"... de la sang del drac en sorgí un roser de roses vermelles. Sant Jordi en collí la més bonica de totes i la regalà a la princesa en senyal d'amor. FINAL."Tant de bo la realitat sempre acabés tant bé com les llegendes o com qualsevol conte de fades, oi? Llàstima que això no acabi de ser del tot cert en el dia a dia, ans el contrari!
Tanmateix, tornem a la història de la llegenda de Sant Jordi. A molta gent li pot semblar una llegenda cursi, carrinclona, estúpida fins i tot... Però a mi m'agrada, tu! I m'agrada molt.
M'agrada pel que significa, m'agrada perquè és una diada nostra que tenim, m'agrada perquè... m'agrada per moltes coses.
Ens podem preguntar: cal que hi hagi un dia concret per expressar l'amor vers els éssers estimats? Ja sigui parella, família, amics... sigui qui sigui. Cal que existeixi aquest dia, es digui 23 d'abril, 14 de febrer o com sigui? Cal? I la majoria podríeu dir: i és clar que no, l'amor s'ha de demostrar cada dia, amb les petites coses, amb els detalls quotidians, etc. Una rosa, un llibre... això és consumisme i prou, tu, això és tot pur màrqueting, l'economia ho regeix tot, fins i tot els dies assenyalats...
I segurament aquesta majoria té raó. Ara bé, a mi m'agrada aquest dia, com també m'agrada el 14 de febrer, com també m'agrada... :)
I és que ja hi ha prou dies dedicats a commemorar penes, prou dies de reivindicació en contra d'una i altra cosa, prou dies negatius, que si per una vegada a l'any en tenim un de positiu, ni que sigui fixat, per què li hem de girar l'esquena? Ara comprem una rosa per simbolitzar la llegenda... sí, i què? Que els mossens no es mengen un tros de pa, que ells diuen que beneeixen, en record a no sé quin sopar que va fer Jesús abans de morir? I cap dels creients que van a missa ho troba ridícul, oi que no? Per posar un exemple entre molts d'altres que en podríem trobar.
D'altra banda hi ha el consumisme, sí! Una excusa perfecta per vendre com més roses millor i com més llibres millor! I vinga a editar a corre cuita llibres perquè el 23 es puguin treure a les paradetes del carrer! I vinga a enunciar que tal o tal escriptor signarà llibres a tal o tal lloc a tal o tal hora! I vinga a criar roses d'hivernacle, ara ja no només de vermelles, sinó de tots els colors possibles i inimaginables!
I què? Que potser els tenim enveja? Per un dia que les floristeries poden fer el seu agost o que els pobrets alumnes de batxillerat poden fer algun caleró per anar de viatge a final de curs, els ho hem de recriminar? Cada un mira pels seus interessos, i ben fet que fan! ;) Les immobiliàries i les constructores, fins fa ben poc si més no, no deixaven d'obtenir beneficis a costa del boom aquest dels pisos... i què? Algú els hi deia o hi feia res? No, oi? Doncs que cadascú faci el que cregui més convenient i ja està, home!
I si tenim un dia dedicat a la cultura, doncs tot això que hi guanyem, no? Que prou falta ens fa a tots plegat, estar culturalment ben nodrits! No trobeu? Perquè llavors diguin que la mitjana de la població no llegeix gaire o cada vegada llegeix menys! Si no hi hagués Sant Jordi, digueu-me, com sortiria aquesta estadística? Pobríssima, fijo!
Per tant, benvingut sigui i per molts anys el dia de Sant Jordi, de Sant Valentí i tot aquell que se li assembli!
Visca les diades! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada