dilluns, 31 de desembre del 2012

Amb enyorança et dic adéu, 2012... i, amb alegria, et dono la benvinguda, 2013!!!

No sóc dona de fer balanç dels anys que s'acaben i de fer-me grans propòsits pels que comencen... senzillament penso que cada any té coses bones i dolentes que cal valorar, recordar o oblidar, i que ja veurem quines ens depararan els anys que encetem.

Aquesta vegada, però, he canviat d'opinió, ja que penso que el 2012 es mereix, si més no, un petit reconeixement per haver fet que la meva vida canviés de rumb completament.

Enyoraré tot allò que m'has portat, 2012..., però procurant oblidar els mals moments i guardant a la memòria per sempre més la quantitat innombrable de bons moments que m'has proporcionat, miraré amb alegria el futur i el 2013, bo i desitjant que sigui, si més no, igual de bonic o més que el que avui deixem enrere.

I és que no estar agraïda al 2012 per haver estat l'any en què m'han passat tantes coses, seria injust:

- A principis d'any, al gener, vaig acabar la diplomatura de la UOC, la segona carrera universitària que he fet a la vida, després de més de 6 anys que semblava que no s'havien d'acabar mai!!! Em treia un gran pes de sobre!!!

- De la mateixa manera, a finals de juny, aprovava 5è curs d'alemany a l'EOI!!! Una cosa menys en què pensar, també!!!

- A mitjans de maig, després de molt i molt temps de batallar-hi, vaig poder canviar de departament a la feina. Si bé vaig deixar enrere una enorme quantitat de persones a qui, tot sovint, trobo a faltar, la gent de l'ASI, el tipus de feina que faig ara sí que no té res a veure amb el que feia abans... i, tot sigui dit, m'omple infinitament molt més!!! Ara subtitulo per a sords al departament d'Accessibilitat. I ja no només em sento útil perquè faig coses, sinó que el vessant humà que m'aporta aquesta feina és un valor afegit que hi trobo molt interessant.

- Al juliol, després de gairebé 6 anys de rumiar-hi, em vaig casar amb l'Emilio. Em pensava que no es decidiria mai a voler-ho fer... però, per sopresa grata meva, enguany, s'hi va avenir. Va ser un dia molt feliç per a mi, per la manera com ho vam fer, per la naturalitat amb què ho vam portar i decidir, per la gent que ens hi va acompanyar, per la localització on es va desenvolupar tant l'acte del casament com el dinar... una mica per tot plegat...

- He viscut, durant tot l'any, moments molt feliços amb el grup de gent del Teatre Jove i col·laboradors, a l'hora de crear espectacles, d'assajar-los, de preparar-los... La complicitat i el bon humor, les nits d'assaigs interminables, els nervis i algun crit dels dies abans de les estrenes, emocions que fins ara no havia tingut mai... Tot un cúmul de sensacions i vivències difícils d'oblidar, de ben segur.

- I, finalment, la cirereta que s'emporta el primer premi a la llista de coses bones que m'han passat durant el 2012, ha estat saber que seré mare a principis de març del 2013! Mare d'una nena, l'Estel, a qui tinc unes ganes boges de conèixer i d'abraçar!!! No m'agraden gaire els anys imparells (sóc més de números parells, mira...), però el fet que si Déu ho vol, tal com diria la meva iaia, l'Estel naixerà el 2013, m'ha fet canviar aquesta concepció del m'agrada i del no m'agrada, de la superstició i de la no superstició... i encaro el futur any 2013, i tots els que han de venir-hi a continuació, amb l'alegria i l'esperança més gran que puguin existir al cor d'una persona.

És per això que desitjo a tothom, per aquest 2013 que d'aquí a poques hores encetarem, per sobre de tot SALUT! I, si pot ser, a més a més, grans dosis d'alegria, de bon humor i de sort per poder afrontar una situació social no gens favorable i ser tan feliç com pugui!!!

Recordeu els bons moments que us hagi portat el 2012 --jo, de ben segur, que no els podré oblidar en molt de temps--, oblideu tot allò que us hagi fet patir, i mireu el 2013 amb alegria, il·lusió i esperança!!! El futur és nostre, només hem d'anar-lo creant a poc a poc. I endavant, sempre endavant!!!

Bon any nou!!!

Les campanades de Navàs!!!

dimecres, 26 de desembre del 2012