dijous, 17 de juliol de 2008

De mal educats n'hi ha a tot arreu... I sí, a la feina també!

Cada vegada intento posar-me menys nerviosa davant de les coses que abans em feien saltar a la primera... i de debò que ho estic aconsenguint. Si abans li hagués clavat algun moc, avui he callat. M'ha costat, però he callat.
No valia la pena discutir amb qui no es mereix ni que hi discuteixin i refredar encara més una relació de companys de feina que ja ratlla la congelació, gairebé.

De totes maneres, ha estat per veure-ho per un foradet. Us ho explico:
A la sala de distensió de la nostra empresa hi ha una taula amb lloc per a 6 comensals (hi solen dinar tots aquells que porten carmanyola, per torns, perquè sempre són més de 6 i no hi cap tothom). Quan algú arriba a la sala per dinar, i algú dels que ja hi és ja està fent el cafè, normalment aquest segon se sol aixecar i cedir el lloc a qui encara ha de dinar. Per educació, per gentilesa, perquè tothom té dret a dinar a l'hora, vaja.

Doncs no: "Jo sóc més xulo que ningú i, malgrat que veig que hi ha gent dreta al meu voltant menjant-se l'entrepà, em quedo tan repapat a la cadira, havent-me acabat fins i tot el cafetó, fins que em roti... És la meva hora de dinar, oi?, doncs l'aprofito fins a les últimes conseqüències, i la resta que es fotin, haver-se afanyat més a venir!" Quin grandíssim xxxxxxxxx, li he estat a punt de dir de tot i més! Encara no entenc com m'he aguantat. I amb això que no era per a mi el lloc eh, ja que jo ja seia en una punta de la taula, ben cofoia...

Total, que al món, de gent maleducada i sense manies, n'està ple, ple fins dalt! Encara no entenc com hi caben tots juntets en un sol món... Jo crec que aviat es faran nosa i, una de dues: o deixen de ser tan arrogants i cedeixen una mica i s'adonen que només posant-hi un granet de sorra el món pot ser molt millor, o això fotrà un pet que val més no veure-ho!

5 comentaris:

marta ha dit...

Has d'intentar deixar de controlar-ho tot, això només et produeix stress. Els que estaven drets podien, per una banda, esperar-se una estona a que es buidés, i per altra, ells mateixos, demanar que el que només prenia cafè, els deixés seure. Si no ho han fet, és problema d'ells. Tu no pots solucionar-ho tot. Desestresset :)

Gemma ha dit...

Ja ho intento ja, Marta... però és molt més fàcil de dir que de fer. Quan ets d'un cert temperament, i quan les injustícies et roseguen per dins, siguin les teves o les dels altres, costa mossegar-se la llengua.
Sóc conscient que cal fer això que m'aconselles, i procuro anar-ho posant en pràctica de mica en mica, tanmateix, de moment em costa una mica. Tinc la sensació que si no observo què passa al meu voltant, ja no per controlar-ho, sinó per sentir-me implicada en l'entorn on visc, és com si m'autoaïllés en una bombolla i em semblés que tot el que passa a fora m'importés un rave. Potser seria molt més feliç, segurament, però de moment no en sé. De moment! Tot just ara he començat a treballar per posar-hi remei. Espero que tot arribi algun dia. Ja m'ho direu vosaltres, que em veieu des de fora, i segur que ho notareu abans que no pas jo mateixa fins i tot! Gràcies pels consells, tanmateix!

Laura rus ha dit...

merci pel comentari que vas deixar al penúltim post... ;) son dies durs en aquest sentit... haver-me de despedir de tanta gent que estimo moltíssim... joer! no vull que l'erasmus acabi!!!


petonss

Santi ha dit...

Jo penso igual que la Marta. Que cadascú es busqui la vida. Tu no has de ser qui defensi a la gent que no és capaç de defensar-se ella mateixa. Si algú li hagués demanat i ell/a hagués seguit assegut/da, llavors sí que n'hi hauria per llençar-li els plats pel cap. Però si ningú dels perjudicats es queixa, que es forin. Qui vulgui peixos... que es mulli el cul!!

Maria Jesús Rodríguez Melero ha dit...

Hola Gemma!
M'alegro que hagis fet paella! i que t'hagi sortit tan bona! A mi la recepta me la va ensenyar la meva iaia materna (al cel sigui).
I per això de la feina... la Marta té raó; és cosa dels altres que han de dir la seva... no pots aixecar-te en defensa d'algú que sembla que no li molesta menjar dret. Lúnic que pots fer és el que fas: anar per feina menjant i cedir el teu lloc quan acabes, com faria qualsevol persona civilitzada.
Un petó!!
Susi