dimarts, 27 de gener de 2009

D'una ventada...

D'una ventada ja gairebé ha passat un mes des que vam començar l'any nou.
Amb només un obrir i tancar d'ulls ja s'han esfumat vora 31 dies...
Gairebé sense adonar-nos-en, la vida ens llisca de les mans i comença a córrer a tota velocitat.
Espera't, no corris tant! Que tinc moltes coses per fer i per veure encara, i no m'ho atrapo! I no me'n vull deixar perdre cap ni una! Vull viure-ho tot al màxim! Espera't, si us plau, t'ho demano. No cal córrer! A poc a poc i bona lletra, que deien els meus avis quan era petita. I si en fa de dies que ja no en sóc, de petita....

3 comentaris:

Aleix a estones ha dit...

Tens tota la raó. A més, moltes vegades perdem el temps pensant en allò que voldríem fer i no hem pogut, o lamentant les ocasions perdudes...curiosa, l'espècie humana.

Maria Jesús Rodríguez Melero ha dit...

Hola Gemma!
M'encanta la canço que has posat de l'Enrique Iglesias!
I tens raó! el temps passa tan ràpid que no val la pena mirar enrera. Sempre endavant!
Susi

Gemma ha dit...

La cançó... aix, l'altre dia, parlant amb una amiga meva, la vaig buscar al "bahúl de los recuerdos" de quan tenia 15 anys i tot ho veia de color de rosa.
Però, la veritat, és que la cançó és preciosa i que segueix posant-me la pell de gallina cada vegada que l'escolto. Té tanta raó! Tanta! Pastelosa, però plena de raó ;)