dijous, 10 de juliol de 2008

Entrada censurada al blog de la feina:

El paradigma de vida que ha regnat entre els éssers humans des de la seva existència al planeta (TENIR --> FER --> SER) fins fa gairebé 50 anys, ja no funciona. I, per què no funciona?
Doncs perquè, bàsicament, les nostres necessitats bàsiques (menjar i veure, tenir un sostre, no anar despullats pel carrer i tenir la nostra seguretat física mitjanament assegurada) ja estan cobertes. I, malgrat tot, al món occidental cada dia augmenten més les malalties mentals, la depressió i l’estrés. Cada dia són més els adeptes a aquesta nova moda de malalties, i això no és normal, no ho és gens.

Potser és hora de fer l’esforç per canviar el paradigma anteriorment esmentat a SER --> FER --> TENIR, oi? Perquè, recordem que el nostre mapa de vida, no ha de ser sempre forçosament el correcte, sinó ans el contrari. Sovint, els paradigmes tendeixen a ser més aviat incorrectes que no pas correctes.

Us havíeu parat mai a pensar, tot i que un cop dit sembli una evidència, que gairebé el 99% de la nostra vida ens la passem en un món que no existeix? Per “ser present” en el present, cal que posem els nostres 5 sentits en tot allò que fem. I això, si hi rumieu, passa tan poques vegades, que ens hi hem d’esforçar perquè passi. La nostra ment sempre està pensant en el passat o en el futur: reviure moments, recordar converses, recordar situacions, pensar en què farem demà, com ens organitzarem a la feina, què dinarem, on anirem de vacances, etc. etc. etc. Tot això només existeix en la nostra ment, no és real, perquè el passat ja ha passat i el futur encara ha d’arribar. Sembla evident, oi? Doncs jo no m’ho havia plantejat mai abans.

Quan aconseguim “ser presents” en el present, estem millorant una mica el nostre benestar. Penseu en les sensacions d’observar una posta de sol, per exemple. No hi ha res més a les nostres ments i ens deixem impregnar per la bellesa que en copsem amb els cinc sentits. Estem notant i vivint el present, i ens sentim bé, ens comporta plaer. Si no, perquè us penseu que el sexe, entre d’altres coses, és tan popular també?
Però no cal que siguin coses fora del normal, que ens facin viure i ser presents en el present, sinó que qualsevol acció de la vida quotidiana ens pot servir: mentre ens rentem les mans, quan mengem, etc. Notar la frescor de l’aigua i l’aroma del sabó de mans, sense pensar en res més; o sentir com ens empassem els aliments, quina olor fan i com se’ns presenten al plat, etc.

Aquests, i molts d’altres temes interessantíssims tant per a la nostra vida i experiència com a persones, com per a la feina que fem cada dia, que també s’hi poden aplicar, són una breu, molt breu, pinzellada resum de la conferència que es va fer ahir a TVC (matí) i a la CCMA (tarda), sota el títol BENESTAR i SATISFACCIÓ, a càrrec Geoffrey Molloy (
www.esfacilsisabescomo.es).

Sens dubte, i corroborat amb altres companys de l’ASI que també hi van assistir, hauria d’haver estat una xerrada obligatòria per a tothom! No us la perdeu quan la pengin al portal, us la recomano especialment. De ben segur que, per més que us penseu que ja ho sabeu tot de com ser feliç i us sembli que ningú us ha de venir “amb ximpleses”, hi haurà molts aspectes de la xerrada del Geoffrey que us sorprendran. I, si no, ja m’ho direu!

3 comentaris:

Maria Jesús Rodríguez Melero ha dit...

Hola Gemma!
Estic totalment d'acord amb la teva proposta de viure el present amb els 5 sentits.
Però a l'hora de la veritat jo sóc la primera que estic cuinant pensant que la rentadora està agafant aigua i li toca posar suavitzant; fent gazpatxo i omplint bosses de glassons per no quedar-nos sense; separant les deixalles en 4 categories mentre poso una mica d'aigua natural per barrejar-la amb la freda (per no agafar mal de coll); penso en anar a buscar la meva mare per la festa d'aniversari del David d'aquesta tarda; en treure l'Urco tant bon punt ha dinar perquè s'acostumi a fer les seves necessitats al carrer; revisant el meu mail; mirant els meus blogs amics; fent la prematriculació de la Universitat... i això només de 2 a 3 de la tarda.
Sincerament: em fa molta falta assistir a conferències com la que proposes!!
Un petó!!

Santi ha dit...

Hola, Gemma

Jo crec que tu mateixa et respons en el post. Les persones vivim en major o menor grau, de cara a la nostra societat. I aquesta societat ens demana tot el que tu expliques; en definitiva, una dedicació plena. Però malgrat tot, només és un miratge, una autoimposició personal de cadascú per seguir dins de la seva "normalitat social".
Primer caldria SER, tenir consciència d'un mateix, del seu cos i de la seva ment, gustos, preferències, odis, etc. Una vegada ETS, el teu SER t'obliga a FER com a expressió del teu SER, FER d'una determinada manera en concordança amb el teu SER. I, per acabar, les teves accions, el teu FER, provoca unes reaccions de tornada, ja siguin emocionals o materials, que et proveeixen d'experiència, et fan TENIR bagatge en algun àmbit determinat.
Així és com crec que hauria de ser, lluny del TENIR per SER i poder FER que ens vol imposar aquesta societat.
Hòstia quin rotllo filosòfic t'he fotut!
Un petó.

Gemma ha dit...

FINALMENT, el passat divendres, es van dignar a penjar-me el post al blog de l'ASI (de la feina), després d'insistir-hi i insistir-hi diverses vegades... No és normal, oi que no?

Bé, era per comentar que ja no tinc l'entrada censurada! :)

Petons!

Gemma