dissabte, 19 d’abril de 2008

Always ahead, sempre dritto, siempre adelante, immer gerardeaus, toujours en avant, sempre endavant!

De què ens serveix mirar enrere quan ja no hi ha res que pugui canviar allò que s'ha esdevingut?
Per aprendre'n dels errors, sí... però...

Per què hem de malgastar moments de la nostra vida pensant en què hagués pogut passar si... i deixar-nos perdre allò que se'ns presenta davant nostre?

El passat ja no tornarà! Si era un passat dolent, més val així... i si era un passat meravellós, sap greu que s'hagi acabat però no serveix de res lamentar-se'n. El regust de la dolcesa sempre ens quedarà a la boca, però a banda, si mirem sempre endavant, els nostres horitzons s'obriran per mostrar-nos camins i oportunitats que ni tan sols ens podem imaginar!

Ens ho deixarem perdre?

Deixem enrere allò que ens atabala, allò que ens ofega, allò que no ens deixa viure amb l'harmonia que voldríem viure... I obrim pas a tot allò que ens pot omplir de debò!

Sempre endavant! ;)

3 comentaris:

Santi ha dit...

Quanta filosofia! Aquestes reflexions em recorden el poema de Machado del "caminante no hay camino...", en el qual exposa en una poesia meravellosa el que tu exposes en la teva prosa excepcional.

Salut!!

Anònim ha dit...

Gemmot, estas fatal. i punto . records del teu cunyat estimat. TONTA

Gemma ha dit...

Jo també t'estimo, Albert! ;)