Tant si vivim a Catalunya com al Txad, tots els nens i nenes, homes i dones, joves i grans, som iguals, som persones!
Tots som fills de la terra.
dimecres, 28 de desembre del 2011
dilluns, 19 de desembre del 2011
dijous, 10 de novembre del 2011
dijous, 6 d’octubre del 2011
divendres, 30 de setembre del 2011
dimecres, 14 de setembre del 2011
dilluns, 12 de setembre del 2011
LA MEVA LLENGUA, d'Apel·les Mestres
Apel·les Mestres (1854-1936)
La meva llengua
No em preguntis per què, però l’estimo
de cor, la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
«L’estimo perquè sí, perquè és la meva».
L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d’una non-non la més hermosa
bressa amorosament ma son primera.
L’estimo de tot cor, per catalana,
l’estimo perquè en ella
la rondalla primera em contà l’àvia
un capvespre d’estiu mentre el sol queia.
L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida poncella
de mos vint anys, aquell sublim «t’estimo»
va dictar-me l’amor en eixa llengua.
L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m’empenyen.
L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire
sos grans secrets en català em revelen.
L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L’estimo perquè sí, perquè és la meva.
La meva llengua
No em preguntis per què, però l’estimo
de cor, la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
«L’estimo perquè sí, perquè és la meva».
L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
és la parla mateixa
que al son d’una non-non la més hermosa
bressa amorosament ma son primera.
L’estimo de tot cor, per catalana,
l’estimo perquè en ella
la rondalla primera em contà l’àvia
un capvespre d’estiu mentre el sol queia.
L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida poncella
de mos vint anys, aquell sublim «t’estimo»
va dictar-me l’amor en eixa llengua.
L’estimo de tot cor, perquè la parlen
els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m’empenyen.
L’estimo de tot cor, perquè cigales,
i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire
sos grans secrets en català em revelen.
L’estimo de tot cor, perquè no en trobo
de més franca i més bella...
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L’estimo perquè sí, perquè és la meva.
divendres, 2 de setembre del 2011
No tinguis pressa...
L'altre dia, per Festa Major, Autoput, va tocar aquesta cançó que tantes i tantes vegades havia cantat d'adolescent, que m'encantava i que tenia oblidada en la memòria... I la vaig fer reviure, oi tant!!! Boníssima! Com tota la resta de Sopa de Cabra d'aquella mateixa època!!!
Brutal!!!
Brutal!!!
dilluns, 29 d’agost del 2011
dimecres, 24 d’agost del 2011
... i la FESTA ÉS MÀGIA...
... ahir va començar, resumidament, així:
MOLT BONA FESTA MAJOR A TOTHOM!!!
MOLT BONA FESTA MAJOR A TOTHOM!!!
divendres, 19 d’agost del 2011
6è gag GEN JOVE Navàs _ Proclamació del Padrí i la Padrina 2011 de la Residència St. Roc de Gironella
Amb motiu de la Festa Major de la vila de Gironella, a la Residència del poble, per a tots els avis i àvies, també els fan la seva "Festa Major" particular. I, al grup de teatre jove del meu poble ens van dir si podíem anar-hi a fer quelcom...
Se'ns va acudir que el pregó podia ser una bona opció...
... tot i que més hagués valgut que haguéssim triat una altra cosa... ;)
Dijous, 18 d'agost de 2011
GEN Jove Navàs
Se'ns va acudir que el pregó podia ser una bona opció...
... tot i que més hagués valgut que haguéssim triat una altra cosa... ;)
Dijous, 18 d'agost de 2011
GEN Jove Navàs
dimarts, 16 d’agost del 2011
LA FESTA ÉS MÀGIA...
... deixeu-vos endur per la màgia de l'inici d'una festa tan bonica com la nostra, la nostra Festa Major!
dimarts, 26 de juliol del 2011
GEN JOVE _ 5è GAG: Atac de vella!
Amb el grup de teatre jove del poble no parem!
Ens plouen propostes per tot arreu, i fins i tot hem de dir que NO a coses que ens agradaria de fer, per manca de temps i d'hores d'assaig. Una llàstima! Però igualment il·lusionats per aquelles que sí que podem dur a terme.
La nostra darrera aparició en públic va ser el passat dissabte 9 de juliol, al Mercat Municipal de Navàs, amb el nostre 5è gag: ATAC de VELLA! Gràcies als companys de Canal N, Televisió de Navàs, vam poder-ho filmar, i aquí en teniu el resultat!
