dimecres, 1 de setembre de 2010

L'equilibri perfecte!

És curiós com la vida mateixa es va equilibrant sola a mesura que va transcorrent...

És curiós com, d'un extrem es passa a l'extrem oposat amb una facilitat que ni te n'adones. Però que, justament aquesta contraposició fa que no acabis de caure, que l'equilibri flueixi i hi sigui present.

És curiós com, d'una gran notícia (una de les més grans i bones notícies que he rebut últimament) rebuda ahir, hagi pogut passar a rebre'n una altra de gens agradable.

És curiós que, sense saber-ho, em senti, ara mateix, en equilibri: d'una banda tinc una eufòria i una alegria extrema per la primera notícia, però alhora em sap greu estar així de contenta, per raó de la segona notícia...

La vida, de vegades, és ben curiosa.