dimecres, 30 de desembre de 2009

Dedicat a la Marta...

... i al Javi, a la Mònica, a l'Albert, a la Sandra i a tothom qui, amb la valentia que això suposa, deixen les seves feines respectives per anar a ser més feliços! :)

I, evidentment, amb tot el respecte i admiració que es mereix el GRAN Pepe Rubianes, és clar!

dilluns, 28 de desembre de 2009

Cucs de soca recorcada... ;p

Així és com ens van poder veure tots els espectadors que van assisitir als Pastorets el dia de Nadal a Balsareny! La meva germana, la Noe, feia de Marta (la pastora que sembla una tomaquera i que es casa amb un tartamut perquè, si no, es queda per vestir sants); la filla de la meva cosina, l'Anna, feina de fúria infernal (un d'aquells pecats capitals, fidels seguidors de les forces del mal); i jo feia de Llucifer, la mà dreta del Satanàs a l'infern i a les cavernes! ;)

Sí, mira, ja ho veieu..., tants anys fent de Verge Maria... i ja tocava fer un gir a la meva trajectòria "pastoral", ja que la cosa ja començava a ser massa avorrida.
I malgrat l'afonia i el constipat que duia a sobre aquell dia, malgrat la poca predisposició per part d'alguns a que les dones fem de dimonis, malgrat mil i un entrebancs... estic prou contenta de com va sortir tot plegat.

Ja se n'han fet dues representacions. Però encara en queden dues més. Si ens voleu tornar a veure, però, a la meva germana i a mi a dalt de l'escenari, diumenge dia 10 de gener, quarta i última representació d'aquesta temporada d'"Els Pastorets, o l'Adveniment de l'Infant Jesús", a Balsareny.

http://www.pastoretsbalsareny.cat/

PD: fotografia d'Emilio Jurado

dissabte, 26 de desembre de 2009

Una manera diferent d'entendre l'art...

http://www.veravinilo.com/

Hi ha qui es tatua la pell... i hi ha qui prefereix tatuar una paret.
Sigui com sigui, aquesta web val la pena.

Apa, sigueu creatius i poseu un tatuatge a la vostra llar! :p

diumenge, 20 de desembre de 2009

Mira'm als ulls i digues-m'ho

No m'enviïs un Power Point llarg, semblant al que em vas enviar ahir, que em col·lapsa la bústia de correu electrònic i que no tinc temps ni ganes de mirar.
Vine, acosta't, abraça'm i digues-m'ho ben fluixet a cau d'orella...

No m'enviïs una postal virtual, despersonalitzada, de fabricació en cadena com un xurro, que surt de la màquina, darrere del seu antecedent i davant del seu predecessor!
Truca'm, parlem-ne i explica-m'ho. Humanitzem-ho, tornem a personalitzar les coses...

Mira'm als ulls quan em vulguis desitjar un bon Nadal. No amaguis aquest reflex tan bonic que se'n desprèn. El mirall de la teva mirada em dirà si ho sents de debò. La calidesa del teu gest serà molt més intensa i delicada que qualsevol "Santa Claus" o "estampeta nevada" que pugui aparèixer, retocada amb Photoshop, en un correu electrònic.

No t'excusis que fas mil coses, que no tens temps o que ets despistat. No facis un "reenviar a tothom" de qui tens a la teva llista de distribució per quedar en pau amb tu mateix i pensar, "Jo, aquest any, ja he complert!". Només si en tens ganes, només si ho sents de debò, només si ho notes dins teu, m'agradaria que m'ho desitgessis.

No m'enviïs més Power Points...

divendres, 18 de desembre de 2009

dimarts, 15 de desembre de 2009

TTM

dilluns, 16 de novembre de 2009

ENVEJA ;)

Hi ha qui ho anomena "enveja sana", d'altres que ho anomenen "envidia cochina", i hi ha qui senzillament els diu "CABRONS!" ;)
Sigui com sigui, aquests meus dos companys de feina sí que s'ho han muntat bé!
Aquí en teniu la prova:

http://vimeo.com/7631554
http://vimeo.com/7757546
http://vimeo.com/7756034

Viaje con nosotros from cambicio on Vimeo.



El mundo es una croqueta from mundocroqueta on Vimeo.



Plaga MundoCroqueta. from mundocroqueta on Vimeo.



Felicitats per tenir-los tan ben posats i per no tenir por davant de res! Endavant, sempre endavant!

PD: Al tercer vídeo hi col·laboro! Em va fer molta il·lusió, de debò! Gràcies per pensar en mi, Cambicio! Us trobarem a faltar. Malgrat allò que digui tothom, us hi trobarem a faltar, a l'ASI.

divendres, 23 d’octubre de 2009

"La sala d'estar" (BIS)


Per aquells que no vau poder veure "La sala d'estar", del Grup Escènic Navàs, la passada Fira de Primavera, tornem a sobre de l'escenari el proper diumenge 8 de novembre, a les 6 de la tarda, a la mostra de teatre de Canet de Mar.

Us hi esperem!

dijous, 15 d’octubre de 2009

És molt greu...

... si teniu temps, mireu-vos el vídeo que hi adjunto. És llarg, però val la pena.

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

... se'm dibuixa un somriure! :)

Quan la recordo... se'm dibuixa un somriure als llavis! No ha estat de velleta que hi he arribat, per primera vegada, tal com recomana el poema de Kavafis. Però tinc el ferm convenciment que algun dia, hi tornaré!
I és que quan et recordo, Ítaca, sempre SE'M DIBUIXA UN SOMRIURE ALS LLAVIS! :)

Ítaca

Konstandinos Kavafis

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

(1911)

Traducció de Carles Riba


dimarts, 25 d’agost de 2009

CANGUELIS, de Vol Ras

http://www.canguelis.com/

Teatre de Festa Major de Navàs 2009!

CANGUELIS, de la companyia de teatre professional VOL RAS!

Dimarts 25 d'agost, avui, a les 10 del vespre al Casal Sant Genís de Navàs.

No us la perdeu! De ben segur que no us deixarà indiferents! :)

divendres, 21 d’agost de 2009

On s'és vist?

Ahir va començar la FESTA grossa del poble... i, enguany, per decepció meva, quan vaig arribar al capvespre a Navàs, cap banderola amb la senyera no em va donar la benvinguda, com sempre ho havien fet, anys enrere...

Què està passant? Estem perdent les tradicions més simples i més fàcils de conservar, o què?
Fins i tot al poblet més petit de muntanya que us pugueu imaginar, quan arriba la seva Festa Major, compta amb carrers engalanats amb senyeres a cada fanal i a cada pal de la llum... Això, tan sols, ja fa Festa Major.

I no s'hi val de posar l'excusa de la crisi... no fotem! Que les banderoles ja les tenim de cada any, eh! Au va...

Quina decepció!

Espero que, si més no, tots plegats gaudim d'una ben lluïda festa, que culminarà dimarts al vespre amb la divertidíssima obra de teatre "Canguelis", de Vol Ras! (cal promocionar l'entitat... noi, que si no...)!

Malgrat tot, BONA FESTA MAJOR de NAVÀS 2009!

dilluns, 17 d’agost de 2009

"De domingueros..." ;)

Guess where?

Plenty of barbeques to grill the meat or whatever you had brought! ;)
Big pools and long water slides!
Loads of people everywhere... :) Maximum of people allowed, 8.400! :O
A big picnic area with tables and benches under the pines shadow.
A lot of suncream to protect our skin from the ultraviolet sun rays.
The best company I could ever had!

And fun, laugh, fun and even more fun around! :)

Thank you for the great day we all together had yesterday!

(Has anybody already guessed where were we yesterday?) ;p

dijous, 13 d’agost de 2009

"No me quiero morir"

Pallassos

De pallassos, escampats pel món, n'hi ha de moltes menes.

