cal que se sustenti en elements palpables que ens la puguin recordar permanentment.

Però també té el seu interès constructiu, ja que la seva arquitectura encara reflecteix com eren els teatres d´abans de la guerra. I és l´únic que ens ha arribat, ja que el de l´Ateneu malauradament es va deixar perdre. Sí, és una construcció modesta, però perquè també és el reflex de la gent anònima i senzilla que la va aixecar, de la gent de poble. Si li obrim les finestres avui cegades i li netegem els rajols, segur que la veurem d´una altra manera ben diferent.
El seu estat d´abandó de molts anys fa que sembli irrecuperable. Si tirem enrere, qui no recorda l´estat lamentable de la vella Cooperativa, i encara una mica més enrere, qui hauria donat alguna cosa pel Cafè. Ara ambdós estan rehabilitats i amb nous usos en benefici del mateix poble de Navàs.

Què en farem ?. Segur que d´utilitats n´hi trobarem prou entre tots. Per començar i a tall d´exemple, podria convertir-se en un bon auditori per als concerts de l´Escola de Música i també lloc d´asssaig i d´actuació de l´esbart Dansa Jove.

El poble de Navàs és orfe de patrimoni antic, però tampoc en té gaire de modern. Ens podem permetre el luxe de pedre´l ? A vegades ens costa a nosaltres mateixos de atorgar-li el valor real que té, ja que forma part del nostre escenari quotidià.

Caldria, doncs, posar des d’avui les bases per a la seva revalorització, conservació i difusió. Per això, demanem a l’Ajuntament que es faci un catàleg de tots els edificis i altres elements artístics que tinguin alguna significació històrica per tal de buscar fórmules i recursos que en permetin la seva conservació i restauració, per tal de traspassar el llegat a les generacions futures en un millor estat i condicions del que ens ha arribat a nosaltres.

Navàs, abril de 201o