dimarts, 17 de maig de 2011

Un parell o tres de segons...

... haurien estat suficients perquè jo, ara, no pugués ser aquí i hagués passat a millor vida.

- 08:05:00 am: l'Emilio i la Gemma circulen amb tota normalitat, cap a la feina, per la c-55 (alçada, Monistrol de Montserrat, prop del telefèric de Montserrat).

- 08:05:02 am: un cotxe que ve fent esses en sentit contrari fa "un recte" i se'n va, directe cap al carril contrari (és a dir, el nostre) i topa amb la barana del voral. Una furgoneta que circulava davant nostre l'esquiva i l'Emilio, quan veu que el cotxe es posa al carril contrari, ja frena i s'atura al voral.

- 08:05:05 am: una volta de campana del cotxe que venia fent esses pel carril contrari: queda al voral tombat, aixecat en posició horitzontal (és a dir, copilot a tocar del terra i part del conductor elevada) i encarat al revés de com circulava.

- 08:06:00 am: nervis meus. M'equivoco de telèfon, vull trucar els Mossos d'Esquadra al 088 i marco el 081. Telèfon inexistent. "Truca el 112, que és el d'emergències en general, i ells ja ho gestionen tot", em diu l'Emilio. Sàbia decisió! M'atenen, jo encara sóc dins del vehicle, tot ha passat molt de pressa. Em pregunten on sóc, si el vehicle ocupa calçada o no, quants ocupants hi ha al vehicle, l'estat de la víctima (només hi havia una sola persona, un home d'una cinquantena d'edat que semblava conscient però ferit)... Jo pensava per dins, com puc saber l'estat de la víctima si no m'hi puc acostar?...

- 08:07:00 am: s'han aturat més cotxes per oferir la seva ajuda. Un policia local de no sé on; la noia que circulava darrere del vehicle accidentat, a força distància, perquè ja li veia una conducció estranya d'esses o d'invasió del sentit contrari de tant en tant; i un parell o tres més de persones que m'han informat de l'estat de la víctima. "Està conscient, però ferit. Envieu ambulàncies, si us plau, i ràpid!", els dic als del 112. Em pregunten el nom i em fan confirmar el meu número de mòbil, amb el qual els estava trucant... Suposo que per comprovar que no era cap broma, no ho sé...

- 08:12:00 am: la gent que ens ajudava no m'ha fet NI PUTU CAS i ja han tret, tant si com no, l'home de dins del vehicle. No hi havia perill d'incendi del vehicle i li havíem fet treure les claus del contacte a l'home. Però ja tenim el senyor estirat a sobre de l'herbeta del voral de la c-55, intentant aixecar-se però nosaltres prohibint-li-ho, buscant una manta perquè no tingués fred però ningú no en tenia cap al porta-equipatges (a partir d'ara, n'agafaré una, per si de cas), i preguntant-li si volia que aviséssim a algun familiar seu...

- [...] am: ha vingut primer de tot el SEM, després els del 112, al cap d'uns minuts dues dotacions de bombers, i finalment els Mossos d'Esquadra al cap de poca estona. Ens han fet preguntes als testimonis, per sort no s'ha mort ningú i només l'home accidentat estava ferit. Indicis d'alcoholèmia i/o estupefaents. No ens ha calgut signar res ni donar cap DNI. L'agent al càrrec ha dit que com que no hi ha hagut ningú més implicat, no calia. Pugem al vehicle, ens aturen el trànsit perquè puguem sortir del voral, i continuem la nostra ruta.

- [...] am: de camí a la feina, molt més lentament del normal, em surten els nervis... Si tan sols l'home del vehicle accidentat s'hagués esperat 2 segons més a envair el carril contrari per on nosaltres dos circulàvem amb tota normalitat... potser ara mateix no seria aquí, escrivint aquestes quatre ratlles, perquè, en lloc de topar amb la barana del voral, hagués xocat frontalment amb nosaltres...

- 16:10:00 pm: són les 4 i 10 de la tarda i encara tinc l'ai al cor. No sé fins quan em durarà. És la primera vegada que veig un accident en directe, així, tal qual... i toco fusta i ferro perquè sigui l'última i perquè, en tot cas, el resultat final sigui tant o més satisfactori que el d'avui.
No sé fins quan em durarà però... de ben segur, que no ho podré oblidar en molt de temps!

Si us plau, si heu begut, no conduïu! Ja no només per a vosaltres mateixos, sinó també per a la resta de persones que no en tenen cap culpa!

CARPE DIEM

7 comentaris:

Lluís Gerard ha dit...

Collons tia, m'has espantat. Quan he llegit la primera frase he anat corrents a llegir-ho tot per assegurar-me de que esteu bé.

Gemma ha dit...

Ostres, Lluís Gerard. No no, no volia pas espantar a ningú. Estem bé, estem bé... però, no sé, estic com commocionada, saps? I mira, ho he tret explicant-ho al blog! De tota manera, gràcies per preocupar-te'n, eh! Una mega abraçada a tu i a la Gina i fins aviat!

Anònim ha dit...

..."un parell o tres de segons"... Gemma, en sobren massa.amb un de sol n'hi ha prou. Jo vaig viure una situació similar pero no el vaig esquivar. Operacions rehabilitacio... bé, d'aixo han passat gairebé 15 anys! i ha estat un canvi radical. Ves a saber... si no hi hagues hagut un accident de cotxe, potser ( potser) no hi hauria La Cometa... extranyament, tot té un "per a que"...extranyament....
ferran

marta ha dit...

Quin ensurt nena! S'ha d circular amb 1000 ulls. No ha passat res pro, me n'alegro tant! Petons

Gemma ha dit...

Ei Ferran! Sí sí, ja ho sé ja, que tot passa per "algun motiu"! Però jo m'alegro que, almenys aquesta vegada, per uns segons ens en poguéssim escapar! :) Ah, i sort que es va fer La COMETA, que, si no, on aniríem a pujar a cavall, ara? ;)

Marta, merci! Sí sí, 1.000 ulls i encara són pocs! Gràcies per tot, un petó!

Ada Guilà ha dit...

Que fort nena!! Quina por! jo em moro!! Amb la por que em fa conduir ja, flipa si em passa això!! Encara recordo l'accident que vam veure amb tu anant a la uni! Jo encara no ho he superat i això no va ser res en comparació amb lo que vau viure vosaltres! Uffff quina por, de veres! Jo els divendres ja ni surto per Brest per por d'això, la gent no va concienciada però veig que pot passar anant a la feina en un dia laborable... mare de Déu on anirem a parar!!

Gemma ha dit...

Sí que el recordo, sí! I allò no va ser res, Ada, només el morro una mica xafadet i prou... Però dimarts, Déu n'hi do... Cada cop que passo per allà, ara, ho revisc... però bé! Amb el pas dels dies, suposo, que ja ho aniré oblidant... Espero!