dilluns, 27 de juliol de 2009

TEAMING

Una idea, la voluntat d'ajudar als altres i microdonacions en equip! :)
Aquesta és l'essència del Teaming!
Una persona sola ben poca cosa pot fer, econòmicament parlant, quan vol ajudar als altres. Un grup de persones juntes, un equip, a team, pot moure muntanyes si s'ho proposa.
Amb un €uro al mes, què fem? Amb prou feines si en tenim per a un cafè, per exemple. Amb 2.000 €uros al mes, per exemple, podem fer moltes coses!
Si cadascú dóna 1 €uro mensual de la seva nòmina, de la seva quota de soci o de..., es poden recollir molts diners en molt poc temps.
Microdonacions en equip, totalment voluntàries i transparents!
Projectes en què fer les aportacions, triats sempre democràticament entre tothom qui fa Teaming en una mateixa empresa, associació o organisme.

El creador de la idea: Jil van Eyle (veure vídeo de sota).

Penseu-hi i, si us agrada, proposeu-ho allà on pertanyeu!
http://www.teaming.info/
I encara més! Uniu-vos al grup del Facebook que hem creat per a compartir experiències en aquest àmbit!

Una abraçada i gràcies per endavant!


dimecres, 22 de juliol de 2009

He recuperat un amic...

Gràcies!

dimarts, 21 de juliol de 2009

Jo tenia un amic...

Jo tenia un amic...

... que no era dels més extrovertits de la facultat, o si més no, no ho era a simple vista. Però que tenia un somriure molt dolç i era un noi molt divertit.
Tampoc és que jo anés sempre amb la colla de gent habitual amb qui ell anava, no. Però sí que havíem coincidit moltes vegades a la biblioteca, al bar, a la sala d’estudi i, fins i tot, de festa.

... que jo el considerava un bon amic. D’aquells que, encara que faci temps que no veus, saps que hi són quan els has de demanar un cop de mà o senzillament els pots telefonar per parlar-hi una estona, tant d’alegries com de penes.

... que era un noi molt intel•ligent, amb qui havíem compartit moltes aficions a banda del pur amor per les llengües del món. L’havia recomanat, fins i tot, per a una feina a Manresa, de traductor d’italià, la qual jo no podia agafar perquè ja treballava a l’ASI, i que va dur a terme a la perfecció i que va culminar amb un sopar d’agrariment, tots dos sols, al Globus, un dels restaurants que més m’agraden de la ciutat en què visc.

... que fa poc que es va casar i amb qui m’hagués agradat compartir la felicitat que sentia per a ell i la Sandra, perquè fossin feliços per molts i molts anys. Però que me’n vaig assabentar per terceres persones i una mica de casualitat, quan ja feia temps que havia passat.

... que he felicitat una i mil vegades cada vegada que ha arribat el seu aniversari, el seu sant i, fins i tot, el seu matrimoni. Per diverses fonts: telèfon i correu electrònic. Però de qui mai no n’he rebut, des de fa molt de temps, una resposta. Ha canviat de número de mòbil? Ja no llegeix els correus?

... que he cercat diverses vegades al Facebook per afegir-lo com a amic i he preguntat per ell a coneguts comuns, els quals m’han dit que si li escric un mail estarà content de tenir notícies meves després de tant de temps. I que jo, il•lusa de mi, he fet sense rebre cap indici, si més no, que l’havia rebut.

... que aquest proper divendres farà 28 anys i que m’agradaria felicitar de nou, però que de ben segur, ni que ho intenti, no rebré resposta per part seva. Quedes felicitat per endavant, Albert!

Jo tenia un amic...

... i em fa mal al cor haver-me adonat que ja no el tinc, malgrat haver-m’ho volgut negar a mi mateixa una i altra vegada bo i pensant que no podia ser; em dol haver-lo perdut i no saber, encara, ben bé per què.

Jo tenia un amic, i ara ja no el tinc.

dimecres, 8 de juliol de 2009

Somriu, encara que el teu cor senti dolor...

La cançó preferida de Michael Jackson... però també un gran lema de vida!
Que en gaudiu!

dimarts, 7 de juliol de 2009

No estàs sol