dijous, 13 de maig de 2010

Ja ho sé! :)

Bé, ho sé i no ho sé..., ja que de vegades m'ho crec fermament, però d'altres... no ho tinc tan clar.

"Estàs desaprofitada", m'ha comentat un dels meus caps a la feina on treballo, avui mateix, quan li he proposat una manera diferent i més entenedora de reescriure un paràgraf d'un text que estic traduint per publicar al diari Europeu.

"Ja ho sé", li he respost jo. I és que ara que m'ho ha recordat, sí que ho sé. Però, de vegades, la inèrcia de no fer allò que t'agrada, de ser polivalent en el sentit de chica para todo, però aquest todo acaba sent "poca cosa", la desgana diària i avorrida de les tasques que faig a la feina, que ni m'agraden ni m'interessen, etc., et fa oblidar que tu vals molt més, que vals per allò i per a moltes més coses i que, definitivament, allà on estàs "estàs desaprofitada", laboralment parlant.

M'ha agradat que un dels meus caps m'ho recordés, perquè això m'ha animat i m'ha tornat a fer reflexionar sobre tot allò que estic fent ara mateix, sobre si m'omple o no, sobre què passaria si ho deixés i busqués alguna cosa millor, sobre...

Bé, hi seguiré rumiant! A veure si en trec alguna conclusió clara aviat...

Gràcies per recordar-me, cap, que jo valc molt més d'allò que estic aportant, avui per avui, a la feina i a l'empresa!
Sé que ho digui qui ho digui, ho hauria de creure. Però sempre penso que si m'ho diu qui m'estima, m'ho està dient perquè m'animi i estigui contenta. En canvi, quan t'ho diu algú que ni li va ni li ve res, i a sobre t'ho diu espontàniament, sense més, perquè li surt de dins, doncs m'ho crec una mica més. Per què m'ho hauria de dir, si no fos cert, no? :)

2 comentaris:

marta ha dit...

És una invitació a tocar el dos... vinga, toca'l!!!! :)

joanfer ha dit...

Sempre dóna molt de gust que et diguin aquestes coses, vingui de qui vingui.
En el teu cas, jo crec que només cal que t'ho acabis creient... ;)
Petons!