dimecres, 10 de febrer de 2010

Desgraciats!
























No trobo cap altre nom per definir els responsables d'aquest fet tan patètic i anticiutadà que el consistori del meu estimat poble natal, Navàs (comarca del Bages), ha fet a l'únic parc verd que hi tenim.
Malgrat una proposta ciutadana de recollida de firmes en contra de la talla dels PINS CENTENARIS que hi havia al parc de l'Alzineta de Navàs, malgrat el rebuig de molts veïns del poble vers aquesta decisió, malgrat com ens ha ferit el cor a tots els que hem crescut a l'ombra d'aquests pins..., han tirat pel dret amb l'excusa barata que "estaven malalts" i amb la intenció ja aprovada de construir-hi pistes de pàdel. PÀDEL! Però si ningú juga a pàdel a Navàs! Si a pàdel només hi juga l'Aznar i prou... a comarques, ni tan sols el coneixem aquest esport! (Això és una hipèrbole per exgerar el fet que seran 4 gats qui faran servir les pistes, i en canvi, s'han carregat un dels emblemes del poble de Navàs)!
Jo vaig créixer a l'ombra d'aquests pins. Quan érem petites, la meva germana i jo, ens passàvem els matins d'estiu sencers jugant amb els altres nens i nenes del mateix carrer a buscar pinyons, a fet i amagar i a córrer-hi en bicicleta hores i més hores, mentre el meu avi feia petar la xerrada amb els seus amics, reposant a l'ombra de les seves branques i fulles i aixoplugant-se de la calor punyent que fa durant els mesos de juliol i agost.
Ha estat com si m'arrenquessin una part de la meva vida, de la meva infantesa. Uns pins que jo havia vist grossos i frondosos des de sempre, ara, en un no res, han caigut i ha desaparegut l'encant que aquest racó tenia.
Però si el poble té una sardana i tot dedicada al "Parc de l'Alzineta". Si el mateix Ajuntament, a la seva pàgina web, es vanagloria del Parc de l'Alzineta com un dels llocs d'interès del poble!
http://www.navas.cat/llocs_interes/nucli_urba.htm
Seran hipòcrites! Ni a la seva pàgina web no ho han canviat, encara! Mireu-ne la foto, encara és tal qual era el parc abans de tallar-lo i de deixar-lo escapçat per tot arrreu.
Deixant de banda la decepció que m'he endut de molta gent de l'Ajuntament, de qui no hagués cregut mai que podrien aprovar una cosa semblant, el més trist de tot, tal com mostra el vídeo que un veí del parc va filmar en el moment de la talla, serà quan, durant "el dia de l'abre", seran els primers de sortir a la foto de "plantem-ne un pel medi ambient"!
La meva indignació i les meves llàgrimes d'impotència en veure les imatges de vídeo i les fotografies són tan grans, que no trobo més paraules per dir com me sento.
Si un arbre està malalt però no cal construir-hi res al lloc on està plantat, doncs no es talla i llestos. Val més malalt però viu, que no pas sa però sense ser-hi (= arrencat), oi? O és que a tots els nostres malalts dels hospitals els anem matant, perquè són més un destorb que no cap altra cosa? No, oi? Doncs per què amb els arbres sí que ens prenem aquesta llibertat? I, encara que malgrat tot estessin malalts, des del moment que es tallen, és perquè es necessita l'espai per a alguna "altra cosa". Si no, no caldria tallar-los, ans al contrari, que potser es podria buscar la manera de curar-los, no?

2 comentaris:

marta ha dit...

Quina ràbia! Espero q les pistes de pàdel se les hagin de menjar amb patates i crues!

joanfer ha dit...

Em sembla que amb la qualificació que fas al títol et quedes ben curta! Hi ha coses que fan fàstic.