106,77

El canvi de moneda, d'€uro a Yen japonès, continua baixant, i en caiguda lliure! :(

Va ser que s'assabentessin que, enguany, tocava anar-los a "enfonsar econòmicament" a ells, i el preu ha anat fent, a córre cuita, fortes devallades considerables!

1 €uro = 106,77 Yens, aprox.

Ja veurem el dia que marxem de debò, a quin preu està...
I pensar que amics nostres, fa un parell d'anys, havien trobat un canvi tan favorable com 1 €uro = 137 Yens, o més...

Aix, però bé, no ens lamentem d'allò que no té solució possible a les nostres mans, i pensem en el magnífic viatge (tsunamis, terratrèmols i tempestes tropicals a banda) que ens espera!

Japan, here we go soon! I'm really looking forward to it!

Fotografia original de Lluís Gerard.

"Em descontrolen les neurones les ties rodones, tirant a bacones..."

Una, que de sempre és sensible a segons quin comentari, sobretot si es tracta d'un complex que sempre, més o menys, ha portat al damunt, l'altre dia no li va agradar gaire que, malgrat la seva evident adquisició de pes dels darrers mesos, li diguessin, i encara menys davant de tothom (ben bé una trentena de persones que hi havia, a l'assaig), BACONA!!!

Vaig riure, perquè val més riure que no pas plorar, i perquè, tal com em va comentar una companya del grup: "la manera que et marxin tots els complexos és, precisament, en situacions d'evidència com aquestes...". Però, igualment, em va fer rumiar...

Semblo una bacona, i potser més val que em posi a fer dieta ara mateix a partir de ja, o bé acabaré no només per semblar-ho sinó per ser-ho definitivament i tot! :(

D'altra banda, però, em va venir de seguida al cap la cançó de La Trinca, "Nena", que vaig penjar aquí en aquest mateix blog fa uns dies. En aquell moment la vaig penjar ben bé perquè em va agradar molt... però, potser inconscientment, el meu subconscient ja m'estava avisant que el mirall començava a quedar-se petit per poder-m'hi emmirallar de cos sencer, oi?

Hi rumiaré...

Però, sigui com sigui, la cançó val molt la pena, per tant, us la torno a escriure i a remetre:

Nena!
Com vas pel món tan desnerida
I amb la pitrera escarransida
I no amb uns bons palpissos
Bellugadissos?

I és que nena!
No tens ni mitja queixalada
I em ve de gust la cansalada.
M'agrada la Madona
Que està grassona.

Servidor... uo, uo, uo!

Em descontrolen les neurones
Les ties rodones,
Tirant a bacones.

Em descontrolen les neurones
I és que em fa perdre la xaveta
Que n'hi hagi a l'esquerra,
Que n'hi hagi a la dreta.

Nena!
T'has de fer omplir la pelleringa:
Això ho arreglen amb xeringa
I amb una bombona
De silicona.

I és que nena!
Una pitrera revinguda
De dimensió desconeguda,
D'aquelles que un s'hi amorra
I n'hi ha per córrer.

Servidor... uo, uo, uo!

Em descontrolen les neurones...

I si ets així
Ets la "baby" que jo vull.
I si ets així
Ves-te posant en remull.

Nena!.. pa.. pa! Nena!.. pa.. pa!
Nena! pa.. pa!

Nena!
Vull que els teus pits em facin ombra
I que rodolin per l'"alfombra"
Com dues "tonelades".
Incontrolades.

I és que nena!
Farem un número extraordinari
I intentaré el salt de l'armari.
Veuràs com et rebrego
Si t'arreplego.

Servidor... uo, uo, uo!

Em descontrolen les neurones
Les ties rodones
Tirant a bacones.
Em descontrolen les neurones
I coincideixo amb els carrosses
Que, preu per preu, mamelles grosses!

Em descontrolen les neurones
Les ties rodones
Tirant a bacones.
Em descontrolen les neurones
Shuri Shuri Shuri
Shuri doo wap wap!