Per exemple, hi ha el rei dels pallassos per excel·lència segons el meu parer, dedicat a aquest ofici tan digne per convicció i per amor a allò que fa: arrencar somriures a la gent, sobretot als nens que més ho necessiten. No li calen presentacions: seria en Jaume, com en diria un bon amic meu, el Quim, que el coneix. Seria el Tortell Poltrona! :) La feina que fa no té preu, no es paga ni amb tot l'or del món! Com m'agradaria poder-lo acompanyar en molts dels seus viatges de "Pallassos sense fronteres" (http://www.clowns.org/index.html)!

En segon lloc hi ha el típic "pallasso" que, en cap cas ha tingut mai la més mínima intenció de dedicar-se a tal professió, però que li encanta fer riure als altres durant el seu dia a dia quotidià. Més que un pallasso, vindria a ser un pallaZete... Tot i que no s'adona que, de vegades, no fa gens de gràcia a la gent.

També hi trobem aquella persona que, per sort o per desgràcia (jo gairebé afirmaria que més per sort que no pas per desgràcia), sense fer-ho expressament, té la gran habilitat de fer riure i somriure a tothom. Quan hi parles, no hi ha moment per a la tristesa. Sempre sap trobar el cantó positiu de les coses (i mira que de vegades, per més voltes que hi donis tu, no l'hi saps veure per enlloc; però aquesta persona sempre el troba). I sempre aconsegueix que somriguis, ni que sigui una miqueta, quan més impossible ho veus.

En quarta posició hi hauria els humoristes actuals. Aquells que surten per la televisió i pretenen fer riure. I de vegades ho aconsegueixen i tot, eh, almenys segons el tipus d'audiència que tenen. Però que, d'altres vegades, també desprenen més "pena" que glòria... Se us n'acut algun, d'aquests, per posar-ne un exemple entenedor? :p

I en ciquena posició, però pujant amb força, hi ha el pallasso o la pallassa (deixaré la incògnita de si es tracta d'un home o d'una dona) més pallasso o pallassa amb qui mai m'hagi topat. I és que el/la tinc tan a la vora que, de vegades, se m'escapa el riure i tot quan el/la veig. És una persona que no s'adona el més mínim que és "pallasso/pallassa". No té ni tan sols la intenció de fer gràcia o riure a la gent voluntàriament, però, d'altra banda i contradictòriament, es pensa que tot allò que fa o que diu està carregat d'humor i d'ironia que només ell/ella entén, i que els altres som massa ignorants per copsar-ho, si més no, a la primera. I quan dic que es podria qualificar de pallasso/pallassa és perquè tant és capaç de venir-te vestit/da amb roba dels anys seixanta tipus "La casa de la pradera" (però no d'estil modern retro, no..., roba comprada en aquella època i que no s'adona que ha quedat obsoleta per quadruplicat) i dur-la amb un cinturonet fins més amunt del melic, com dir-te que un insult de l'alçada de "capullo", en català, no vindria a dir-se així, sinó més aviat "poncella".
Us ha vingut al cap qui pot ser? S'accepten apostes! :)

Jo, que des que vaig comprar-me un nas de pallasso la darrera vegada que vaig anar a veure un espectacle del "Circ Cric" (http://www.circcric.com/) a Barcelona, sempre el porto a dins de la bossa de mà perquè, tal com deia la meva àvia, "mai se sap quan un nas de pallasso et pot fer servei", li deixaré algun dia perquè se'l posi, a veure quina fila fa. Llavors segur que el riure, no només se m'escapa, sinó que s'han de tapar les orelles i tot de tant d'escàndol com faré.
Però, d'altra banda, penso que, deixar-li un nas de pallasso a aquesta persona, seria fer un lleig a qui, tan honradament com saben, es dediquen a aquesta tan digna professió que admiro enormement i que tant de bé pot arribar a fer a la humanitat.
Per tant, potser millor que continuï guardant el nas de pallasso a la bossa per a ocasions que realment s'ho valguin! Oi?

