divendres, 2 de maig de 2008

A vol d'ocell...

Balloon flame

Tenia por, una mica de por, perquè les alçades i jo no som gaire amics... Però, d'altra banda, em feia moltíssima il·lusió.

Ho vaig endevinar abans d'arribar-hi, vaig saber quina era la sorpresa que em tenia preparada el meu xicot abans de dur-la a terme. Deu ser que, de mica en mica, cada vegada hi ha menys coses que puguem no endivinar-nos, oi? No ho sé, el cas és que ho vaig saber. Però tenir-ne tal coneixement no em va privar de la intensitat amb què ho vaig viure! Feia dies que hi volia pujar, feia dies que volia sentir-me com un ocell, alliberada, amb cap preocupació al cap, lluny de tot per moments, només l'univers i jo... Feia dies que volia pujar en globus! ;)

Un sol imponent, ja des de primera hora del matí, lluïa al cel amb més força que de costum. Un ventet fresc matiner, que ens va anar ben bé per despertar-nos una mica després de matinar força per vist que era un dissabte, es va anar convertint en una brisa suau i càlida que ens acaronava al seu pas a frec del rostre, quan érem a més de 300 metres amunt, enmig del cel, del buit, del no-res, supesos en l'aire com ocells. La boira que, de matinada, impregna la plana de Vic de rosada vital, pràcticament havia desaparegut: per un dia havia decidit d'esvair-se abans d'hora i tot per tal de permetre'ns gaudir d'un matí ben clar, ben lluït, ben formós, amb unes vistes espectaculars i amb una suspensió gairebé imperceptible: flotar és genial, és màgic, és una experiència que recomano a tothom!

La por que tenia al principi es va esfumar tot just haver-nos enlairat poc més de 10 metres. Saps que ets al cel i que puges i baixes perquè les cases s'allunyen o s'apropen en funció de l'alçada... però no perquè notis cap mena de canvi en la teva posició a dins del globus. Sembla que s'hagi de balancejar i moure molt, que t'hagis de marejar, que... però no, res del què us pugueu imaginar que passa, no passa! Cap de les pors que pugueu tenir abans de pujar-hi acaben tenint fonament. Tot és perfecte! Si teniu la sort que hi hagi corrents d'aires, us moureu més... Si, en canvi, el cel està calmat, no us moureu tant de lloc! Ara bé, l'experiència és única, no us la podeu perdre! ;)

Senzillament, encomaneu-vos a qui calgui perquè, de companys de viatge, no us toquin uns pijos repel·lents que, en lloc de gaudir del paisatge i de les vistes, només pateixin per si no veuen de prop el seu xalet amb piscina (plena fins dalt, no us ho perdeu, després dels avisos que tenim que hi ha sequera i que hi haurà restriccions d'aigua), per si la seva mama no els sortirà a saludar mentre viatgen amb globus o per si es trencaran alguna ungla a l'hora de desar el globus a dins de la bossa... Aix, sempre hi ha d'haver algun borinot que destorba una mica la tranquil·litat de les situacions que t'agrada de viure i respirar amb dolcesa.

Ah, i sobretot, ull amb les línies elèctriques! ;) Que nosaltres, vam passar a un pam per sobre d'una! ...

Hi ha a qui li cal ales per volar; hi ha qui fa volar la imaginació i somnia que puja amunt, ben amunt...; hi ha qui agafa un avió; hi ha qui es llença amb paracaigudes; hi ha qui fa pònting...; i hi ha gent que, com jo, puja en globus!

Una salutació a l'empresa de Vic amb qui vam viatjar en globus, que són molt amables i també uns grans professionals: Baló Tours.

Gràcies al meu xicot per fer possible aquest somni que tenia jo des de feia dies...

I, sobretot, que la llibertat i la imaginació no us deixin mai de funcionar! Una abraçada des de les altures.

2 comentaris:

Maria Jesús Rodríguez Melero ha dit...

Quina sensació de llibertat!
Felicitats per aquest dia tan esplèndid que vau passar.

Laura rus ha dit...

sehhh jeje es xulo anar amb globus! jo tambe hi he pujat^^ miraaa m'he fet un blog jeje espero que em posis als teus links xDD jo aqui auto-convidant-me.