dimarts, 3 d’agost de 2010

Impotència

No... no us ho penseu pas, no... NO SOM PAS NOSALTRES qui ens estem carregant el món... :(

Com a bons humans que som, que pensem tot allò que fem, reflexionem i sempre triem l'opció més correcta... fins que ja no hi hagi solució, no serem conscients que nosaltres mateixos ens hem autodestruït!

No recordo on vaig llegir un dia que: "Si una espècie natural i/o animal del planeta desapareix o s'extingeix, hi ha canvis profunds en la manera de viure a la terra. Ara bé, si en un moment donat, l'home desaparegués, no passaria res; és més, la vida a la Terra seguiria el seu curs ben normal i inalterable com si res no hagués passat!".

És trist i fort que ens creguem amos i senyors d'un tros d'univers que, al capdavall, no pot ser més generós amb nosaltres a l'hora de donar-nos aixopluc a dins dels seus braços. Agraïts, li hauríem d'estar... i, en lloc d'això, no fem res més que ferir-lo per tots cantons i anar-lo matant, a poc a poc, lentament, amb agonia i dolor.

Com deia el meu mestre d'EGB, "per a nosaltres va el pollastre"! I, oi tant que va per a nosaltres, i ja ens ho trobarem, ja... més d'hora que no pas tard!