Moltes gràcies eh... per la felicitació...

Aspirar, fegar, treure la pols i netejar lavabo, de tot el pis; parlar per telèfon amb una de les meves millors amigues de la universitat que em felicitava pel meu aniversari i amb qui feia molt de temps que no parlava; descansar una estoneta per mal de cap; anar a buscar el pa, del dia; començar a preparar la "teca" del vespre pels convidats; i dutxar-nos i vestir-nos... amb menys d'un matí de temps d'un diumenge.
Llavors el viatge, a velocitat legal, la que toca, per no ser objectes de rebre cap multa ni tampoc posar en perill ni la nostra vida ni la dels altres ocupants de la carretera...
Manresa-Balsareny: 15-20 minuts, en funció de la retenció que et trobes de sortida...
Dinar familiar, amb unes poques ganes d'assistir-hi que ni os cuento... però que acabes fent l'esforç perquè clar, pobres, és Festa Major del seu poble, t'hi han convidat i et sap greu dir que no...
Avisem que anem tard, que se'ns ha complicat la cosa. No pas més de 20 minutets eh..., però sí, una mica tard! :( Sempre procuro no fer-ne, de tard. Ara bé, de vegades no es pot evitar.
Arribes i, el seu primer "hola, no patiu, acabem de començar... I, per cert, moltes felicitats" havia desaparegut de la boca, i en lloc d'això, una bronca monumental que ni us explico:
"Que ja està bé, que aquest jovent d'avui dia no són responsables ni són res, que no han estat ben educats (quina culpa en tenen mons pares, que jo arribi tard, eh?), que si es diu a una hora és a una hora, que si tomba que si gira..."!

Doncs sabeu què us dic? Que si no saben valorar l'esforç que vam fer anant a un dinar al qual no teníem ni putes ganes d'anar... Un altre dia, a prendre pel ... home, hi anirà el papa de Roma, a dinar amb ells! Que no pateixin, que si els ha de fer anar tan malament la nostra presència, no se n'hauran de preocupar pas més...

Ah, i fins que no em va dir "per molts anys!", va passar una bona estona llarga...

"Moltes gràcies, moltes gràcies per felicitar-me abans que res i per agrair tan sincerament que vinguéssim eh!!!"

Quin dia tan especial que vaig tenir... i tant! Sort que el dia anterior havia estat fantàstic; cansat però fantàstic. Però aquest capítol deixem-lo per a un altre dia ;)