Ah, i si teniu constància d'altres menes de pallassos que voltin pel món, no dubteu d'ampliar aquesta llista! Així els tindrem a tots ben recopilats i documentats! ;)

Que bèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèstia!

dilluns, 10 d’agost de 2009

Canvi d'aires ;)

És agost, fa mal temps i he de treballar perquè encara no tinc vacances.
Però, malgrat tot, estic contenta.
He canviat d'aires! No estic ficada al mateix cau de cada dia sense gran cosa per fer durant aquests dies.
Continuo tenint poca cosa per fer, però he canviat d'ambient! Ara treballo des de les instal·lacions de TVC pròpiament dites!
Sóc de vistia a la UAC!
I tot i que trobo a faltar a gent de l'Imagina... aquí, a TVC, també m'hi sento bé!

Gràcies per fer-me sentir bé a tots dos llocs! :)

Una abraçada i fins ara mateix!

Ah, i BON ESTIU!!!

dilluns, 27 de juliol de 2009

TEAMING

Una idea, la voluntat d'ajudar als altres i microdonacions en equip! :)
Aquesta és l'essència del Teaming!
Una persona sola ben poca cosa pot fer, econòmicament parlant, quan vol ajudar als altres. Un grup de persones juntes, un equip, a team, pot moure muntanyes si s'ho proposa.
Amb un €uro al mes, què fem? Amb prou feines si en tenim per a un cafè, per exemple. Amb 2.000 €uros al mes, per exemple, podem fer moltes coses!
Si cadascú dóna 1 €uro mensual de la seva nòmina, de la seva quota de soci o de..., es poden recollir molts diners en molt poc temps.
Microdonacions en equip, totalment voluntàries i transparents!
Projectes en què fer les aportacions, triats sempre democràticament entre tothom qui fa Teaming en una mateixa empresa, associació o organisme.

El creador de la idea: Jil van Eyle (veure vídeo de sota).

Penseu-hi i, si us agrada, proposeu-ho allà on pertanyeu!
http://www.teaming.info/
I encara més! Uniu-vos al grup del Facebook que hem creat per a compartir experiències en aquest àmbit!

Una abraçada i gràcies per endavant!


dimecres, 22 de juliol de 2009

He recuperat un amic...

Gràcies!

dimarts, 21 de juliol de 2009

Jo tenia un amic...

Jo tenia un amic...

... que no era dels més extrovertits de la facultat, o si més no, no ho era a simple vista. Però que tenia un somriure molt dolç i era un noi molt divertit.
Tampoc és que jo anés sempre amb la colla de gent habitual amb qui ell anava, no. Però sí que havíem coincidit moltes vegades a la biblioteca, al bar, a la sala d’estudi i, fins i tot, de festa.

... que jo el considerava un bon amic. D’aquells que, encara que faci temps que no veus, saps que hi són quan els has de demanar un cop de mà o senzillament els pots telefonar per parlar-hi una estona, tant d’alegries com de penes.

... que era un noi molt intel•ligent, amb qui havíem compartit moltes aficions a banda del pur amor per les llengües del món. L’havia recomanat, fins i tot, per a una feina a Manresa, de traductor d’italià, la qual jo no podia agafar perquè ja treballava a l’ASI, i que va dur a terme a la perfecció i que va culminar amb un sopar d’agrariment, tots dos sols, al Globus, un dels restaurants que més m’agraden de la ciutat en què visc.

... que fa poc que es va casar i amb qui m’hagués agradat compartir la felicitat que sentia per a ell i la Sandra, perquè fossin feliços per molts i molts anys. Però que me’n vaig assabentar per terceres persones i una mica de casualitat, quan ja feia temps que havia passat.

