En un dels cursos que he estat fent aquest dies des de CC.OO., un d'anomenat "Tècniques de comunicació II", ens han fet fer un parell de pràctiques davant d'una càmera, per veure com ho fem i intentar millorar a partir dels errors que nosaltres mateixos ens puguem detectar.
Per a cada intervenciói teníem només 5 minuts... 5 minuts que, d'entrada, semblaven eterns, però que un cop hi eres, se't feien curtíssims...
Jo, que sempre aprofito per parlar d'allò que m'interessa (el tema era lliure), vaig decidir parlar, en la meva primera intervenció, sobre el teatre "alternatiu" que fem al grup de teatre jove en què pertanyo.
I, perquè no us penseu que parlo vés a saber amb qui, us diré que ens feien pensar qui eren els nostres interlocutors, i també havíem de seguir una estructura molt marcada, per tal d'organitzar-nos la xerrada.
Els meus oïents, vaig imaginar que eren els membres del grup de teatre de veterans del meu poble, a qui costa d'entendre que fer un teatre diferent del de tota la vida pot ser molt positiu a tots els nivells.
I aquest en va ser el resultat:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada