dilluns, 13 de juny de 2011

Les malifetes es paguen...

... em solien dir, de petita, els meus pares. I sempre que jo en feia alguna, d'alguna manera o altra, rebia un càstig perquè m'adonés que allò que havia fet no estava bé, no era correcte.

D'alguna manera o altra, a Navàs, hi ha hagut gent que ha pagat per les seves malifetes durant la passada legislatura. O potser assolien un grau més, que una simple malifeta, i per això encara n'han pagat un preu més car?

Sigui com sigui, no van saber escoltar a temps el plor dels pins valents de l'Alzineta, quan queien vençuts per les excavadores..., ni tampoc van parar prou l'orella per sentir (tant d'escoltar com de sentiment) el plor del cinema antic, sol i abandonat des de feia més de 10 anys i que, quan per fi algú s'havia tornat a recordar d'ell, era per enterrar-lo per sempre més en la memòria d'un poble...

Llàgrimes d'amargor que van intentar ser tapades com van poder... però, que en la memòria de tots els navassencs que ens ho estimàvem, mai no moriran!

I aquestes dues malifetes i capritxets d'un Ajuntament que no escoltava la veu del poble, el qual no volia ni enderrocaments ni tallades de pins SANS, els han passat factura...
Factura, i de quina manera! A l'oposició!!!

I, d'alguna manera, com per art de màgia, les ganes de canviar aquesta manera de fer tan poc estimada per la gent de Navàs, els uns decantant-se per la CUP, el partit que brinda esperança, joventut, ganes de treballar constructivament pel poble i transparència per sobre de tot..., i els altres per ERC, el partit que aporta experiència, saber fer, catalanisme i il·lusió d'un nou Navàs, s'han trobat, s'han unit i han decidit apostar fort pel treball conjunt i pel bé de tots els habitants de Navàs, TOTS!, durant els propers 4 anys i, jo personalment espero, que per molts anys més!

M'alegro moltíssim d'aquesta decisió; m'alegro moltíssim que, tal com m'ensenyaven quan era petita, les malifetes, avui dia, encara s'hagin de pagar; m'alegro moltíssim que s'hagi fet justícia pels pins tallats i pel cinema enderrocat; i m'alegro moltíssim de saber que hi ha una plataforma al poble que lluitarà perquè aviat, sobre la tomba dels pins centenaris de l'Alzineta, s'hi pugui fer créixer un bosc que, com l'au fènix que reneix de la seva cendra, torni a ser el parc frondós i verd que l'Alzineta havia estat i tots els habitants de Navàs en puguin tornar a gaudir!!!

* Fotografia cedida per Valentí Gubianas. Moltes gràcies, Valentí, un gran quadre, aquest!