dimarts, 27 de gener del 2009

Por Amarte

D'una ventada...

D'una ventada ja gairebé ha passat un mes des que vam començar l'any nou.
Amb només un obrir i tancar d'ulls ja s'han esfumat vora 31 dies...
Gairebé sense adonar-nos-en, la vida ens llisca de les mans i comença a córrer a tota velocitat.
Espera't, no corris tant! Que tinc moltes coses per fer i per veure encara, i no m'ho atrapo! I no me'n vull deixar perdre cap ni una! Vull viure-ho tot al màxim! Espera't, si us plau, t'ho demano. No cal córrer! A poc a poc i bona lletra, que deien els meus avis quan era petita. I si en fa de dies que ja no en sóc, de petita....