dimecres, 30 de desembre del 2009

Dedicat a la Marta...

... i al Javi, a la Mònica, a l'Albert, a la Sandra i a tothom qui, amb la valentia que això suposa, deixen les seves feines respectives per anar a ser més feliços! :)

I, evidentment, amb tot el respecte i admiració que es mereix el GRAN Pepe Rubianes, és clar!

dilluns, 28 de desembre del 2009

Cucs de soca recorcada... ;p

Així és com ens van poder veure tots els espectadors que van assisitir als Pastorets el dia de Nadal a Balsareny! La meva germana, la Noe, feia de Marta (la pastora que sembla una tomaquera i que es casa amb un tartamut perquè, si no, es queda per vestir sants); la filla de la meva cosina, l'Anna, feina de fúria infernal (un d'aquells pecats capitals, fidels seguidors de les forces del mal); i jo feia de Llucifer, la mà dreta del Satanàs a l'infern i a les cavernes! ;)

Sí, mira, ja ho veieu..., tants anys fent de Verge Maria... i ja tocava fer un gir a la meva trajectòria "pastoral", ja que la cosa ja començava a ser massa avorrida.
I malgrat l'afonia i el constipat que duia a sobre aquell dia, malgrat la poca predisposició per part d'alguns a que les dones fem de dimonis, malgrat mil i un entrebancs... estic prou contenta de com va sortir tot plegat.

Ja se n'han fet dues representacions. Però encara en queden dues més. Si ens voleu tornar a veure, però, a la meva germana i a mi a dalt de l'escenari, diumenge dia 10 de gener, quarta i última representació d'aquesta temporada d'"Els Pastorets, o l'Adveniment de l'Infant Jesús", a Balsareny.

http://www.pastoretsbalsareny.cat/

PD: fotografia d'Emilio Jurado

dissabte, 26 de desembre del 2009

Una manera diferent d'entendre l'art...

http://www.veravinilo.com/

Hi ha qui es tatua la pell... i hi ha qui prefereix tatuar una paret.
Sigui com sigui, aquesta web val la pena.

Apa, sigueu creatius i poseu un tatuatge a la vostra llar! :p

diumenge, 20 de desembre del 2009

Mira'm als ulls i digues-m'ho

No m'enviïs un Power Point llarg, semblant al que em vas enviar ahir, que em col·lapsa la bústia de correu electrònic i que no tinc temps ni ganes de mirar.
Vine, acosta't, abraça'm i digues-m'ho ben fluixet a cau d'orella...

No m'enviïs una postal virtual, despersonalitzada, de fabricació en cadena com un xurro, que surt de la màquina, darrere del seu antecedent i davant del seu predecessor!
Truca'm, parlem-ne i explica-m'ho. Humanitzem-ho, tornem a personalitzar les coses...

Mira'm als ulls quan em vulguis desitjar un bon Nadal. No amaguis aquest reflex tan bonic que se'n desprèn. El mirall de la teva mirada em dirà si ho sents de debò. La calidesa del teu gest serà molt més intensa i delicada que qualsevol "Santa Claus" o "estampeta nevada" que pugui aparèixer, retocada amb Photoshop, en un correu electrònic.

No t'excusis que fas mil coses, que no tens temps o que ets despistat. No facis un "reenviar a tothom" de qui tens a la teva llista de distribució per quedar en pau amb tu mateix i pensar, "Jo, aquest any, ja he complert!". Només si en tens ganes, només si ho sents de debò, només si ho notes dins teu, m'agradaria que m'ho desitgessis.

No m'enviïs més Power Points...

divendres, 18 de desembre del 2009

dimarts, 15 de desembre del 2009

TTM