A mi m'agrada ser així... alguna objecció?

Oi que sí? D'acord? Ok?
No? Ho ho creieu? Oi? Potser no?
Potser sí?
Val? Però... Perfecte! Genial! M'enteneu?
Ho voleu? De acuerdo? Yes! No!
Òndia! I tant! Oi tant que no!
Oi tant que sí! No ho creieu, vosaltres, també?
També? També! També...
Però? Tanmateix! Quina passada!

[...]

Jo, Gemma Gudayol i Sanclimens, en plenes facultats mentals, declaro que, d'acord amb la meva condició de correctora lingüística de català acreditada per la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya, i també llicenciada en Traducció i Interpretació al català, entre d'altres estudis diversos que tinc, sóc perfectament conscient de l'ús del meu llenguatge quan escric correus electrònics, quan escric textos formals, quan parlo en entorns no professionals i quan parlo en termes estàndards.
I, perquè així consti, firmo aquesta entrada del meu blog personal en el lloc i la data que figuren al final del text, davant de qualsevol individu que em conegui, ni que sigui mínimament, i sàpiga com escric des de fa més de 4 anys, el qual, perquè hagi fet un curset recent d'escriptura de textos, es cregui amb dret de venir a dir-me que segons la seva opinió no redacto bé els textos que redacto.
(Incís: en un curs d'aquesta índole, com a mínim, t'han d'ensenyar la diferenciació de registres, contextos, escenaris, finalitat del text, etc., ja que no podem tractar tot text amb els mateixos criteris, això ho sabem tots, oi?).

Des de la feina, a avui dimecres 30 d'abril de 2008 (aniversari del meu amic Edu, que en fa 26 ;) ).

Gemma Gudayol i Sanclimens

PD: Jo sóc així, i a qui no li agradi com ho faig, té dues opcions: seguir-me llegint igualment, criticant-me, i arriscar-se a que, a banda d'escriure entrades del blog despotricant-ne, l'ignori per sempre més; o bé deixar de llegir-me! :) Així de fàcil, així de senzill, així de ràpid! Oi que sí? No ho creieu? ;p

Petonets!