CARPE DIEM!
Sigues sempre feliç i aprofita el dia a dia! I, sobretot, engega sempre a fregir espàrrecs -no, espàrrecs no, que són massa bons..., diguem... no ho sé, cogombres? ;) - als imbècils que tinguis al teu voltant i que estiguin disposats a aixafar-te la guitarra!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
T'he descobert! Mira que no dir-m'ho... bé, cap problema, ara ja et tinc apuntada i no t'escaparàs pas :)
Per aquí ens trobarem, tu escrivint i jo llegint-te.
Ei Marta!
Volia que fos sorpresa! ;) Fa molt poquet que el tinc, i mira... de mica en mica! :)
Fins dimarts!
Que sigui la darrera vegada que canvies els espàrrecs pels cogombres! A mi no m'agraden els espàrrecs!
I sí senyora, Carpe Diem, però sense engegar a ningú enlloc. Ningú et xafa res si tu no vols. Crec que el millor és deixar-los estar amb la seva tristor i la seva grisor.
No deixis que la llum i els colors de la vida s'enfosqueixin per la grisor i l'amargor de les seves personalitats.
ben dit, tu!
Publica un comentari a l'entrada