Guió original de Climent Ribera! ;)
Actuació: membres del GEN JOVE NAVÀS!!!
Espero que us agradi!
Ens plouen propostes per tot arreu, i fins i tot hem de dir que NO a coses que ens agradaria de fer, per manca de temps i d'hores d'assaig. Una llàstima! Però igualment il·lusionats per aquelles que sí que podem dur a terme.
La nostra darrera aparició en públic va ser el passat dissabte 9 de juliol, al Mercat Municipal de Navàs, amb el nostre 5è gag: ATAC de VELLA! Gràcies als companys de Canal N, Televisió de Navàs, vam poder-ho filmar, i aquí en teniu el resultat!
Guió original de Climent Ribera! ;)
Actuació: membres del GEN JOVE NAVÀS!!!
Espero que us agradi!
dimecres, 13 de juliol del 2011
Il·luminades d'estiu... :)
Segurament que ho fa la calor... gairebé n'estic segura. Una calor insuportable que no para de fer-me suar com un pollastre a l'ast i que, a més a més, em col·lapsa el cervell.
Però, aquí us deixo, un parell de tonteries que m'han passat pel cap aquests dies, mentre barrinàvem la millor manera de dur a terme el nostre proper projecte amb els de teatre i la col·laboració extraordinària d'un gran artista navassenc el nom del qual no us revelaré encara! ;)
- 1a tonteria: m'agradaria que a Navàs hi hagués un museu!!! Sí, sí, un museu d'art contemporani i actual, que comenci de 0 i que recopili tot allò que es mereix passar a la posteritat!!! ;)
Evidentment que em van dir que m'havia il·luminat... però, de debò, jo ho deia en sèrio... :) Fins i tot se'm va acudir la primera peça que hi podria anar i tot... ;P
- 2a tonteria: ser, com sóc, tan coi de pàmfila que, cada vegada que llegeixo de nou el poema següent, em cau una llàgrima. "Oda a la Pàtria", de Bonaventura Carles Aribau. Per a mi, un dels millors poemes que s'han fet mai:
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
Vinga, a veure si refresca una miqueta el temps, i deixo de delirar d'aquesta manera... ;)
Bon estiu a tothom!!!
Però, aquí us deixo, un parell de tonteries que m'han passat pel cap aquests dies, mentre barrinàvem la millor manera de dur a terme el nostre proper projecte amb els de teatre i la col·laboració extraordinària d'un gran artista navassenc el nom del qual no us revelaré encara! ;)
- 1a tonteria: m'agradaria que a Navàs hi hagués un museu!!! Sí, sí, un museu d'art contemporani i actual, que comenci de 0 i que recopili tot allò que es mereix passar a la posteritat!!! ;)
Evidentment que em van dir que m'havia il·luminat... però, de debò, jo ho deia en sèrio... :) Fins i tot se'm va acudir la primera peça que hi podria anar i tot... ;P
- 2a tonteria: ser, com sóc, tan coi de pàmfila que, cada vegada que llegeixo de nou el poema següent, em cau una llàgrima. "Oda a la Pàtria", de Bonaventura Carles Aribau. Per a mi, un dels millors poemes que s'han fet mai:
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
Vinga, a veure si refresca una miqueta el temps, i deixo de delirar d'aquesta manera... ;)
Bon estiu a tothom!!!
dijous, 30 de juny del 2011
Frisso per tronar-la a veure...
I diuen que aviat la tornaran a posar, al 3XL... que TV3 torna a tenir-ne llicència... VISCA!!!
En sóc una fan, boníssima!!!
En sóc una fan, boníssima!!!
dissabte, 18 de juny del 2011
GEN JOVE _ 3r GAG
La secció jove del grup de teatre del meu poble, Navàs, volem, mitjançant els nostres gags, acostar-nos a tot aquell tipus de públic que, de per si, no tenen costum d'acostar-se al teatre. Ens agradaria arribar tant a jovent com a gent gran, tant a creients com a ateus, tant a gent més sèria com a gent de la broma, tant a navassencs de tota la vida com a nouvinguts, tant a votants d'un partit com d'un altre...
Al GEN JOVE Navàs hi cap tothom! I, per això, aquesta vegada, l'escenari que hem triat per fer el nostre 3r gag de carrer ha estat la plaça de l'Església, un diumenge al migdia, tot just després de missa de 12!
