diumenge, 20 de desembre de 2009

Mira'm als ulls i digues-m'ho

No m'enviïs un Power Point llarg, semblant al que em vas enviar ahir, que em col·lapsa la bústia de correu electrònic i que no tinc temps ni ganes de mirar.
Vine, acosta't, abraça'm i digues-m'ho ben fluixet a cau d'orella...

No m'enviïs una postal virtual, despersonalitzada, de fabricació en cadena com un xurro, que surt de la màquina, darrere del seu antecedent i davant del seu predecessor!
Truca'm, parlem-ne i explica-m'ho. Humanitzem-ho, tornem a personalitzar les coses...

Mira'm als ulls quan em vulguis desitjar un bon Nadal. No amaguis aquest reflex tan bonic que se'n desprèn. El mirall de la teva mirada em dirà si ho sents de debò. La calidesa del teu gest serà molt més intensa i delicada que qualsevol "Santa Claus" o "estampeta nevada" que pugui aparèixer, retocada amb Photoshop, en un correu electrònic.

No t'excusis que fas mil coses, que no tens temps o que ets despistat. No facis un "reenviar a tothom" de qui tens a la teva llista de distribució per quedar en pau amb tu mateix i pensar, "Jo, aquest any, ja he complert!". Només si en tens ganes, només si ho sents de debò, només si ho notes dins teu, m'agradaria que m'ho desitgessis.

No m'enviïs més Power Points...

1 comentari:

marta ha dit...

Preciós, m'encanta, preciós preciós.

Crido el mateix als quatre vents.