N’he conegudes força, de dones, durant els 27 anys i escaig de vida que fa que sóc al món, però cap ha aconseguit atraure la meva admiració com ho ha fet ella.
Ni de les conegudes, ni de les que te n’expliquen coses, ni de les que surten a la televisió, ni de les... Cap no és com ella.
Té defectes, sí, i molts! Alguns que no canvia perquè no pot, però d’altres que no canvia perquè no vol, malgrat se li insisteixi enormement.
Té defectes, sí, i qui no en té cap, oi? Però penso que les virtuts que engloba superen amb escreix i de sobres els defectes que pugui tenir.
Si li foten un clatellot, somriu i mira endavant, i no passa res; si li’n foten un parell, s’aixeca, no s’hi torna i també segueix endavant; si li somriuen, ella torna la rialla; si la vida la fa caminar per mil adversitats, les encaixa com una campiona, malgrat la deixin abatuda com una pilota de beisbol colpejada una i altra vegada, i les encara sense por; si les filles li aporten disgustos, els supera amb paciència i constància; si la critiquen, fa com si sentís ploure, però procura no posar-se al nivell d’aquells que l'han criticada a ella; si li demanen un cop de mà, els allarga els dos braços, febles, però tots dos, per aixoplugar qui sigui; si li deuen diners, no gosa reclamar-los, malgrat ella sempre paga puntualment a tothom; si el món l’ofusca, troba la manera de girar-li l’esquena i seguir endavant, sempre endavant; si ha de plorar, procura no fer-ho davant de qui estima per no preocupar-los, i plora en silenci per buidar la pena que li corre per dins; si se li presenten gent a casa per dinar o per sopar, d’improvís, no tanca mai la porta a ningú i sempre té un plat a taula per a ells; si no sap com es fa un cosa, demana ajuda o ho aprèn a fer per ella mateixa; si bé no és gaire amant d’afalacs o compliments, estima sense límit i té un cor immens; si li demanen ajuda, l’ofereix sense esperar ni demanar res a canvi; si li demanen opinió, la dóna se’ns rancor, però a la vegada deixa que t’equivoquis per tu mateix i aprenguis dels errors,... Si... Hi ha tantes coses bones que us en podria dir!
T’admiro, mama! I t’estimo moltíssim!
dijous, 18 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada