No sé per què s'han de fer pregar tant!

Avui llegia aquesta notícia al 3cat24.cat:

Tarragona
Ecologistes en Acció accepta l'energia eòlica a les Terres de l'Ebre a canvi d'evitar el cementiri nuclear
Actualitzat a les 15:11 h 22/02/2010
Energia Eòlica sí, però amb condicions. L'associació Ecologistes en Acció de Catalunya estaria disposada a donar suport a la instal·lació de molins de vent a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre sempre que s'assegurés al 100% que no es construirà el magatzem de residus nuclears a la zona. En aquest sentit, els ecologistes asseguren que són conscients de l'impacte visual que comportaria la implantació del mapa eòlic en aquestes comarques, però valoren que els efectes negatius dels molins de vent serien molt inferiors als que suposaria la instal·lació del cementiri de residus radioactius.

Feia dies que rumiava que no puc entendre com un grup ecologista, per més que vulgui defensar l'estètica del paisatge, es pugui oposar a la instal·lació de parcs eòlics a les seves terres! A les seves terres i a on sigui! Benvinguts siguin els parcs eòlics, les esplanades amb plaques solars, l'energia geotèrmica (per més que aquí, d'aquesta, poca) i l'energia feta amb la força de les marees, entre moltes d'altres. No?
Abans que la nuclear, qualsevol font d'energia renovable, benvinguda sigui!
Ja que el vent ens empipa tant quan bufa fort... que almenys ens aporti coses positives, carai! ;)
I, a banda, quina cosa més bonica hi pot haver que la convivència harmoniosa i per igual de tecnologia que no malmet la natura amb la mateixa natura pròpiament dita que la integra? Un molí de vent prop d'un bosc de pins, per exemple, tots dos, gegants benefactors que acullen una humanitat cada vegada menys mereixedora del seu aixopluc i més inconscient. L'un, el bosc de pins, ajudant-nos a respirar i oferint-nos pau i tranquil·litat quan ho necessitem; i l'altre, el molí de vent, sense contaminar ni malmetre l'entorn, ajudant-nos a produir energia per al nostre dia a dia!
A mi m'encanten els molins de vent. Ja no només per allò que signifiquen, sinó per la majostuositat amb què es presenten davant nostre, deixant-se bressolar pel compàs del vent i, alhora, aportant-nos un benefici que, de ben segur, un dia o altre sabrem valorar... si és que encara hi som a temps, és clar!

Sort que han entrat en raó. No entenc per què s'havien de fer pregar tant! Aix...

Benvinguda siguis, energia eòlica!