Us deixo, doncs, amb els nostres predicadors i el Tiet Pepet! ;) Versió del Virolai, adaptada per GEN JOVE Navàs! ;)
TIET PEPET (El VIROLAI)
Tiet Pepet, solter de per vida,
de tot Navàs, model.
Omplint amb mam sa gola gens humida,
mans fredes com el gel, mans fredes com el gel.
Quan condueix, fuma i parla pel mòbil, quan condueix...
quatre renecs, el deixen ben tranquil, el deixen ben tranquil!
Rei dels sonats, sempre és el més feliç, rei dels sonats...
Conteu acudits dels que fan tronxar, d’aquells que fan tronxar.
Tiet Pepet, solter de per vida,
de tot Navàs, model.
Omplint amb mam sa gola gens humida,
mans fredes com el gel, mans fredes com el gel.
Adaptació: GEN JOVE Navàs
Al GEN JOVE Navàs hi cap tothom! I, per això, aquesta vegada, l'escenari que hem triat per fer el nostre 3r gag de carrer ha estat la plaça de l'Església, un diumenge al migdia, tot just després de missa de 12!
Us deixo, doncs, amb els nostres predicadors i el Tiet Pepet! ;) Versió del Virolai, adaptada per GEN JOVE Navàs! ;)
TIET PEPET (El VIROLAI)
Tiet Pepet, solter de per vida,
de tot Navàs, model.
Omplint amb mam sa gola gens humida,
mans fredes com el gel, mans fredes com el gel.
Quan condueix, fuma i parla pel mòbil, quan condueix...
quatre renecs, el deixen ben tranquil, el deixen ben tranquil!
Rei dels sonats, sempre és el més feliç, rei dels sonats...
Conteu acudits dels que fan tronxar, d’aquells que fan tronxar.
Tiet Pepet, solter de per vida,
de tot Navàs, model.
Omplint amb mam sa gola gens humida,
mans fredes com el gel, mans fredes com el gel.
Adaptació: GEN JOVE Navàs
dilluns, 13 de juny del 2011
Les malifetes es paguen...
... em solien dir, de petita, els meus pares. I sempre que jo en feia alguna, d'alguna manera o altra, rebia un càstig perquè m'adonés que allò que havia fet no estava bé, no era correcte.D'alguna manera o altra, a Navàs, hi ha hagut gent que ha pagat per les seves malifetes durant la passada legislatura. O potser assolien un grau més, que una simple malifeta, i per això encara n'han pagat un preu més car?
Sigui com sigui, no van saber escoltar a temps el plor dels pins valents de l'Alzineta, quan queien vençuts per les excavadores..., ni tampoc van parar prou l'orella per sentir (tant d'escoltar com de sentiment) el plor del cinema antic, sol i abandonat des de feia més de 10 anys i que, quan per fi algú s'havia tornat a recordar d'ell, era per enterrar-lo per sempre més en la memòria d'un poble...
Llàgrimes d'amargor que van intentar ser tapades com van poder... però, que en la memòria de tots els navassencs que ens ho estimàvem, mai no moriran!
I aquestes dues malifetes i capritxets d'un Ajuntament que no escoltava la veu del poble, el qual no volia ni enderrocaments ni tallades de pins SANS, els han passat factura...
Factura, i de quina manera! A l'oposició!!!
I, d'alguna manera, com per art de màgia, les ganes de canviar aquesta manera de fer tan poc estimada per la gent de Navàs, els uns decantant-se per la CUP, el partit que brinda esperança, joventut, ganes de treballar constructivament pel poble i transparència per sobre de tot..., i els altres per ERC, el partit que aporta experiència, saber fer, catalanisme i il·lusió d'un nou Navàs, s'han trobat, s'han unit i han decidit apostar fort pel treball conjunt i pel bé de tots els habitants de Navàs, TOTS!, durant els propers 4 anys i, jo personalment espero, que per molts anys més!
M'alegro moltíssim d'aquesta decisió; m'alegro moltíssim que, tal com m'ensenyaven quan era petita, les malifetes, avui dia, encara s'hagin de pagar; m'alegro moltíssim que s'hagi fet justícia pels pins tallats i pel cinema enderrocat; i m'alegro moltíssim de saber que hi ha una plataforma al poble que lluitarà perquè aviat, sobre la tomba dels pins centenaris de l'Alzineta, s'hi pugui fer créixer un bosc que, com l'au fènix que reneix de la seva cendra, torni a ser el parc frondós i verd que l'Alzineta havia estat i tots els habitants de Navàs en puguin tornar a gaudir!!!
* Fotografia cedida per Valentí Gubianas. Moltes gràcies, Valentí, un gran quadre, aquest!
dimarts, 7 de juny del 2011
URBANEJANT...
URBANEJANT... és el títol que m'he inventat jo per a la petita mostra/exposició de fotografies que l'Emilio ha exposat al Restaurant Cal Ramon de Navàs...
I dic que m'he inventat jo, perquè ell no volia exposar res, ni tal sols li havia passat pel cap. Ell fa fotografies perquè li agrada, com a hobby, però mai amb cap altra intenció... Però a mi, que sempre em va el cap a mil per hora, se'm va acudir que, si a l'Albert li semblava bé (l'Albert és un els propietaris de Cal Ramon, i un gran amic nostre), podíem exposar-ne alguna al seu restaurant i renovar una mica les parets de pintures a l'oli que ja fa molt de temps que hi eren. I dit i fet! A partir de demà, ja podeu visitar/gaudir d'URBANEJANT... al restaurant Cal Ramon de Navàs (Bages).
Bé, dit i fet, tampoc... eh! La idea va sorgir abans de Nadal, i fins avui mateix no hem acabat de penjar les fotografies. Si teniu ganes de veure-les i hi aneu a treure el cap, ja ens direu què us semblen!
El tema de fons de totes elles, molt diferents totes i tirades a diversos indrets del món, és l'espai urbà, la ciutat. N'hi ha en blanc i negre, en color, de minimalistes, de més genèriques, amb contrastos molt marcats, amb patrons lineals, etc. Una miqueta de tot i més que, sempre des de l'òptica de l'autor, no deixen de ser singulars i, per a mi, precioses!
Sobre gustos no hi ha res escrit, és clar, però penso que valen la pena de veure! Ah, i sense desmerèixer la gran qualitat culinària del restaurant! El millor del poble i rodalies amb diferència!
Així, doncs, doble motiu per fer-hi cap: observar les fotografies i gaudir d'un bon àpat en un restaurant de renom, de tracte cordial i de cuina casolana que no deixa indiferent a ningú!
Bon ull i bon profit!
Restaurant Cal Ramon
Ctra. de Berga, núm. 33
08670 Navàs (Barcelona)
Telèfon: 93.839.00.77
http://www.calramon.net/
Us deixo una petita mostra de les fotos que podeu veure-hi (entre d'altres), i que també apareixen al seu flickr: http://www.flickr.com/photos/emiliojurado
Reichstag
blau
FGC
Meta-framed
Tower Bridge BW
Hamburger Dom
View from Tokyo Tower
[...] entre d'altres!!!
I moltes gràcies!!!
I dic que m'he inventat jo, perquè ell no volia exposar res, ni tal sols li havia passat pel cap. Ell fa fotografies perquè li agrada, com a hobby, però mai amb cap altra intenció... Però a mi, que sempre em va el cap a mil per hora, se'm va acudir que, si a l'Albert li semblava bé (l'Albert és un els propietaris de Cal Ramon, i un gran amic nostre), podíem exposar-ne alguna al seu restaurant i renovar una mica les parets de pintures a l'oli que ja fa molt de temps que hi eren. I dit i fet! A partir de demà, ja podeu visitar/gaudir d'URBANEJANT... al restaurant Cal Ramon de Navàs (Bages).
Bé, dit i fet, tampoc... eh! La idea va sorgir abans de Nadal, i fins avui mateix no hem acabat de penjar les fotografies. Si teniu ganes de veure-les i hi aneu a treure el cap, ja ens direu què us semblen!
El tema de fons de totes elles, molt diferents totes i tirades a diversos indrets del món, és l'espai urbà, la ciutat. N'hi ha en blanc i negre, en color, de minimalistes, de més genèriques, amb contrastos molt marcats, amb patrons lineals, etc. Una miqueta de tot i més que, sempre des de l'òptica de l'autor, no deixen de ser singulars i, per a mi, precioses!
Sobre gustos no hi ha res escrit, és clar, però penso que valen la pena de veure! Ah, i sense desmerèixer la gran qualitat culinària del restaurant! El millor del poble i rodalies amb diferència!
Així, doncs, doble motiu per fer-hi cap: observar les fotografies i gaudir d'un bon àpat en un restaurant de renom, de tracte cordial i de cuina casolana que no deixa indiferent a ningú!