Em descontrolen les neurones...

LA TRINCA

Els premis Sàvan

Aquest any, a Navàs, innovem!

No inventem res. Al teatre, sobretot amateur, la majoria de coses ja han estat inventades abans. Només es tracta d'adaptar-les a la manera pròpia de cadascú. Tot i que sempre hi ha lloc per a la nova creació, és clar! Però sovint, la nova creació, en teatre amateur, costa d'assolir, ja que es tracta d'una activitat que es fa en temps lliure, i tothom té les obligacions que té amb la consegüent manca de temps que sol comportar...

Però aquest any a Navàs dic que innovem, perquè trenquem amb la concepció tradicional d'obra de teatre per poder donar cabuda a la participació de tothom.

Amb la satisfacció gegant d'haver obtingut uns resultats magnífics, aquest any, a Navàs, s'ha organitzat el 1r taller de teatre adreçat a tots aquells nens/es i jovent del poble i rodalies amb interès per conèixer més de prop el món del teatre amateur i, així, alhora poder aspirar a tenir un bon planter d'actors i actrius amateurs que puguin incorporar-se, si ho desitgen, al Grup Escènic Navàs en properes representacions. El Grup Escènic Navàs ha estat l'entitat que ha organitzat aquest taller i que normalment s'encarrega de representar les dues obres de teatre locals que es fan al poble per les festes més importants de la localitat: la fira de Primavera, a l'abril, i la Festa Major, a l'agost.

Enguany, doncs, innovem perquè membres veterans del grup, juntament amb tot aquest seguit de jovent que ha assistit al taller de teatre aquest 2010, experimentaran junts, a dalt de l'escenari, la màgia d'actuar conjuntament per a una finalitat comuna: fer una obra teatral més de tipus "patchwork" que de qualsevol altre estil, de gènere còmic, amb el més gran dels entusiasmes del món!

La il·lusió i els nervis d'aquells que pujaran a l'escenari per primera vegada, juntament amb l'experiència de gent que porta més de 20 anys fent teatre, pot ser un còctel refrescant, alhora que divertit de veure, per acabar amb bon peu els actes de la nostra Festa Major!

No hi busqueu moltíssima qualitat, perquè fem el què podem, i ho fem perquè ens agrada i perquè hi gaudim fent-ho!
No hi busqueu perfecció, perquè no n'hi ha, de moment! ;)
No hi busqueu seriositat, perquè no n'hi trobareu! Algunes escenes amb més humor que d'altres, no us deixaran pas indiferents o sense aconseguir que feu alguna riallada!
No hi busqueu gaire sentit, perquè, segons com, no se n'hi deixa entreveure gaire.

Busqueu-hi alegria, il·lusió, esforç i treball, dedicació, hores d'assaig i de preparació! Busqueu-hi estima i devoció per allò que ens agrada, per allò que ens diverteix i que esperem que també us diverteixi a vosaltres, públic infinit que ens veniu a veure! Busqueu-hi tot això, que d'això sí que n'hi ha!

Degusteu-ho a poc a poc, sense pressa! I ja ens direu què us ha semblat quan s'acabi la funció!

Programa d'actes de la Festa Major de Navàs 2010 (info de l'obra "Els premis Sàvan", pàgina 17).

En dades:

- Títol: "Els premis Sàvan"
- Grup: Grup Escènic Navàs
- Dia: dimarts 24 d'agost de 2010
- Funcions: 1a sessió, a les 18:00 i 2a sessió, a les 22:00
- Lloc: Casal Sant Genís - c/ del Sol, núm. 44 - 08670 Navàs (Bages)
- Entrades: mateix dia de la funció o als punts de venda habituals (Calçats Castella i Cal Seriols).

Gràcies a tots i molt bona Festa Major de Navàs 2010!

Els petits canvis són poderosos!

