Amb un parell o tres de llàgrimes galtes avall, he acabat de veure aquest reportatge tan bo que m'ha fet arribar una persona que m'estimo moltíssim i que m'agradaria compartir amb tots vosaltres.
Potser ja el vau veure en el seu moment, quan el van emetre... però valdria la pena tenir-lo molt present sempre, SEMPRE!
Se m'han remogut tantes coses de quan era petita... que no he pogut evitar pensar que, tant de bo jo hagués tingut la sort de tenir un mestre o una mestra com aquest, alguna vegada a la vida!
Tant de bo tothom tingués un mestre o una mestra amb aquests valors, alguna vegada a la vida!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Que bo, ja el vaig veure pel 33 en el seu moment.
En general vaig tenir uns professors bastant capullos (ho deia de petit i ho segueixo pensant)... tant de bo haguessin tingut tant sols un bocí d'aquest professor.
Publica un comentari a l'entrada