dimarts, 12 d’agost de 2008

Part VII

En Llorenç no suportava de la Glòria que li estigués a sobre, que volgués saber d’ell sempre, que li telefonés cada tarda, etc. Ell, d’alguna manera, fugia de la rutina controladora d’un matrimoni que, al capdavall, es basava en donar explicacions sempre de tot allò que feia, on anava i amb qui estava, i volia trobar a fora de casa tot el contrari: llibertat, desenfrenament, poc control, fer allò que li rotés i quan li rotés, esbarjo, etc. No volia donar explicacions d’allò que feia ni d’allò que deia a ningú. Ni tan sols a la seva nova parella. No li ho havia dit mai, a ella, això, però la Glòria li notava. La Glòria, tanmateix, no pretenia cap intent de control per sobre d’ell, senzillament tenia ganes de trucar-lo perquè no l’havia vist en tot el dia (sobretot durant la setmana, quan ella s’estava a Barcelona i ell no hi podia baixar pel que fos); tenia ganes de saber de les seves coses perquè volia conèixer-lo més profundament, saber què sentia, què pensava, què opinava, com era,... Tot el normal que una parella novella vol fer, en principi, i saber de l’altre membre de la parella, vaja; sens més. Ho trobava ben natural! Tanmateix, al Llorenç no li agradava, i això fou, sobretot, el motiu pel qual la relació no va anar bé. Això, i el fet que ell no l’estimava, és clar.
La Glòria, d’altra banda, quan feia repàs de tots els moments que no voldria repetir mai més amb en Llorenç ni amb ningú, perquè no eren bons moments, en trobava uns quants! Potser massa i tot! Sí, segur, massa moments dolents.
Recordava la vegada, molt al principi d’haver llogat el pis, que es van passar tota la tarda sencera mirant diapositives d’ell i de l’Olivia, de viatges que havien fet durant el seu matrimoni fins llavors. La Glòria, sense dir res, s’empassava diapositiva rere diapositiva perquè pensava que potser, així, si en Llorenç es desfogava, se sentiria millor. Tanmateix no sabia que, ni allò servia al Llorenç per desfogar-se (sinó més aviat per sentir nostàlgia dels bons moments viscuts amb l’Olivia), ni a ella li aniria bé emocionalment. “
Tant de bo no s’hagués endut mai les diapositives amb ell, quan va marxar de casa”, pensava la Glòria.
També volia oblidar quan ell no deixava de parlar-li de les seves antigues parelles, abans de casat, de com n’eren de bones al llit i de com l’havia marcat la primera relació de debò amb una noia, una noia que casualment també formava part del grup de litografies i que la Glòria coneixia perfectament. Un cercle massa tancat, aquell de les litografies. En Llorenç li va explicar com es va acabar aquella relació i el perquè. Li va detallar que, el dia que sabia que s’estaven acomiadant per sempre més, no van parar de fer l’amor tota la nit seguida, en senyal de comiat.
La Glòria havia notat que al Llorenç, el tema sexual, el tibava molt, potser massa i tot. Però ho va desestimar bo i deduint que es tractava d’un home i que aquestes coses, en homes, eren del tot normals. Tanmateix, a ella, li va tocar viure un parell de situacions relacionades amb el tema amb en Llorenç, que no va trobar tan normal, mentre estaven junts, i fins i tot una d’extra quan ja feia més d’un mes que no es veien i que ho havien deixat córrer.
Primerament, i per desgràcia de la Glòria que no se’n va adonar fins que la història no es va haver acabat del tot, en Llorenç li va dir per primera vegada “
t’estimo” a la Glòria quan va voler anar-se’n al llit amb ella, no feia ni 4 dies que s’havien conegut. Sense afecte, la Glòria, era incapaç d’anar-se’n al llit amb algú... i això ell ho sabia. Solució? Dir-li que l’estimava... Tot resolt. En Llorenç va acabar satisfet d’aquella nit; la Glòria, tanmateix, no pas. Però ell ni se’n va adonar.
En segon lloc, un dia que la va anar a visitar a Barcelona al vespre, amb la intenció de quedar-s’hi a dormir fins l’endemà, malgrat l’estretor del llit, després d’haver-se embolicat dues vegades seguides, a altes hores de la matinada, quan la Glòria estava cansada perquè l’endemà s’havia de llevar d’hora i no “en tenia més ganes”, ell encara la buscava per tercera vegada. Davant de la repetida negativa per part de la Glòria, en Llorenç es va mosquejar, es va vestir d’una revolada, va fotre un cop de porta, i se’n va tornar a casa seva, sens més. Així de senzill, i així de complicat a la vegada. “
Una cosa hagués estat que no ens haguéssim embolicat cap vegada aquesta nit”, pensava la Glòria, “però quan ja anàvem per la tercera... no pot ser que s’hagi enfadat per això, no pot ser”. I no entenia res. No entenia res..., però ell ja havia marxat carretera amunt.
I la pitjor de totes, quan ja no estaven junts i tot just la Glòria s’intentava refer del xoc emocional que tot plegat li havia causat, quan la Glòria acabava de saber que en Llorenç havia tornat amb la seva dona d’abans, quan... Un divendres nit cap a la matinada de dissabte, sobre quarts de 6, va sonar el mòbil de la Glòria. Ella, que normalment el posava en silenci durant la nit perquè no la despertés res, només amb l’objectiu de veure l’endemà si tenia algun missatge o alguna trucada perduda, aquella nit, llei de Murphy, se’l va descuidar amb veu. Era en Llorenç, tornava de festa, se li notava a la veu que havia begut, i molt!, i va començar a fotre-li un rotllo que ni tan sols ella entenia. Fins que les neurones no es van situar, la Glòria no entenia res. No ho entenia, però l’aguantava. Llavors es va penedir de no haver-li penjat el telèfon abans, però no ho va fer. No ho entenia fins que ho va entendre. En Llorenç pretenia fer-la servir de substitut de “línia eròtica”... Això després d’un mes i escaig d’haver-se deixat i quan ell ja tornava a estar amb l’Olivia! No calia dir-hi res més. Punt i a part.


Continuarà...