dimarts, 25 d’agost de 2009

CANGUELIS, de Vol Ras

http://www.canguelis.com/

Teatre de Festa Major de Navàs 2009!

CANGUELIS, de la companyia de teatre professional VOL RAS!

Dimarts 25 d'agost, avui, a les 10 del vespre al Casal Sant Genís de Navàs.

No us la perdeu! De ben segur que no us deixarà indiferents! :)

divendres, 21 d’agost de 2009

On s'és vist?

Ahir va començar la FESTA grossa del poble... i, enguany, per decepció meva, quan vaig arribar al capvespre a Navàs, cap banderola amb la senyera no em va donar la benvinguda, com sempre ho havien fet, anys enrere...

Què està passant? Estem perdent les tradicions més simples i més fàcils de conservar, o què?
Fins i tot al poblet més petit de muntanya que us pugueu imaginar, quan arriba la seva Festa Major, compta amb carrers engalanats amb senyeres a cada fanal i a cada pal de la llum... Això, tan sols, ja fa Festa Major.

I no s'hi val de posar l'excusa de la crisi... no fotem! Que les banderoles ja les tenim de cada any, eh! Au va...

Quina decepció!

Espero que, si més no, tots plegats gaudim d'una ben lluïda festa, que culminarà dimarts al vespre amb la divertidíssima obra de teatre "Canguelis", de Vol Ras! (cal promocionar l'entitat... noi, que si no...)!

Malgrat tot, BONA FESTA MAJOR de NAVÀS 2009!

dilluns, 17 d’agost de 2009

"De domingueros..." ;)

Guess where?

Plenty of barbeques to grill the meat or whatever you had brought! ;)
Big pools and long water slides!
Loads of people everywhere... :) Maximum of people allowed, 8.400! :O
A big picnic area with tables and benches under the pines shadow.
A lot of suncream to protect our skin from the ultraviolet sun rays.
The best company I could ever had!

And fun, laugh, fun and even more fun around! :)

Thank you for the great day we all together had yesterday!

(Has anybody already guessed where were we yesterday?) ;p

dijous, 13 d’agost de 2009

"No me quiero morir"

Pallassos

De pallassos, escampats pel món, n'hi ha de moltes menes.

Per exemple, hi ha el rei dels pallassos per excel·lència segons el meu parer, dedicat a aquest ofici tan digne per convicció i per amor a allò que fa: arrencar somriures a la gent, sobretot als nens que més ho necessiten. No li calen presentacions: seria en Jaume, com en diria un bon amic meu, el Quim, que el coneix. Seria el Tortell Poltrona! :) La feina que fa no té preu, no es paga ni amb tot l'or del món! Com m'agradaria poder-lo acompanyar en molts dels seus viatges de "Pallassos sense fronteres" (http://www.clowns.org/index.html)!

En segon lloc hi ha el típic "pallasso" que, en cap cas ha tingut mai la més mínima intenció de dedicar-se a tal professió, però que li encanta fer riure als altres durant el seu dia a dia quotidià. Més que un pallasso, vindria a ser un pallaZete... Tot i que no s'adona que, de vegades, no fa gens de gràcia a la gent.

També hi trobem aquella persona que, per sort o per desgràcia (jo gairebé afirmaria que més per sort que no pas per desgràcia), sense fer-ho expressament, té la gran habilitat de fer riure i somriure a tothom. Quan hi parles, no hi ha moment per a la tristesa. Sempre sap trobar el cantó positiu de les coses (i mira que de vegades, per més voltes que hi donis tu, no l'hi saps veure per enlloc; però aquesta persona sempre el troba). I sempre aconsegueix que somriguis, ni que sigui una miqueta, quan més impossible ho veus.

En quarta posició hi hauria els humoristes actuals. Aquells que surten per la televisió i pretenen fer riure. I de vegades ho aconsegueixen i tot, eh, almenys segons el tipus d'audiència que tenen. Però que, d'altres vegades, també desprenen més "pena" que glòria... Se us n'acut algun, d'aquests, per posar-ne un exemple entenedor? :p

I en ciquena posició, però pujant amb força, hi ha el pallasso o la pallassa (deixaré la incògnita de si es tracta d'un home o d'una dona) més pallasso o pallassa amb qui mai m'hagi topat. I és que el/la tinc tan a la vora que, de vegades, se m'escapa el riure i tot quan el/la veig. És una persona que no s'adona el més mínim que és "pallasso/pallassa". No té ni tan sols la intenció de fer gràcia o riure a la gent voluntàriament, però, d'altra banda i contradictòriament, es pensa que tot allò que fa o que diu està carregat d'humor i d'ironia que només ell/ella entén, i que els altres som massa ignorants per copsar-ho, si més no, a la primera. I quan dic que es podria qualificar de pallasso/pallassa és perquè tant és capaç de venir-te vestit/da amb roba dels anys seixanta tipus "La casa de la pradera" (però no d'estil modern retro, no..., roba comprada en aquella època i que no s'adona que ha quedat obsoleta per quadruplicat) i dur-la amb un cinturonet fins més amunt del melic, com dir-te que un insult de l'alçada de "capullo", en català, no vindria a dir-se així, sinó més aviat "poncella".
Us ha vingut al cap qui pot ser? S'accepten apostes! :)

Jo, que des que vaig comprar-me un nas de pallasso la darrera vegada que vaig anar a veure un espectacle del "Circ Cric" (http://www.circcric.com/) a Barcelona, sempre el porto a dins de la bossa de mà perquè, tal com deia la meva àvia, "mai se sap quan un nas de pallasso et pot fer servei", li deixaré algun dia perquè se'l posi, a veure quina fila fa. Llavors segur que el riure, no només se m'escapa, sinó que s'han de tapar les orelles i tot de tant d'escàndol com faré.
Però, d'altra banda, penso que, deixar-li un nas de pallasso a aquesta persona, seria fer un lleig a qui, tan honradament com saben, es dediquen a aquesta tan digna professió que admiro enormement i que tant de bé pot arribar a fer a la humanitat.
Per tant, potser millor que continuï guardant el nas de pallasso a la bossa per a ocasions que realment s'ho valguin! Oi?

Ah, i si teniu constància d'altres menes de pallassos que voltin pel món, no dubteu d'ampliar aquesta llista! Així els tindrem a tots ben recopilats i documentats! ;)

Que bèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèstia!

dilluns, 10 d’agost de 2009

Canvi d'aires ;)

És agost, fa mal temps i he de treballar perquè encara no tinc vacances.
Però, malgrat tot, estic contenta.
He canviat d'aires! No estic ficada al mateix cau de cada dia sense gran cosa per fer durant aquests dies.
Continuo tenint poca cosa per fer, però he canviat d'ambient! Ara treballo des de les instal·lacions de TVC pròpiament dites!
Sóc de vistia a la UAC!
I tot i que trobo a faltar a gent de l'Imagina... aquí, a TVC, també m'hi sento bé!

Gràcies per fer-me sentir bé a tots dos llocs! :)

Una abraçada i fins ara mateix!

Ah, i BON ESTIU!!!