Sort n'hi va haver de l'impostor...

Bé, de l'impostor i d'algun altre personatge que va fer mans i mànigues per no fer cantarella...

Però de la resta, val més no parlar-ne.

I sabeu què és el que més llàstima em fa... que tant jo com alguna altra persona que s'estima el bon nom de l'entitat, ja els ho havíem dit ben al principi que no calia picar tant alt... però vès, quan algú té la banya ficada en una cosa, costa molt de treure-la d'allà, oi? I què ha passat, el que ens temíem, que tot ha sortit com un xurro. Bé, tot no, algunes interpretacions, com ja us he dit abans, es podien salvar... però és clar, en un conjunt d'obra, en què cada element hi és primordial, per més bé que actuin un parell de persones, si la resta fot pena... doncs ja no se salva res, no? I em sap greu haver de dir la frase "ja us ho havíem dit", eh, no us penseu... perquè a mi personalment em sap greu quan algú em retreu "ja t'ho havia dit jo, això...". Però, és que en aquest cas, malgrat de desitjar amb totes les meves forces que els sortís bé i que jo anés errada, la cosa no ha xutat ni en pintura. Hi ha hagut moments còmics, sí! Però ja no sé si eren còmics de l'obra que representaven o còmics per com n'era de trist tot plegat. Ja no sabia ni com amagar-me a la cadira, jo!

Com a mínim mínim mínim, el que podien haver fet era estudiar-se el paper, almenys això... Perquè, ja em direu si no és trist que des de la fila 10 en què ens trobàvem nosaltres, que és més de mig local enllà, se sentissin les apuntadores cridant darrere del decorat...

A banda de l'afegitó del principi de l'obra, en què una nena que llavors hi fa de criada et surt a dir que "disculpeu si no ho fem gaire bé... però és que l'obra costa molt i tal i qual...". Manda huevos! Ara us n'adoneu que l'obra és xunga? Ara correm-hi tots a disculpar-nos abans de començar? Home, això denota símptome de feblesa i de ser plenament conscient que allò que es va a veure fot pena, i que com que els que ho fan ho saben, ja demanen disculpes per endavant... oi? Si tant crèieu en el vostre projecte, trobeu que és lògic disculpar-se'n abans?

I papers que no estan prou ben entesos. Segons el meu punt de vista, vaja. Però és clar que això ja va a càrrec del director que dirigeix l'obra, que hi dóna l'enfocament que hi vol donar... Però trobeu normal que la serventa de la casa, gairebé sembli la mestressa, per la manera com parla i com es mou? Saber-se el paper de memòria no és seguretat de bona interpretació, oi? Penso que el paper de la serventa, que juga un rol clau a l'obra, ja que representa el cervell de tot plegat, hagués estat molt més ben trobat amb un posat humil, discret, sense famfarronejar del que sap, i acutant més de sotamà, sense semblar que siguis més important que la família que et paga el sou, no? Encara que de debò ho siguis eh... Bé, i com aquest paper, tants d'altres, que trobo que se'ls hagués pogut treure molt més de suc.

I ara em direu? És molt fàcil veure allò que han fet malament, des de fora, oi? Sí. És cert. La pràctica i trobar-s'hi dificulten molt més la tasca. Ara bé, per això molts de nosaltres, precisament no veient-nos prou capacitats per dur a terme una obra tan difícil, ja hi vam refusar d'entrada, no? Precisament perquè érem conscients de les nostres limitacions i vèiem que un Molière cal representar-lo dignament, i no només intentant-ho, que, al capdavall, és el que van acabar fent un dels grups de teatre als quals pertanyo.

Em sap greu per tot plegat. M'alegro d'haver-los anat a donar suport malgrat tot; però no puc fer l'hipòcrita i dir que ha estat una gran obra... perquè, per més esforç i hores d'assaig que s'hi hagi posat, que no dubto ni un segon que han fet tot allò que han pogut i més perquè fos una bona obra, la cosa no ha rutllat de la manera que es mereixia un clàssic del teatre francès com ho és "El Tartuf".