Al maco...

Hi ha moments a la vida que sembla que hagin de passar desapercebuts, perquè semblen insignificants, però de vegades marquen més que grans esdeveniments o celebracions.
Ahir em va passar, i avui, sense saber com, m'han sortit aquestes quatre ratlles del cor, mentre conduia, del Masnou a Manresa:

M'agrada veure com somrius,
i somriure amb tu!
M'agrada veure com em mires,
i tornar-te aquesta mirada.
M'agrada notar com em toques,
com m'acarones,
i poder tocar-te i acaronar-te jo!
M'agrada que somiïs, m'agrada somiar,
i m'agrada que somiem junts!
M'agrada escoltar-te
i m'agrada com parles;
m'agrada conversar amb tu!
M'agrada si m'abraces,
m'agrada quan m'agafes la mà.
M'agrada com penses, i m'agrada
pensar amb tu de nosaltres.
M'agrada que em besis
i m'agrada besar-te jo!
M'agrada que m'ajudis
i poder ajudar-te jo també.
M'agrada passejar amb tu,
i que caminem junts endavant!
Sempre endavant!
M'agrada sentir que m'estimes,
m'agrada estimar-te.
M'agrada agradar-te,
però sobretot, m'agrades TU!