Bon ull i bon profit!
Restaurant Cal Ramon
Ctra. de Berga, núm. 33
08670 Navàs (Barcelona)
Telèfon: 93.839.00.77
http://www.calramon.net/
Us deixo una petita mostra de les fotos que podeu veure-hi (entre d'altres), i que també apareixen al seu flickr: http://www.flickr.com/photos/emiliojurado
Reichstag
blau
FGC
Meta-framed
Tower Bridge BW
Hamburger Dom
View from Tokyo Tower[...] entre d'altres!!!
I moltes gràcies!!!
diumenge, 5 de juny del 2011
dissabte, 21 de maig del 2011
GEN JOVE _ 1r GAG
Aquí podeu veure el nostre debut en "Teatre de Carrer"!!! ;)
Vam estar contractats per ERC de Navàs en el seu acte de cloenda de campanya electoral a Navàs, i hi vam interpretar un petit gag de 7 minutets de durada... Entre nervis, il·lusió i emoció, aquest n'és el resultat!
Divendres, 20 de maig de 2011, a les 10:00 pm, Plaça Gaudí de Navàs (Bages).
Per si us agrada i voleu contactar amb nosaltres: genjovenavas@gmail.com
I... pròximament al Facebook!
dijous, 19 de maig del 2011
dimarts, 17 de maig del 2011
Un parell o tres de segons...
... haurien estat suficients perquè jo, ara, no pugués ser aquí i hagués passat a millor vida.
- 08:05:00 am: l'Emilio i la Gemma circulen amb tota normalitat, cap a la feina, per la c-55 (alçada, Monistrol de Montserrat, prop del telefèric de Montserrat).
- 08:05:02 am: un cotxe que ve fent esses en sentit contrari fa "un recte" i se'n va, directe cap al carril contrari (és a dir, el nostre) i topa amb la barana del voral. Una furgoneta que circulava davant nostre l'esquiva i l'Emilio, quan veu que el cotxe es posa al carril contrari, ja frena i s'atura al voral.
- 08:05:05 am: una volta de campana del cotxe que venia fent esses pel carril contrari: queda al voral tombat, aixecat en posició horitzontal (és a dir, copilot a tocar del terra i part del conductor elevada) i encarat al revés de com circulava.
- 08:06:00 am: nervis meus. M'equivoco de telèfon, vull trucar els Mossos d'Esquadra al 088 i marco el 081. Telèfon inexistent. "Truca el 112, que és el d'emergències en general, i ells ja ho gestionen tot", em diu l'Emilio. Sàbia decisió! M'atenen, jo encara sóc dins del vehicle, tot ha passat molt de pressa. Em pregunten on sóc, si el vehicle ocupa calçada o no, quants ocupants hi ha al vehicle, l'estat de la víctima (només hi havia una sola persona, un home d'una cinquantena d'edat que semblava conscient però ferit)... Jo pensava per dins, com puc saber l'estat de la víctima si no m'hi puc acostar?...
- 08:07:00 am: s'han aturat més cotxes per oferir la seva ajuda. Un policia local de no sé on; la noia que circulava darrere del vehicle accidentat, a força distància, perquè ja li veia una conducció estranya d'esses o d'invasió del sentit contrari de tant en tant; i un parell o tres més de persones que m'han informat de l'estat de la víctima. "Està conscient, però ferit. Envieu ambulàncies, si us plau, i ràpid!", els dic als del 112. Em pregunten el nom i em fan confirmar el meu número de mòbil, amb el qual els estava trucant... Suposo que per comprovar que no era cap broma, no ho sé...
- 08:12:00 am: la gent que ens ajudava no m'ha fet NI PUTU CAS i ja han tret, tant si com no, l'home de dins del vehicle. No hi havia perill d'incendi del vehicle i li havíem fet treure les claus del contacte a l'home. Però ja tenim el senyor estirat a sobre de l'herbeta del voral de la c-55, intentant aixecar-se però nosaltres prohibint-li-ho, buscant una manta perquè no tingués fred però ningú no en tenia cap al porta-equipatges (a partir d'ara, n'agafaré una, per si de cas), i preguntant-li si volia que aviséssim a algun familiar seu...
- [...] am: ha vingut primer de tot el SEM, després els del 112, al cap d'uns minuts dues dotacions de bombers, i finalment els Mossos d'Esquadra al cap de poca estona. Ens han fet preguntes als testimonis, per sort no s'ha mort ningú i només l'home accidentat estava ferit. Indicis d'alcoholèmia i/o estupefaents. No ens ha calgut signar res ni donar cap DNI. L'agent al càrrec ha dit que com que no hi ha hagut ningú més implicat, no calia. Pugem al vehicle, ens aturen el trànsit perquè puguem sortir del voral, i continuem la nostra ruta.
- [...] am: de camí a la feina, molt més lentament del normal, em surten els nervis... Si tan sols l'home del vehicle accidentat s'hagués esperat 2 segons més a envair el carril contrari per on nosaltres dos circulàvem amb tota normalitat... potser ara mateix no seria aquí, escrivint aquestes quatre ratlles, perquè, en lloc de topar amb la barana del voral, hagués xocat frontalment amb nosaltres...
- 16:10:00 pm: són les 4 i 10 de la tarda i encara tinc l'ai al cor. No sé fins quan em durarà. És la primera vegada que veig un accident en directe, així, tal qual... i toco fusta i ferro perquè sigui l'última i perquè, en tot cas, el resultat final sigui tant o més satisfactori que el d'avui.
No sé fins quan em durarà però... de ben segur, que no ho podré oblidar en molt de temps!
Si us plau, si heu begut, no conduïu! Ja no només per a vosaltres mateixos, sinó també per a la resta de persones que no en tenen cap culpa!
CARPE DIEM
- 08:05:00 am: l'Emilio i la Gemma circulen amb tota normalitat, cap a la feina, per la c-55 (alçada, Monistrol de Montserrat, prop del telefèric de Montserrat).
- 08:05:02 am: un cotxe que ve fent esses en sentit contrari fa "un recte" i se'n va, directe cap al carril contrari (és a dir, el nostre) i topa amb la barana del voral. Una furgoneta que circulava davant nostre l'esquiva i l'Emilio, quan veu que el cotxe es posa al carril contrari, ja frena i s'atura al voral.
- 08:05:05 am: una volta de campana del cotxe que venia fent esses pel carril contrari: queda al voral tombat, aixecat en posició horitzontal (és a dir, copilot a tocar del terra i part del conductor elevada) i encarat al revés de com circulava.
- 08:06:00 am: nervis meus. M'equivoco de telèfon, vull trucar els Mossos d'Esquadra al 088 i marco el 081. Telèfon inexistent. "Truca el 112, que és el d'emergències en general, i ells ja ho gestionen tot", em diu l'Emilio. Sàbia decisió! M'atenen, jo encara sóc dins del vehicle, tot ha passat molt de pressa. Em pregunten on sóc, si el vehicle ocupa calçada o no, quants ocupants hi ha al vehicle, l'estat de la víctima (només hi havia una sola persona, un home d'una cinquantena d'edat que semblava conscient però ferit)... Jo pensava per dins, com puc saber l'estat de la víctima si no m'hi puc acostar?...
- 08:07:00 am: s'han aturat més cotxes per oferir la seva ajuda. Un policia local de no sé on; la noia que circulava darrere del vehicle accidentat, a força distància, perquè ja li veia una conducció estranya d'esses o d'invasió del sentit contrari de tant en tant; i un parell o tres més de persones que m'han informat de l'estat de la víctima. "Està conscient, però ferit. Envieu ambulàncies, si us plau, i ràpid!", els dic als del 112. Em pregunten el nom i em fan confirmar el meu número de mòbil, amb el qual els estava trucant... Suposo que per comprovar que no era cap broma, no ho sé...
- 08:12:00 am: la gent que ens ajudava no m'ha fet NI PUTU CAS i ja han tret, tant si com no, l'home de dins del vehicle. No hi havia perill d'incendi del vehicle i li havíem fet treure les claus del contacte a l'home. Però ja tenim el senyor estirat a sobre de l'herbeta del voral de la c-55, intentant aixecar-se però nosaltres prohibint-li-ho, buscant una manta perquè no tingués fred però ningú no en tenia cap al porta-equipatges (a partir d'ara, n'agafaré una, per si de cas), i preguntant-li si volia que aviséssim a algun familiar seu...
- [...] am: ha vingut primer de tot el SEM, després els del 112, al cap d'uns minuts dues dotacions de bombers, i finalment els Mossos d'Esquadra al cap de poca estona. Ens han fet preguntes als testimonis, per sort no s'ha mort ningú i només l'home accidentat estava ferit. Indicis d'alcoholèmia i/o estupefaents. No ens ha calgut signar res ni donar cap DNI. L'agent al càrrec ha dit que com que no hi ha hagut ningú més implicat, no calia. Pugem al vehicle, ens aturen el trànsit perquè puguem sortir del voral, i continuem la nostra ruta.
