dimarts, 15 de juliol de 2008

Debutant, debutant!

Dijous passat vaig tenir un dels pocs privilegis que potser tindré mai al grup de teatre del meu poble natal en què pertanyo.
I dic privilegi perquè el meu director, d'entre tota la quantitat d'actors i actrius amateurs que té al grup, em va demanar a mi (juntament amb una altra noia del grup, que per a mi, actua molt i molt bé) que fos una de les encarregades de llegir un dels papers de la darrera obra que ha escrit (també li agrada escriure'n, a banda de dirigir-ne), Cobejant el genet, en una lectura que se'n va fer com a cloenda de les reunions mensuals de la Coordinadora de Teatre Amateur de la zona, i que va acabar de ser llegida per diversos membres d'altres grups de teatre amateur de les rodalies. I el meu director es guarda molt de deixar fer una cosa d'aquestes característiques, que a més a més ha escrit ell, al primer que passa!
I això em va fer sentir bé. Bé, perquè jo em pensava que no em valorava gaire i que més aviat m'hi deixava ser, al grup, perquè a mi m'agrada fer teatre però no perquè ho faci prou bé; bé (valgui la redundància), perquè vaig conèixer altres actors i actrius, alguns d'ells excepcionals en dicció i interpretació, d'altres pobles dels voltants que si no hagués estat per això, no hagués conegut pas; i bé perquè vaig passar una vetllada força agradable, voltada de gent que hi entén força de teatre, i d'amics.
Ara bé, quins nervis i quina suor freda i quin patiment que vaig passar! No havia tingut temps de repassar-la gaire, vaig parlar molt i molt fluixet (vaig fer patir al director durant tota l'estona que parlava jo, m'ho va confessar, per por que acabés no sentint-me prou), em suaven les mans i em tremolaven els braços, em vaig equivocar tres o quatres vegades, tenia la boca seca i necessitava beure molta aigua, i vaig errar un parell de moviments... (entre d'altres coses que no dec recordar i que segurament el públic que hi havia allí va notar perfectament).
Però, malgrat tot això, em vaig sentir bé!
Per haver-ho intentat, per haver-ho defensat tant bé com vaig poder, per haver tingut l'oportunitat de fer una cosa que mai abans no havia fet (una lectura teatral davant de públic), per poder, en definitiva, dur a terme una de les meves més grans aficions actuals: fer teatre!
Gràcies.

1 comentari:

Santi ha dit...

Molt bé, Gemma

Jo vaig tenir la sort d'assistir-hi com a espectador, ja ho saps, i la meva crítica també.
Només m'alegro que hagis gaudit d'una altra manera de fer teatre, i que hagi estat una expèriència enriquidora.
Ens veiem pels escenaris!!