dimarts, 22 de juliol de 2008

Les peces d'un puzle...

Ahir, a la matinada, vaig acabar el puzle que tenia començat, dels Girasols, de Van Gogh! 1.000 peces, una darrere l'altra, es van anar encaixant, amb més o menys dificultat, al lloc que els corresponia.
M'agradaria tant que a la vida, les peces, fossin tan fàcils d'encaixar com en un puzle...
Les peces que componen la vida, sovint, si no s'han perdut, s'han descolorit, i si no, se les ha menjat el gos. N'hi ha poques que es mantinguin unides, sense desenganxar-se, per molt i molt de temps.
I comprar-les de nou, a banda que triguen molt de temps en arribar, mai no són les originals, segur que el to de groc canvia, o el blau cel no és tan cel com el primer...
Quan una peça ha caigut, s'ha perdut o se l'ha menjada el gos... és difícil de trobar-hi el pedaç perfecte. I ja ens podem entossudir a reparar-la, ja... que les esquerdes s'hi veuran per més guix que hi posem per cobrir-les.
És en aquests moments del puzle, quan la cosa ja veus que no xuta per enlloc, que m'adono que l'única solució és canviar de puzle. Si no són els girasols, ja serà el Guernica, o la Gioconda, o... però quan un puzle està tan desestructurat que ja no fa goig ni de veure... aire i endavant, sempre endavant! Endavant per tornar a començar amb peces noves, plenes de gent per conèixer, d'il·lusions que encara hem de viure, de llocs per visitar, d'indrets per habitar, ... Allò a què estem acostumats, per ser només allò que sempre hem vist de petits o hem tingut a la vora per circumstàncies diverses de la vida, no significa que sigui allò que ens convingui. Oi que no?
Em sembla que aviat tancaré un cercle que fa massa temps que tinc obert i que no trobo mai el moment per acabar-hi de dibuixar el traç que tancarà la circumferència... El tancaré i em sentiré molt, molt i molt alleugerida. Serà com canviar de puzle! Potser de puzle no, però sí de peça, una peça amb massa pes en mi que no em deixa nedar per la superfície.

5 comentaris:

marta ha dit...

Jeje, ja t'assembles a mi. Jo amb un terrat i tu amb un "puzzle".

Si tu sents que et convé tancar el cercle, tanca'l. Ningú ho sap milor que tu.

Anirà la mar de bé.

Gemma ha dit...

Tens raó, som de lletres... i ens agraden les metàfores, oi? Bé, tu ets fifty fifty, jajajaja, però pel cas, és el mateix!
De fet, el puzzle el vaig acabar realment ahir, i és el dels Girasols de Van Gogh, a veure quan el puc penjar en alguna paret. Tanmateix, m'ha servit perfectament per expressar-me! :) Tu també tens un terrat de debò? :)

Merci per tot!

Gemma

Laura rus ha dit...

un comentari encertat per la meva situació també. tia, maleït erasmus de rotterdam!! xD


petonsss

marta ha dit...

Terrat jo? Jeje, els pisos d'avui en dia no en tenen d'això :)

Santi ha dit...

Si ja has tancat el puzzle; a què esperes a encetar-ne un altre?

Un petó