- [...] am: de camí a la feina, molt més lentament del normal, em surten els nervis... Si tan sols l'home del vehicle accidentat s'hagués esperat 2 segons més a envair el carril contrari per on nosaltres dos circulàvem amb tota normalitat... potser ara mateix no seria aquí, escrivint aquestes quatre ratlles, perquè, en lloc de topar amb la barana del voral, hagués xocat frontalment amb nosaltres...
- 16:10:00 pm: són les 4 i 10 de la tarda i encara tinc l'ai al cor. No sé fins quan em durarà. És la primera vegada que veig un accident en directe, així, tal qual... i toco fusta i ferro perquè sigui l'última i perquè, en tot cas, el resultat final sigui tant o més satisfactori que el d'avui.
No sé fins quan em durarà però... de ben segur, que no ho podré oblidar en molt de temps!
Si us plau, si heu begut, no conduïu! Ja no només per a vosaltres mateixos, sinó també per a la resta de persones que no en tenen cap culpa!
CARPE DIEM
dilluns, 16 de maig del 2011
Eres un payasete... ;)
Sempre havia volgut que m'ho diguessin a mi, que era una pallassa! :) I em vaig apuntar al curs de clow d'iniciació que feia la Caroline Dream...I, pallassa no n'he acabat pas essent, però m'ho vaig arribar a passar tant bé... que repetiré! Sí sí, d'aquí a 15 dies hi torno! :-)
"Eres una payaseta, Gemma!" ;p
cursosdeclown.com
PD: Moltes gràcies Caroline! Ets una gran pallassa i una mestra genial! ;)
Propietat de les fotos: cursosdeclown.com
divendres, 6 de maig del 2011
Dilema
Tinc claríssim a qui no votaré! ;) Ni als responsables DIRECTES de l'endarrocament del Cinema Español de Navàs, ni als que van destrossar el parc de l'Alzineta per construir-hi pistes de pàdel...
Per tant, de les 4 opcions més fermes que hi haurà al meu poble el proper 22 de maig: CiU, PSC, ERC i CUP, les dues primeres les descarto d'entrada. I en queden dues. Dues que, si bé es podrien complementar directament i no caldria que ara em trenqués el cap per veure a quina votaré, han decidit de presentar-se per separat...
ERC o CUP, CUP o ERC... No ho sé! Encara em queden dies per decidir-me... però, sigui com sigui, tinc un DILEMA!
http://youtu.be/0OU36XIQss8
http://youtu.be/va5PUyLseUA
Seguiré reflexionant-hi...
Per tant, de les 4 opcions més fermes que hi haurà al meu poble el proper 22 de maig: CiU, PSC, ERC i CUP, les dues primeres les descarto d'entrada. I en queden dues. Dues que, si bé es podrien complementar directament i no caldria que ara em trenqués el cap per veure a quina votaré, han decidit de presentar-se per separat...
ERC o CUP, CUP o ERC... No ho sé! Encara em queden dies per decidir-me... però, sigui com sigui, tinc un DILEMA!
http://youtu.be/0OU36XIQss8
http://youtu.be/va5PUyLseUA
Seguiré reflexionant-hi...
dimecres, 27 d’abril del 2011
Massa emocions en tant poc temps!
De vegades tinc la sensació que el temps va a tota pastilla... no que vola, no... sinó que ni tan sols tinc temps de veure'l passar!Però aquesta Setmana Santa i, per acabar-ho de culminar, avui, que és el dia del meu 30è aniversari, ha estat increïble com, amb poc més de 4 dies, hi ha hagut tantes coses concentrades:
Fa una setmana i mitja que acomiadàvem la solteria d'una de les meves millors amigues, l'Ada, a Navàs. El dissabte a sobre, és a dir, dia de Sant Jordi, assistíem al seu casament a la platja, en un dia magnífic i enmig d'una festa més que magnífica, en un hotelet amb molt d'encant, a tocar del mar (el balcó ens donava al mar i sentíem les onades com picaven contra les roques mentre dormíem) i amb molt bona companyia. El dia abans, divendres, assistia a teatre de Festa Major del poble on visc actualment, Balsareny, amb l'obra "Còmica Vida", del Pep Cruz, entre d'altres. Diumenge celebràvem aniversaris diversos. Dilluns rebia la mona de Pasqua com cada any. I avui és el meu 30è aniversari!
