dilluns, 27 de febrer del 2012

Amateurs, amateurs!

Aquest any, per primera vegada, he tingut l'oportunitat, gràcies al meu amic Climent, de participar a la Fira de l'Aixada de Manresa fent-hi teatre de carrer.

La Fira de l'Aixada se celebra a Manresa cada any, pels volts de la festa local de la Llum, en què es commemora el moment en què el bisbe de la zona va deixar construir per les seves terres, gràcies a la il·luminació divina d'una misteriosa llum, la Sèquia, és a dir, el canal d'aigua que havia de fer arribar l'aigua a la ciutat de Manresa perquè els seus habitants no morissin de set, després d'anys seguits de sequera i de manca de pluges. La Sèquia, encara avui, baixa des de Balsareny, passa pel municipi de Sallent, i arriba a Manresa pel Parc de l'Agulla. La "Transèquia" és una caminada popular que es fa cada any, també, seguint el camí de l'aigua, a tall de record.

El grup de Misèries i de Tullits de l'Aixada, en què s'inclouen els leprosos, personatge que jo he estat interpretant durant tot aquest cap de setmana, és dels més agraïts que hi ha, ja que és una trobada constant amb els milers de visitants que durant aquests dos dies, dissabte i diumenge, visiten la ciutat.

Improvisació, bon humor, caracterització gairebé perfecta, imaginació i "creure'ns el paper" han estat la clau per gaudir d'allò més fent una de les activitats que més m'agrada de fer: TEATRE!

I, la recompensa, a nivell artístic, per a tot el grup de Misèries i Tullits ha vingut de la mà d'un fotògraf que, després de fer-me una fotografia amb la meva mà embenada i només 3 dits, em pregunta:

- Fotògraf: Sou actors professionals a amateurs?
- Jo: (amb cara de sorpresa) Amateurs, amateurs...
-
Fotògraf: (amb una cara encara més de sorpresa que la meva) Doncs sou amateurs molt bons!

Què més es pot demanar, quan fas allò que t'agrada i et diverteixes d'allò més?

2 comentaris:

Marta Contreras ha dit...

Una pregunta: i perquè hi ha tullits i misèries vàries en aquesta festa?

Gemma ha dit...

Una resposta: perquè s'intenta recrear, com més fidelment possible millor, la realitat de l'època. I, com a tot arreu, hi havia de tot, a l'època medieval: poble normal, i misèries i tullits també (el nostre grup, però hi ha molts grups més: nobles, guàrdia armada, zíngares, jueus, etc.), els quals, a més a més, eren els que més patien la manca d'aigua a la ciutat: per veure i per viure... :)