dijous, 13 d’agost de 2009

Pallassos

De pallassos, escampats pel món, n'hi ha de moltes menes.

Per exemple, hi ha el rei dels pallassos per excel·lència segons el meu parer, dedicat a aquest ofici tan digne per convicció i per amor a allò que fa: arrencar somriures a la gent, sobretot als nens que més ho necessiten. No li calen presentacions: seria en Jaume, com en diria un bon amic meu, el Quim, que el coneix. Seria el Tortell Poltrona! :) La feina que fa no té preu, no es paga ni amb tot l'or del món! Com m'agradaria poder-lo acompanyar en molts dels seus viatges de "Pallassos sense fronteres" (http://www.clowns.org/index.html)!

En segon lloc hi ha el típic "pallasso" que, en cap cas ha tingut mai la més mínima intenció de dedicar-se a tal professió, però que li encanta fer riure als altres durant el seu dia a dia quotidià. Més que un pallasso, vindria a ser un pallaZete... Tot i que no s'adona que, de vegades, no fa gens de gràcia a la gent.

També hi trobem aquella persona que, per sort o per desgràcia (jo gairebé afirmaria que més per sort que no pas per desgràcia), sense fer-ho expressament, té la gran habilitat de fer riure i somriure a tothom. Quan hi parles, no hi ha moment per a la tristesa. Sempre sap trobar el cantó positiu de les coses (i mira que de vegades, per més voltes que hi donis tu, no l'hi saps veure per enlloc; però aquesta persona sempre el troba). I sempre aconsegueix que somriguis, ni que sigui una miqueta, quan més impossible ho veus.

En quarta posició hi hauria els humoristes actuals. Aquells que surten per la televisió i pretenen fer riure. I de vegades ho aconsegueixen i tot, eh, almenys segons el tipus d'audiència que tenen. Però que, d'altres vegades, també desprenen més "pena" que glòria... Se us n'acut algun, d'aquests, per posar-ne un exemple entenedor? :p

I en ciquena posició, però pujant amb força, hi ha el pallasso o la pallassa (deixaré la incògnita de si es tracta d'un home o d'una dona) més pallasso o pallassa amb qui mai m'hagi topat. I és que el/la tinc tan a la vora que, de vegades, se m'escapa el riure i tot quan el/la veig. És una persona que no s'adona el més mínim que és "pallasso/pallassa". No té ni tan sols la intenció de fer gràcia o riure a la gent voluntàriament, però, d'altra banda i contradictòriament, es pensa que tot allò que fa o que diu està carregat d'humor i d'ironia que només ell/ella entén, i que els altres som massa ignorants per copsar-ho, si més no, a la primera. I quan dic que es podria qualificar de pallasso/pallassa és perquè tant és capaç de venir-te vestit/da amb roba dels anys seixanta tipus "La casa de la pradera" (però no d'estil modern retro, no..., roba comprada en aquella època i que no s'adona que ha quedat obsoleta per quadruplicat) i dur-la amb un cinturonet fins més amunt del melic, com dir-te que un insult de l'alçada de "capullo", en català, no vindria a dir-se així, sinó més aviat "poncella".
Us ha vingut al cap qui pot ser? S'accepten apostes! :)

Jo, que des que vaig comprar-me un nas de pallasso la darrera vegada que vaig anar a veure un espectacle del "Circ Cric" (http://www.circcric.com/) a Barcelona, sempre el porto a dins de la bossa de mà perquè, tal com deia la meva àvia, "mai se sap quan un nas de pallasso et pot fer servei", li deixaré algun dia perquè se'l posi, a veure quina fila fa. Llavors segur que el riure, no només se m'escapa, sinó que s'han de tapar les orelles i tot de tant d'escàndol com faré.
Però, d'altra banda, penso que, deixar-li un nas de pallasso a aquesta persona, seria fer un lleig a qui, tan honradament com saben, es dediquen a aquesta tan digna professió que admiro enormement i que tant de bé pot arribar a fer a la humanitat.
Per tant, potser millor que continuï guardant el nas de pallasso a la bossa per a ocasions que realment s'ho valguin! Oi?

Ah, i si teniu constància d'altres menes de pallassos que voltin pel món, no dubteu d'ampliar aquesta llista! Així els tindrem a tots ben recopilats i documentats! ;)

Que bèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèèstia!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan l'home somnrigué, el món se'l va estimar. Quan va riure, li tingué paüra.

Anònim ha dit...

La frase anterior és de:
Rabindranath Tagore ;)

M'ho havia descuidat!