I tot això, enmig de deures d'alemany, pacs de la UOC, assaigs de teatre, un refredat de mil dimonis i compromisos familiars diversos..., entre d'altres!
Ho he fet tot, i n'estic contentíssima... però... ho he vist passar tan de pressa, que m'encantaria tenir un "rewind" dels vídeos antics per poder tornar marxa enrere i veure-ho, tot, amb molta més calma i poder-ho assaborir, tot, encara molt més del que ja ho he fet...
Aix, però si tot allò que m'ha de passar ha de ser tan bonic com tot això que he viscut aquests dies, per més intens i curt que sigui, BENVINGUT SIGUI!
Us deixo amb un parell de fotografies del dia del casament de l'Ada: una d'ella i jo, després de la cerimònia, i l'altra de quan jo i la meva germana li dirigíem unes paraules durant la cerimònia vora el mar.
* Fotografies d'Emilio Jurado
diumenge, 3 d’abril del 2011
diumenge, 6 de març del 2011
A l'HÍPICA LA COMETA, com a casa!
Professionalitat, diversió, entreteniment i aprenentatge!A l'hípica La Cometa, molt a prop de Navàs (nord del Bages), tot això i més és el que us oferiran, amb alegria i il·lusió, els seus propietaris!
Si en teniu l'ocasió, no deixeu de fer-hi cap algun dia per passejar pel bosc a cavall, per dur a terme alguna classe d'equitació (del nivell que sigui, des de principiants que no han pujat mai a un cavall, fins a perfeccionament), perquè els més menuts passegin amb poni, per practicar l'equitació terapèutica, per a fisioteràpia equina, etc., etc., etc.
Amb aquelles ganes de "i com m'agrada la feina que faig", que difícilment costen de trobar avui dia, el Ferran i tota la resta, us rebran i us atendran perfectament en tot allò que us calgui!
I, si per acabar la jornada, us voleu quedar a esmorzar, dinar, fer el got o berenar a "El Rústic", doncs tot això que us endureu! ;)
Comissió, jo? Cap ni una... però és que avui hi acabo d'anar a fer una passejada pel bosc, de prop d'una hora, tranquil·lament amb l'Emilio... i m'ho he arribat a passar tant bé... que ho vull comunicar al món! :P
A l'Hípica La Cometa sóc feliç!
Per si mai us ve de gust acostar-vos-hi, aquí us en deixo les dades de contacte:
HÍPICA LA COMETA
Casa la Cometa, s/n - 08672 Gaià (Bcn)
Tel. - 678.628.008 (pregunteu pel Ferran)
Correu-e: acavall@hipicalacometa.com
Salut i a gaudir-ne!
dilluns, 14 de febrer del 2011
"Pensant en els altres" - "Pensando en los demás"
Amb un parell o tres de llàgrimes galtes avall, he acabat de veure aquest reportatge tan bo que m'ha fet arribar una persona que m'estimo moltíssim i que m'agradaria compartir amb tots vosaltres.
Potser ja el vau veure en el seu moment, quan el van emetre... però valdria la pena tenir-lo molt present sempre, SEMPRE!
Se m'han remogut tantes coses de quan era petita... que no he pogut evitar pensar que, tant de bo jo hagués tingut la sort de tenir un mestre o una mestra com aquest, alguna vegada a la vida!
Tant de bo tothom tingués un mestre o una mestra amb aquests valors, alguna vegada a la vida!
Potser ja el vau veure en el seu moment, quan el van emetre... però valdria la pena tenir-lo molt present sempre, SEMPRE!
Se m'han remogut tantes coses de quan era petita... que no he pogut evitar pensar que, tant de bo jo hagués tingut la sort de tenir un mestre o una mestra com aquest, alguna vegada a la vida!
Tant de bo tothom tingués un mestre o una mestra amb aquests valors, alguna vegada a la vida!
dilluns, 7 de febrer del 2011
"Mi niña del Alma", entre d'altres!
Ahir vaig descobrir aquest group de fusió de jazz i flamenc, en concert, a Balsareny! "Javier Vaquero Group".
Una passada! :)
Aquí us en deixo una mostra:
Una passada! :)
Aquí us en deixo una mostra:
Buscar más artistas como Javier Vaquero en Myspace Music
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