Què se n'ha fet de gent com el Capità Enciam?

Que torni, el necessitem! Tornaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

Si ho comparo... s'hi assembla!

No sabia si m'agradaria el poblet. Tenia por que m'hi hagués de quedar sense sentir-m'hi prou còmoda. Tenia por de sentir-me lluny de tot, lluny de les arrels i de tot allò que em defineix, només acaronada per la textura suau i càlida de l'aigua salada quan em banya els peus, en caminar per la sorra humida, qualsevol tarda d'estiu.
Tenia sensacions estranyes, contradictòries. Em feia il·lusió, però alhora tenia por.

Cotxe aparcat, zona blava, alarma del mòbil posada per saber quan arriba el límit de la zona blava. Era d'hora encara. Fem temps a la terrasseta d'un bar, al casc antic, perdut enmig de carrerons estrets però acollidors que voregen el mar i que donen personalitat a la part més bella de l'indret costaner en què em trobava. Era un poble desconegut per a nosaltres, però que de moment ens abraçava dolçament. Per sempre?

Casualitats de la vida, vaig transportar-me, per moments, al poble en què jo estiuejava quan era un infant. Casualitats de la vida, allí vaig tornar a sentir la mateixa sensació que fa 20 anys enrere, quan jo jugava a fet i amagar amb la meva germana, a la plaça del costat de l'església, vora el mar, en aquelles acalorades vesprades, mentre mons pares prenien un refresc a la taula de la terrasseta del bar del costat de la plaça on jugàvem la Met i jo.
Casualitats de la vida, allí també hi havia una plaça al costat de l'església, amb arbres i una font d'aigua potable enganxada en una de les parets exteriors de l'església, envoltada d'arbres i de fanals de llum més aviat esmorteïda. Casualitats de la vida, feia la mateixa olor que aleshores, temps ençà. Casualitats de la vida, o potser no tantes casualitats, m'hi vaig sentir bé. Una sensació de benestar em va recórrer el cos, em va fer posar la pell de gallina i em va arrencar un somriure dels llavis.
"Què tens?", em digué. "Res, només recordava com m'agradava d'anar a aquell poble, amb mons pares i ma germana, quan era una nena", vaig contestar-li.

No sé si hi acabaré fent parada. No sé si el preu del totxo arribarà a baixar suficientment com perquè m'ho torni a plantejar. No sé si tornaré mai més a sentir aquesta sensació que creia haver oblidat però que va venir-me a la memòria, com un llampec, només de sentir-me en una situació semblat a la de fa 20 anys. Només sé que el poblet em va agradar. Era un desconegut per a mi, però em va agradar. I no se sap mai per on ens durà la vida, oi?

Impotència

No... no us ho penseu pas, no... NO SOM PAS NOSALTRES qui ens estem carregant el món... :(

Com a bons humans que som, que pensem tot allò que fem, reflexionem i sempre triem l'opció més correcta... fins que ja no hi hagi solució, no serem conscients que nosaltres mateixos ens hem autodestruït!

No recordo on vaig llegir un dia que: "Si una espècie natural i/o animal del planeta desapareix o s'extingeix, hi ha canvis profunds en la manera de viure a la terra. Ara bé, si en un moment donat, l'home desaparegués, no passaria res; és més, la vida a la Terra seguiria el seu curs ben normal i inalterable com si res no hagués passat!".

És trist i fort que ens creguem amos i senyors d'un tros d'univers que, al capdavall, no pot ser més generós amb nosaltres a l'hora de donar-nos aixopluc a dins dels seus braços. Agraïts, li hauríem d'estar... i, en lloc d'això, no fem res més que ferir-lo per tots cantons i anar-lo matant, a poc a poc, lentament, amb agonia i dolor.

Com deia el meu mestre d'EGB, "per a nosaltres va el pollastre"! I, oi tant que va per a nosaltres, i ja ens ho trobarem, ja... més d'hora que no pas tard!