dimarts, 27 de juliol de 2010

I encara estem igual...

Fa uns quants anys que ja reclamàvem el mateix que estem reclamant ara... Ens venen que hem avançat molt en democràcia, però realment ens trobem al mateix punt de partida que abans. És molt trist!
Realment em pregunto: fins a quin punt és legítim que la veu d'un tribunal format per poques persones, de mires força tancades i limitades, incapaces de veure la pluralitat de pobles que hi ha a la península, sigui legalment més decisiva que tota la voluntat d'un poble, exercida democràticament i sota tot precepte legal que se li pugui aplicar?
Així va el món...

1 comentari:

Ada Guilà ha dit...

Són uns desgraciats... fot pena realment, pena!