dimarts, 12 de gener de 2010

Podem reinventar allò que ja està inventat?

Fa dies que hi dono voltes... i em sembla que ja ha arribat el moment que ho torni a proposar.
N'hi haurà que potser s'ho agafaran de broma, se'n riuran o em tractaran de "tocada del bolet"; però jo ho tornaré a provar igualment. A veure què tal va, aquesta vegada.
M'explico.
El dijous 4 de novembre de 2004, mireu si en fa d'anys, ja, d'això, se'm va acudir que entre els companys de feina amb qui més m'avenia podíem fer que les jornades laborals, sobretot de bon matí, no fossin tan dures. Que no costés tant de venir-hi, que entre tots, cada dia una persona diferent, féssim, de bon matí, "EL MAIL PER ALEGRAR EL DIA A TOTHOM!".
Vaig començar jo escrivint-ne un, que he recuperat i que ara us transcriuré, literalment, una mica més avall. I cada dia, algú n'escrivia un altre, de ben diferent i amb allò que més li venia de gust d'explicar, de dir, de mostrar, etc., per animar els altres... Els tinc tots desats en una carpeta i, la veritat, van sortir-ne coses molt bones.
Alguns dels companys que ho vam fer aleshores ja no treballen aquí, però n'hi ha d'altres que sí.
Els ho tornaré a proposar, a veure què els sembla... I n'hi afegiré d'altres. Penso que últimament els ànims, a l'empresa on treballo, van de baixa... i això no pot ser! :)

Endavant, sempre endavant! Oi?
Aquí us deixo el text d'aquell primer correu electrònic meu, del 2004.

"Us heu aturat a pensar mai si, durant el dia, ens queda un moment per nosaltres mateixos, per reflexionar amb el nostre jo interior i quedar-hi amb pau i harmonia per acabar el dia amb positivisme (si fem aquesta reflexió de bon matí), o per dormir plàcidament i encetar un nou dia de bon humor (si fem aquesta reflexió al vespre)?
Voldria que aquestes quatre línies d'avui només ens inspiressin coses bones, coses boniques que ens poden ocórrer o que podem pensar i que ens poden fer el dia molt diferent, més màgic, més especial, més bonic!

Tots tenim prou penes i problemes (cadascú se sap les seves, no cal que les cataloguem per veure les de qui són més importants que les de qui altre) per pensar que pesen més que les coses bones que ens poguem imaginar. Però no és veritat! NO ho és... I només ho podrem notar, ho sentirem si ENS HO CREIEM! Ens ho hem de creure, i així tot serà més fàcil, per dura que sembli la costa que hem de pujar cada dia.

Jo he trobat aquest moment, i us el vull descriure! Ja feia dies que hi pensava, però mai no trobava aquests cinc minutets que em falten per plasmar-lo amb escriptura! Fins avui no m'he adonat, però, que ara entenc perquè m'agrada tant venir a treballar i tornar cap a casa en cotxe, i no haver de viure a Barcelona... Perquè aquest moment meu que us comento és mentre vaig en cotxe, i em poso la meva música, i ningú m'atabala, i vaig conduint però immersa en el meu món, i tinc temps per pensar en tot... en allò que he de fer, que he fet i que me'n sento orgullosa, que he fet i que no m'ha acabat de convèncer, en mi, en què vull, en com em sento, en qui vull i qui no al meu costat, en qui m'envolta, en la vida, en el paisatge, en la natura... en tot! Però el que més m'impressiona, i em deixa absorta en un núvol passa durant els viatges del matí! Heu vist mai una sortida del sol, amb calma, i sense haver de córrer amunt i avall per les presses de la vida quotidiana!? M'imagino que sí! I jo en dono gràcies perquè gairebé ho veig cada dia! I no en un paisatge idílic, en un bosc o a la platja, no... no us penseu! Sinó en una carrtera, plena de cotxes i contaminació, mentres vorejo els polígons industrials plens de xemeneies fumejant que no fan més que treure fum i més fum... i enterboleixen el paisatge! Però l'essència de la sortida del sol és la mateixa! Els raigs rogencs que tenyeixen el paisatge de mil colors càlids quan tant sols traspunta el dia i el sol avança tímidament darrere de les muntanyes.... I notar que la seva energia, encara que de lluny, ens omple i ens enforteix per començar ben contents el dia... Un paisatge dibuixat pel més gran dels pintors... un paradís que no ens hauríem de deixar perdre mai... Una injecció de força i vitalitat per arribar a la feina una mica de més bon humor... Unes pinzellades de colors a la nostra vida, un pèl tenebrosa i fosca! ;P PODER és VOLER!

Una abraçada a tothom! US ESTIMO MOLT A TOTS (encara que alguns putots no us ho cregueu)!!!

Gemma"

Doncs, ja està tot dit! Aquest és el meu primer correu per alegrar el dia...
Qui s'anima a continuar, demà?

3 comentaris:

joanfer ha dit...

Aquest toc d'espontaneïtat per tal de pujar els ànims amb els companys i companyes de feina em sembla una idea boníssima!
Tant de bo doni el seu efecte.
Sort! ;)

Gemma ha dit...

Moltes gràcies Joanfer.
Al 2004 va funcionar! Per això m'he animat a tornar-ho a intentar. Espero que aquesta vegada també vagi bé...
I ara, vaig a escriure'n el meu capítol, que avui em toca a mi ;p

Gràcies!

Maria Jesús Rodríguez Melero ha dit...

Hola Gemma!
És una bona idea això de mantenir el bon rotllo amb la gent de la feina.
Qualsevol idea positiva dóna bons fruits.
Que vagi molt bé!!
Fins aviat!