... que he felicitat una i mil vegades cada vegada que ha arribat el seu aniversari, el seu sant i, fins i tot, el seu matrimoni. Per diverses fonts: telèfon i correu electrònic. Però de qui mai no n’he rebut, des de fa molt de temps, una resposta. Ha canviat de número de mòbil? Ja no llegeix els correus?

... que he cercat diverses vegades al Facebook per afegir-lo com a amic i he preguntat per ell a coneguts comuns, els quals m’han dit que si li escric un mail estarà content de tenir notícies meves després de tant de temps. I que jo, il•lusa de mi, he fet sense rebre cap indici, si més no, que l’havia rebut.

... que aquest proper divendres farà 28 anys i que m’agradaria felicitar de nou, però que de ben segur, ni que ho intenti, no rebré resposta per part seva. Quedes felicitat per endavant, Albert!

Jo tenia un amic...

... i em fa mal al cor haver-me adonat que ja no el tinc, malgrat haver-m’ho volgut negar a mi mateixa una i altra vegada bo i pensant que no podia ser; em dol haver-lo perdut i no saber, encara, ben bé per què.

Jo tenia un amic, i ara ja no el tinc.

dimecres, 8 de juliol de 2009

Somriu, encara que el teu cor senti dolor...

La cançó preferida de Michael Jackson... però també un gran lema de vida!
Que en gaudiu!

dimarts, 7 de juliol de 2009

No estàs sol

dimarts, 23 de juny de 2009

... que li tallin les mans...

... I AL FILL DE PUTA QUE CREMI AQUESTS BOSCOS, QUE LI TALLIN LES MANS; POTSER AIXÍ NO ELS CREMARÀ...

dimecres, 10 de juny de 2009

Avui tenia ganes de tornar a escriure...

Hi ha tantes coses que voleien pel meu voltant aquests dies... Tantes! Però jo deixo que hi voleïn, lliures, tant com vulguin. Ja les caçaré al volt quan sigui el moment. Fins llavors..., paciència.

Ahir, quan caminava camí del santuari de Joncadella, vaig poder-me impregnar de l'olor dels camps i dels horts que, radiants, no paren de veure créixer plantes i vegetació abundant per tot arreu. Tomaqueres magnífiques, a punt de donar uns fruits boníssims, a mig madurar, amb uns colors verd fosc impressionants, tacades de pinzellades de roig de les tomaques que ja hi comencen de treure el cap. Mars de color groc i daurat, de blat ja gairebé madur, a punt de ser collit i degustat a taula gràcies a un bon pa cuit al forn de llenya ben esponjós, que onejaven al compàs del vent mentre cada espiga en particular dansava la seva pròpia dansa i abraçava les altres que tenia al costat. Alls de bruixa. Que en feia d'anys que no en veia, d'alls de bruixa! Des que sortia a passejar les tardes de primavera amb els meus avis, quan era petita, i la meva germana i jo corríem camins de terra enllà per veure qui arribava abans a un punt fixat arbitràriament i, de tant en tant, quèiem per terra i ens quedaven els genolls ben pelats. Aquella olor d'alls de bruixa em va transportar tant de temps enllà, que una llàgrima de nostàlgia em va caure galta avall. Però el ventet fresquet de quarts de nou del vespre i la calor que tota jo havia anat agafant de caminar força de pressa, de seguida la va eixugar. Un petit aqüeducte que encara avui transporta aigua per sobre seu cap a aquests horts que em van fer companyia durant tot el camí: a tocar de casa, un aqüeducte! Qui m'ho havia de dir, a mi, que m'encanta tot llegat antic, que en tindria un tan a la vora, quan me'n vaig anar a viure a Manresa. L'olor dels alls de bruixa, de la mateixa manera que de la ginesta o dels lilàs, m'agrada sempre de tornar a identificar enmig de totes les olors de primavera i estiu! O els pipiripips, més àmpliament coneguts com les roselles, que em van fer recordar aquell joc de criatures de "gall, gallina o pollet", encara aguantaven, majestuosament vermells, enmig de tanta verdor. I el cant dels ocellets, ja cap al capvespre, quan es concentraven tots junts en un mateix indret per aixoplugar-se de la nit que ja s'anava acostant.

I amb això, els exàmens de la UOC, la prova de lingüistes, les obres de teatre que encara he de representar, la feina, les cabòries diàries, els malentesos entre companys, la imaginació, les tasques diàries, les promeses que encara he de complir, els... anaven voleiant al meu voltant. Però encara ara hi voleien! I qui sap el temps que ho hauran de continuar fent, encara, fins que d'una espolsada els allunyi del meu voltant o bé els caci sens més i els doni per enllestits!

La realitat quotidiana és massa bonica perquè petites insignificàncies ens la facin ennegrir. Oi?

diumenge, 7 de juny de 2009

"LA CARA I LA CREU", de Santi Fornell


- Qui? Grup Pastbal_teatre, dels Pastorets de Balsareny.

- De qui? Idea i text original de Santi Fornell i Caparrós.

- Qui (2)? Noemí Gudayol, Mertixell Fenoy, Santi Fornell, Josep Fornell, Josep M. Soler, Roc Carulla, Climent Ribera i Gemma Gudayol. Ivan Villanueva (tècnic de so i llums).

- Quan? Diumenge 12 de juliol de 2009 - dues sessions (tarda i vespre).

- On? Sala El Sindicat de Balsareny.

- A quina hora? Confirmat! 18:00 pm (1a sessió) i 21:00 pm (2a sessió).

Us hi esperem a tots! :)

Nota: l'espectacle conté escenes de violència explícita i no és recomanable per als menors.
PD: fotografia original d'Emilio Jurado: http://www.flickr.com/photos/emiliojurado/


dimecres, 3 de juny de 2009

"Un tio com cal"

No costa gens ajudar als coneguts del poble, si està a les nostres mans, oi?
Potser, si passen la primera eliminatòria, els caldrà el nostre vot! :)
I la cançó està molt bé. Que en gaudiu!

http://www.sona9.cat/video/un-tio-com-cal

dilluns, 6 d’abril de 2009

"La sala d'estar"

- Títol: "La sala d'estar"
- Gènere: drama
- Qui?: Grup Escènic Navàs
- Qui? (2a part): Núria Majoral, Joana López, Salva Cabrera, Josep Mª Simó, Glòria Molas, Rosa Batlló i Gemma Gudayol.
- On?: Casal Sant Genís de Navàs
- Quan?: per fira de primavera del poble: dissabte 25/04/2009 (22:00 nit) i diumenge 26/04/2009 (19:00 tarda)
- Quant?: 8 €uros l'entrada
- On comprar-les?: anticipades a Calçats Castella o a Josep Seriols (cal Barato), o bé el mateix dia de l'obra (es recomana comprar-les per avançat, sobretot si s'hi vol anar dissabte a la nit, perquè sol estar força ple; per diumenge solen quedar-ne sempre més de lliures)
- Per què?: em faria molta il·lusió que hi vinguéssiu tots!

:)

Bona fira de primavera 2009!

dilluns, 16 de març de 2009

Tot llisca!

Tot llisca.
Noto a la pell la sensació de frescor de l’aigua, que em rodeja, que m’embolcalla, que m’acarona mentre jo em desplaço lentament per dins seu.
Tot llisca, jo llisco, l’aigua llisca, els pensaments llisquen, les vibracions llisquen...
Sembla que no hi hagi res que pugui enganxar-se a mi, que pugi tocar-me plenament, que pugui preocupar-me. Per uns moments faig que tot llisqui i que res no m’amoïni.
Quina sensació tan estranya; quina sensació tan indescriptible; però quina sensació tan genial a la vegada.
M’agradaria passar més temps immersa al mar, a la piscina, al llac, a... m’agradaria passar més temps immersa a l’aigua.
Tot llisca i res no m’amoïna.
Per una estoneta, tot llisca i fa que m’oblidi del món. Som jo i l’aigua, no hi ha res més, no hi ha ningú més.
Per uns instants, tot llisca, tot!

dilluns, 23 de febrer de 2009

Si un dia he de tornar enrere

Si un dia he de tornar enrere,
fes que sigui als 25!

