La meva germana, una gran persona i podríem dir que de les que més m'importen en aquest món, sempre em diu de broma: "un dia, Gemma, et contractaré perquè vinguis a casa nostra (fent referència a casa seva i del seu xicot) perquè ens solucionis els problemes del dia a dia, aquells per als quals ens fa mandra moure'ns i en canvi, tu, en un plis els tens arreglats...".
I ella ho diu de broma... però a mi em fa rumiar, i em fa rumiar molt!
M'emprenya que la gent no compleixi amb allò que ha de complir per llei, o per justícia, o per moral, si més no... i m'emprenya de tal manera, que remoc cel i terra fins que trobo que tot s'ha tornat a posar al seu lloc.
Tant a nivell pràctic com a nivell moral.
Això em porta a enfadar-me amb el món, com diria la meva germana. "Gemma... o m'ho sembla a mi, o estàs enfadada amb el món en general?".
I jo sempre penso que ni una cosa ni l'altra, que senzillament vull que tot funcioni com als altres també els agradaria que funcionés si els passés a ells...
Però no sempre ho tinc al meu abast... i si passa això, que no està al meu abast real que les coses funcionin, ve la frustració...
La meva germana té raó, no caldria que m'ho prengués tot tan a pit, oi que no? Però, si no ho faig així, no sé de quina altra manera fer-ho!
Algú en té la més remota idea? Com ho encaro per no semblar que sempre estic enfadada amb el món? ;)
Take it easy, Gemma... otherwise... ;)
Fins aviat!
Gràcies per tot Met!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
paia, benvinguda a la blogosfera!
carai, quins textos que escrius... ets la gemma versió seriosa :P
En caso de no poder hacer nada, en vez de sentirte frustrada deberías intentar aceptar la situación. Si la solución no está al alcance de uno, por qué seguir preocupándose?
"En el cas que et barallis amb algú, és el seu problema.
En el cas que tothom es baralli amb tu,és el teu problema"
Bertolt Brecht
El món és injust. Sempre ho ha estat. I això és frustrant. Però cal amotllar-se en al possible i lluitar per allò impossible. No es pot canviar uns fonaments sense treure abans la teulada. Poc a poc, amb petites coses, entre tots ho canviarem. Només falta resoldre una simple qüestió: realment es vol canviar? Estem disposats als sacrificis que representa?
Si les respostes són sí, jo estic al teu costat. ;-)
Casualitats de la vida. M'acabo de topar amb aquesta frase d'en Bertold Brecht.
Los que luchan una vez, son buenos. Los que luchan varias veces, son mejores. Los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles.
Bertold Brecht
http://www.microsiervos.com/archivo/frases-citas/luchadores.html
Només s'enfada aquell/a que no troba motius per no fer-ho.
Sempre hi ha motius per no enfadar-se, però a vegades estan massa amagats, costen de trobar. Cal dedicar-hi temps i buscar-los amb calma. Tard o d'hora treuen el cap i els pots atrapar.
Tu ho dius i el teu blog ho diu "sempre endavant", és el teu "SENTIT" de vida, l'has trobat! Seguir sempre lluitant, buscant, no rendir-te... Ets forta i ho seràs molt més, perquè la teva naturalesa és així... i és per això que t'estimem els que ho fem!
No canviis mai, Gemmet!
Publica un comentari a l'entrada