Rectificar és de savis!

Com sempre em deia el meu pare quan jo era petita, saber rectificar és de savis.
I quanta raó que tenia, no ho penseu?
Quantes coses importants s'haguessin quedat a mig fer, a mig dir, o a mig esperar si no s'hagués sabut rectificar a temps! Val més rectificar i quedar com un senyor, que no pas fer veure que ets molt intel·ligent i tapar com puguis els teus errors.
Bé, jo ho penso així almenys.

La meva FE D'ERRATES d'avui no és gran cosa, potser a molts us haurà passat fins i tot desapercebuda, però ARA que me n'he adonat (després de més de mig any en funcionament), ara que per fi he vist l'error garrafal que he comès, ara ho dic. Si ho hagués trobat abans, ho hagués dit abans... però fins ara no ho he detectat.

L'adreça del lloc web del meu blog, que pretén dir en alemany "sempre endavant", conté una "r" de més. No es diu "immer gerardeaus", tal com jo ho he escrit, sinó que fins avui no he sabut que es diu "immer geradeaus". Aix... i jo convençuda que ho deia bé, eh!
Gent que sabeu alemany, per què no m'ho heu comentat abans? ;)

Bé, el cas és que ara no canviaré l'adreça web perquè molta gent ja la té enllaçada amb els seus mateixos blogs, etc., però sí que vull deixar dit perquè en quedi constància que m'he adonat de l'error, i que la meva voluntat és la de corregir-ho, ni que sigui mitjançant aquest post de fe d'errates!

Ja ho diuen també que, no hi ha dia que te'n vagis a dormir sense haver après una cosa nova de més! :) Avui això, demà quelcom d'altre! Però endavant, sempre endavant!

REVOLUCIÓN

Quan les bones paraules ja no serveixen per a res, sinó més aviat per semblar més tonto del que es pensen que ets...
Quan les bones maneres ja s'han perdut...
Quan els lligams de l'amistat no són tan forts com semblava que ho havien de ser en un principi...
Quan la lluita pel poder encega tothom que ho té a l'abast...
Quan es passen per davant interessos personals per sobre d'interessos comuns de grup...
Quan ja no té importància a qui puguis trepitjar per aconseguir allò que vols...
Quan el col·lectiu més perjudicat és el poble...
Quan la gent perd el seu cantó amable per tornar-se manipuladora...
Quan ja s'han esgotat totes les vies de diàleg i de pau possibles...

... només es pot fer una cosa: REVOLUCIÓ!

Revolució que no cal que sigui amb sang, es pot portar de manera pacífica perfectament!
Revolució per deixar-los clara la veu dels de sota, d'allò que volem i d'allò que sentim!
Revolució perquè s'adonin que no som mers titelles que poden moure a voluntat seva quan els plagui!
Revolució perquè vegin que tenim sentiments i que, per sobre de tot, s'ha de respectar la condició de persona i de col·lectiu que treballa per a un objectiu comú!
Revolució perquè els que volen manegar-se les cireres a lliure voluntat vegin que no els ho posarem tan fàcil!
Revolució perquè aprenguin que l'altra gent també compta!
Revolució per a tot això i per a molt més!

No falteu a l'assaig divendres! ;) Revolució! :)

Sant tornem-hi!

Aquest sant, "sant tornem-hi", no apareix al calendari. Almenys jo no l'hi he sabut veure mai. Tanmateix, cada any es fa ben palès a les nostres vides. Oi? Qui no coneix "sant tornem-hi"?

I és que després de les vacances arriba aquell moment en què tornem a emprendre activitats, rutines, feines, històries, actituds, etc., que havien quedat, per un període breu de temps, arraconades i que fan que enyorem, amb una nostàlgia més que evident, tot allò viscut durant l'estiu, lluny d'aquí i de la vida quotidiana.
Els somnis i els records dels bons moments, però, no se'ns esfumaran del cap tan fàcilment! I amb tot, trobarem l'energia per encarar de nou la rutina estressant de la vida de cada dia. Una rutina que fa mandra... però, oi?

De totes maneres, sempre ens quedarà el paisatge per refugiar-nos. Ara l'entorn ens ofereix uns colors, unes tonalitats, unes olors i unes sensacions úniques, intenses i suaus. Els grocs, ocres, taronges, verds foscos, marrons, grisos i rojos de les fulles dels arbres, movent-se suaument amb el vent de tardor, i l'escalforeta i el caliu d'una llar de foc o d'una taula amb la gent que t'estimes a la vora, i l'olor de castanyes torrades o de panellets ensucrats, fan que la tardor sigui, malgrat el pessimisme de molts, una estació de l'any preciosa.

Significa el pas previ a l'hivern, sí! Les fulles dels arbres cauen, sí! El dia s'escurça, sí! Però tornen les tradicions nadalenques, que són precioses! Tornen els dies de caliu familiar, que són entrenyables! Tornen les il·lusions dels infants, que són indescriptibles! Torna el fred, que comporta consegüentment una abraçada calorosa de qui ens estima, i és genial! Torna la dolçor de les postres més bones que mai s'hagin inventat (i que engreixen un munt, però bé... ;p), que són boníssimes! Moltes coses se'n van i d'altres tornen. Així són els cicles, així és la vida!

I malgrat que m'atabali la monotonia d'aquestes dates, m'encanten les diveses estacions de l'any! Cada una amb els seus matisos, cada una única i diferent! Cada una especial i incomparable! Quina és la vostra preferida? O us passa com a mi, no sabríeu quina escollir? ;)

PD: Per cert, algú sap quan canvien l'hora? Vaig ben perduda amb aquests temes... Gràcies!

Una calorosa abraçada de tardor per a tothom!

Càsting ;)

Si sabéssiu com van riure l'Abel Folk i el Dani Anglès quan vaig cantar el primer tros d'aquesta cançó al càsting d'Objectiu Pastorets al qual em vaig presentar diumenge passat al teatre Poliorama de Barcelona...
També em van dir que havien sentit gent molt i molt pitjor... però bé, què t'han de dir, no?, per no semblar grollers?
Ho devia fer tan malament... però tant, que de totes les persones que s'hi van presentar, sóc la única que no han penjat a la web del càsting... Snif, snif! :(
Bé, ara a esperar els resultats... però dubto que passin a la següent fase a algú que ni tan sols saben quina cara fa, oi?

Molta merda!