Mireu com n’és de bonic i
orgullós, tot ell, aquest
lluent quart de segle!
T’abraça, t’acarona i
et protegeix de tot mal.
Si un dia he de tornar enrere,
fes que sigui als 25!
El sol ha sortit avui,
liderant un cel tot blau;
i només ho ha fet per
cedir-te, a tu, un xic d’escalfor.
Irradia’t de la seva energia!
Tanca ben fort els ulls!
Amaga’t del món per instants!
Torna’ls a obrir i després a tancar i...
somriu quan ja
només et manqui
obrir-los de nou abans de dir:
m’agrada, perquè avui
en puc fer 25!
Temps, no corris... que vull assaborir-te bé!

Si un dia he de tornar enrere,
fes que sigui als 25!

Per a la Met!
Moltes felicitats preciosa!
23/02/2009
Gemmet

dimarts, 10 de febrer de 2009

Organització!

Organització!
Això és allò que necessito actualment! Organització i calma!
Si no, hi acabo veient borrós, no sentint-hi bé i amb nàusees a l'estómac, i tots els metges em diuen que no tinc res fisiològic, que només és estrés.
I és que de vegades me'l busco, l'estrés... ho reconec.
La meva família té raó, sóc tossuda, i ja em poden anar avisant que m'hi deixaré la salut ja, que mira... no tinc remei! Amb això m'assemblo a una companya i bona amiga meva de la feina, que embarassada com està de 6 mesos i amb uns dolors de contraccions que no s'aguanta gairebé dreta, conseqüència dels nervis laborals quotidians, cada dia a les 8 del matí ja és davant del seu ordinador al peu del canó! No sap no estar-se a casa, i és que no s'adona que ara ja no va només per ella, sinó que hi ha en joc també la vida de la petitona que porta a la panxa. Però bé...
En el meu cas, doncs, la cosa només va per mi, per la meva salut (no porto cap petitona a la panxa ;P ni res per l'estil), però tots dos casos s'assemblen.
Sempre, malgrat el meu estrés diari i habitual, amb una mica d'organització, me n'he anat sortint prou bé de tot plegat. De vegades una mica més nerviosa que d'altres, però, al capdavall, tirant endavant, sempre endavant.
Aquesta vegada, però, no ho tinc tant clar: UOC, dues obres de teatre per estudiar, alemany, viatges planificats, feina, desplaçaments a la feina, reunions de teatre pel 25è aniversari del grup, família, feines de la llar, viure... No em queda temps per a res!!!
I, o m'organitzo una mica millor, o ja veurem què en surt de tot plegat.
Potser que deixi de fer-me l'heroïna i comenci, algun dia, a tocar de peus a terra, no? Que una ja comença a tenir una edat i la vida passa factura! :(
Què em recomaneu?

dimarts, 27 de gener de 2009

Por Amarte

D'una ventada...

D'una ventada ja gairebé ha passat un mes des que vam començar l'any nou.
Amb només un obrir i tancar d'ulls ja s'han esfumat vora 31 dies...
Gairebé sense adonar-nos-en, la vida ens llisca de les mans i comença a córrer a tota velocitat.
Espera't, no corris tant! Que tinc moltes coses per fer i per veure encara, i no m'ho atrapo! I no me'n vull deixar perdre cap ni una! Vull viure-ho tot al màxim! Espera't, si us plau, t'ho demano. No cal córrer! A poc a poc i bona lletra, que deien els meus avis quan era petita. I si en fa de dies que ja no en sóc, de petita....